tosa a Binifaldó

Ahir vaig viure una de les festes de les que sempre n'he sentit xerrar, però mai hi havia participat.

Quan jo era petit, i u padrí tenia ovellet, u temps que les tonien jo devia estar a l'escola, i per això no ho havia vist mai en directe. Ara contaré més o manco lo que vaig veure i viure.

En Martí, i u seu germà, són ets amos de les ovelles que hi ha a Binifaldó.

Aquestes ovelles, mos fan funcions de neteja de la muntanya, i quan se moren, serveixen per donar aliment als voltors.

Un parell de dies abans de la tosa, en Martí, va obrir un parell de barreres que sempre estan tancades, per recollir-les un poc i així fossin més bones de tancar.

U dimarts demati, vàren venir amb un parell de cans, i abans de que arribassin u tonedors, ja les tenien tancades.

Quan varen arribar u tonedors, varen penjar les màquines de tondre d'una branca d'arbre, varen posar la pega al foc, i amb u menescal comencàren a senyar les ovelles i a vacunar-les.

U tancat té quatre parts, per fer que manetjar les ovelles sigui més fàcil.

Hi ha un passadís estret, on feien passar unes 40 ovelles, i aquí els hi posaven unes "xapes de plàstic" a ses orelles amb el numero d'identificació de la possessió. Binifaldó té el 36, Mortitx el 35...

Com que això de plàstic és relativament fàcil de llevar, aquí els hi fan una altre senya, que consisteix en marcar amb una pega a les ovelles ja toses.

Però com que això de la pega, cada vegada que les tonen, s'ho enduen amb la llana, encara els hi fan una tercera marca, que consisteix en tallar la punta de s'orella i aquesta marca ja els hi dura per tota la vida.

Un cop totes les d'aquest tancat estan marcades, les fan pasar a un altre tancat, on u tonedors, tenen u motors, i mentres ells en tonen una, un altre home n'agafa una altre per una cuixa i un braç, i la tomba en terra.

Quan esta tombada, l'agafa per ses dues mans, i la fa seure com si fós un nin petit, i ja no se mouen pus. U tonedors, se posen l'ovella entre les cames, i la fan voltar com si fossin munyequetes de cotó. Quan la tenen tosa, l'amollen i n'agafen una altre.

I com que a una festa, no hi pot faltar u menjar...

A les nou i mitja, vàren arribar la dona, la filla i la neta den Martí, també una cunyada seva, i una cosina bona. U seu nom per ordre de menció és Antònia, Francesca, Martina, Margalida i Magdalena. Si una era simpàtica, l'altre ho era més.

Na Francesca és a la persona que estic cobrint, per què està de baixa per haver tengut a na Martina.

Vàren dur per fer un bon berenar, pa amb oli, sobrassada, formatge, sardines, confitura de taronja, fruita, robiols, oli fet en casa, vi fet en casa també. Només heu de pensar que eren les 12:15 i encara estàvem berenant.

Clar quan mos vàrem aixecar tothom va partir a fer feina una altre vegada, u tonedors tornàren a les ovelles, amb dues feines noves.

Ara que estàven pelades, a les joves que tenien la coa llarga, amb una estissora de podar, nova i esmolada, li tallaven la coa en viu i li posàven un sprai per desinfectar. ( Aquesta part de la tosa no la vaig poder fotografiar, per què u tonedors ho fein molt ràpid)

A les joves, també li posàven u picarol i la correja nova, i a les ovelles velles, els hi treien u picarol, per què textualment "val més u picarol que l'ovella vella".

Les dones havien de fer arròs brut i xot rostit, però vàren dir que seria masa menjar, i varen anar a demanar, si podeien fer només u rostit, i els homos hi vàren estar d'acord, sempre que no els hi fessin passar fam.

A les tres de s'horabaixa, mos vàrem seure a dinar, un xot moooolt tendre, amb verduretes al forn, i amb patates fregides, de postres, robiols, coca tovada, coca de patata amb albercocs, fruita, i gelat d'avellana, després cafè i herbes o conyac.

Jo abans de les postres vaig partir perque eren les 16:15. Els vaig deixar a binifaldó, seguint la festa, i molt agraït per haver-hi pogut participar i content d'haver sentit xerrar tot lo dia u pollencí.

Es dijous de sa setmana pasada,

na Catalina va fer els anys, i en va fer molts!

Amb ses educadores, haviem quedat, que en voler coques de patata m'ho diguessin, i si no teniem gaires coses que fer, les fariem. Elles me dugueren ets ingredients per ses coques, jo vaig dur els ingredients per els cremadillos, i sa que feia festa, va dur gelats d'avellana i d'ametlla crua.

Es meu regal, va ésser una classe pràctica de pastisseria a Binifaldó. I tot mos va quedar booooníssim.

això de fer feina per s'administració

és un xollo, sempre cerquen una excusa per no fer feina, i sa des dia 5 de juny, va ésser que era el dia mundial del medi ambient.

Si no volies anar a fer feina, t'havies d'apuntar a alguna activitat que organitzés sa conselleria, i així en dues horetes, havies fet sa jornada.

Na Catalina, en Miquel, n'Andreu, na Maria, na Mariangels, i jo, mos apuntarem a fer una visita guiada per palma, però només na Catalina i jo anàrem junts. Pensàvem fer es patis de Palma, però varem fer La ciutat baixa i el mar.

Va ser entretengut, se coneixia que sa guia, estava enamorada de sa seva feina, i mos xerrava i mos xerrava, i mos contava unes coses interesantíssimes.

També, a cada grup, hi ha d'haver algú insoportable, i aquesta va ésser una dona, que cada cosa que sa nostra guia mos contava, ella havia de dir alguna cosa.

Anava vestida de negre, i tenia unes dents que recordaven en es cap d'una locomotora, cap en fora i en semicercle. Mirau si la vaig arribar a dur d'ull, que li vaig demanar a quin departament de sa conselleria feia feina, per no cridar-hi mai!

He provat de trobar-la a alguna foto... però no n'hi vaig fer cap!

Sa volta va ser ràpida, Palma no és molt gran. Però lo bo va venir després.

Li vaig dir a na Catalina mem si volia anar en es castell de bellver, i ella va dir que sí.

Quan varem arribar a bellver, va resultar que estava tancat per què estaven fent un rodatge sobre n'Emili Darder, i no mos deixaven pasar.

Però com que s'han de tenir amics fins i tot a l'infern, els hi vaig dir que anavem a veure a n'Ana, que és sa que neteja tot es castell, i a més, és sa mare de s'al·lot de ma germana.
Ella mos va deixar pasar per tot, i va ser un plaer, per què no hi havia ningú més en tot es castell.
Quan vàrem acabar, li varem donar ses gràcies, i després vaig acompanyar a na Catalina a s'estació des tren, i fins al dia següent.

es formatger de ca'n Nofre,

me va fer una classe "magistral" de com tudar llet, per fer formatge i brossat.

Lo primér que s'ha de menester és molt de temps per perdre!
la resta d'ingredients són:

• 5 litres de llet
• 1 cd de cuall
• 1 fogasser

Sa llet ha de ser recent munyida, o del dia abans, però l'heu de guardar a dins sa gelera SENSE BOLLIR.

Encalentir sa llet a uns 30 graus, ha de ser una temperatura parescuda a sa de s'animal.

A un tassó posar aigua calenta amb es cuall i un poc de sal.

Afegir és cuall a sa llet, i deixar-ho repossar més o manco una hora i mitja que sa llet prengui.

Quan és presa, s'ha de posar poc a poc sa ferrada (llet cuallada) en es fogasser, i no manyuclar-ho, per què quedarà un formatge surenc.

Es fogasser, fa sa funció de colador, sa llet formatjada passa per es foradets, i es formatge queda a damunt. Ha de degotar es temps necessari.

Quan és degotat, se ferma i se posa un pes a damunt i a dins sa gelera fins al dia següent.

Preparar una aiguasal amb es mètode de s'ou, i ficar-hi sa pesa uns dos dies. (aquesta part jo ja no l'he feta, per què és meu formatge no va agafar cos, i no vaig tenir paciencià per esperar que n'agafés).

Quan ha estat en remull, s'ha de posar damunt un

canyis, i cada dia donar-li sa volta amb sa ma untada d'oli i sal. Això farà que li surti sa pell.

Amb sa llet formatjada que mos ha quedat davall es formatge, l'hem de possar a bollir, i quan bull, li hem de posar es suc d'una llimona, per fer es brossat. Així és resultat d'aquest procés, és una capa de brossat a damunt i tot el serigot abaix.

Ja ho tornaré a provar un dia que tengui més temps i ganes de perdre sa paciència.

Aquest post tracte de formatge. No el deixeu a la vista dels infant, ni el poseu en pràctica si sou un poc inquiets. En cas de dubte, consulteu al vostre formatger de capsalera.

que això passi a dia d'avui...

Toca molt els collons, que quan has viscut sempre a ca teva, sa gent que és venguda de fora, t'hagi de dir que pots tenir, o que no pots tenir a ca teva.

Sa qüestió és que fa un parell d'anys, quan me vaig cansar de fer s'hort, vaig comprar un parell d'indiots i un paó. Els indiots, els he anat matant per menjar, i a na Priscilla, el deixava per fer guapo.

No són animals que facin molta companyia, però tot i així quan havia sortit de sa marjada, i li siulava, ell sabia tornar volant, i tot d'una apareixia.

Fa un parell de setmanes, va venir na Gil, una anglesa que va comprar sa casa que tenim en es costat, per dir-mos que els animals la molestaven.

Jo no li vaig fer puta cas, si viu a un poble, lo lògic és tenir animals pel voltant.

Idò per els seus collons, va venir un parell de vegades plorant a ca nostra, diguent que es seu home, que està malalt, se despertava es vespre amb es renou que feia es paó. I que mem si el podiem treure d'allà.

Vaig provar de caçar-lo amb trampes, però era més viu que ses genetes!

Així que només me va quedar s'opcio de demanar-li en es meu veïnat que li fotés un tir amb s'escopeta.

Així que he arribat a dues conclussions.

Conclussió 1--> de bon al·lot que vols ser, te fan passar per beneit.

Conclussió 2--> de fora vendran i de ca teva te treuran.

P.S: Priscilla, has viscut lliure i has mort per s'intolerància dels altres...

a les roses 2

Lletra: Mª Antònia Salvà.
Música: Miquela Lladó

Musicar poemes és cantar
amb la veu allò que el cor ha llegit
amb els ulls. He trenat dos poemes
de na Maria Antònia Salvà que parlen
de les roses: “Roses Blanques”
i “Quatre Coses...”.
A mi, també, les roses sempre em fan estremir.

M'abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l'aigo que les fa brostar.
La rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Que tendran aqueixes roses
que el cor sempre m'han robat?
Dins ses fulles mig descloses
quin misteri hi ha amagat?

D'un ramell que me'n donaren
per les calmes del gener
tant les roses m'encantaren
que en plantava un bell roser.

El perfum de poesia
que exhalava el tany florit
tota l'ànima m'omplia
i encara el sent dins mon pit.

El sol que bada les roses
el sol que bada les roses,
l'aigo que les fa brostar.

Rosa blanca i encisera
que qualsevol temps revius,
amb l'embat de primavera
o amb la calda dels estius.

Tantes roses per les branques
tota em feien estremir
jo us mirava roses blanques
sens gosar-vos mai collir.

La rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

M'abelleixen quatre coses
m'abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?

L'any passat,

en es mercat de Santa Maria del Camí, vaig comprar dos rosers, un per jo, i s'altre que li vaig regalar a ses Mariaantonies, que tenen una paradeta de verdures.

S'altre dia,quan vaig baixar de Binifaldó, fins es mercat d'Inca per coprar pebres vermells, i fer-li un ensaïmada de pebres, a una companya de feina que agafava una excedència, també les vaig trobar venent fruita i verdureta, bona, bona, bona!!!!

Na Mariaantònia, me va dir que es seu roser estava preciós, i jo, sa veritat és que no havia sortit gaire a mirar es meu, i no sabia quina cara feia. Però quan vaig sortir, vaig quedar meravellat, un esclat de roses, quan les bada són grogues, i quan s'obrin del tot, van tornant roses. bé, vos deix una foto que els hi vaig fer ahir horabaixa.

P.S: si no heu sentit sa cançó "a les roses" de na miquela, escoltau-la.

P.S.2:No és tothom que tengui un roser tan curro!!!!!

crec que per començar sa setmana, ja va bé!

Fa uns dos anys que vaig guanyar a sa SER, un viatge per dues persones a ses festes de Sant Joan a Ciutadella. Quan varem arribar a Menorca amb es ferri a les 12 del migdia, a n'Oriol no se li va ocorrer res millor per fer, que anar a sa platja! amb aquell bater de sol! i jo vaig agafar es mateix coloret, que agafa una llagosta, quan la couen. I des de aquell dia, que no havia tornat trepitjar sa platja, fins fa dues setmanes.

M'he aficionat a anar a sa platja una horeta cada dia, s'horabaixa, quan ets turistes són a sopar, i sa platja queda completament buida, encara hi ha sol, i s'aigua esta calenteta d'haver rebut sol tot lo dia.

Però avui tenia ganes de caminar una estoneta, 30 minuts entre anar i tornar, i he anat en es caló des monjo. És sa darrera cala que hi ha a Calvià, després ja comença Andratx.

He anat amb es cotxo fins a cala fornells, he aparcat, i he començat a caminar, fins a sa caleta. Hi havia més gent de sa que esperava trobar, però bono... se coneix que estan ben ensenyats per què no han fet mica de renou.

M'he canviat ses sabates per poder entrar a s'aigua, allà tot és pedra, i jo tenc es peus molt delicats, bé tot jo som delicat, però es peus més.

He fet un capfico, i he sortit, no m'agrada estar gaire temps a sa platja, per què no m'agrada gaire es sol. He anat a fer un voltí per ses roques, i he trobat fonoll marí, i l'he collit per envinagrar, que m'agrada molt amb un bon pa amb oli.

Després he tornat cap es cotxo, i he pujat cap a cases.

és hora de tornar!

Bono, ja que des de febrer no vos som contat res, crec que és hora de contar-vos un poc de sa meva vida.
Quan vaig tancar sa botiga, vaig anar a apuntar-me a s'atur per cercar feina, i sa veritat és que me varen cridar per fer una entrevista a sa conselleria de medi ambient per estar d'hostaler a Binifaldó.
Sa feina m'encanta i no es gens estressant, a sa muntanya, lluny des renous, amb forn de llenya, amb una bona cuina industrial, llum, ovelles, alzines de més de 500 anys....
Bé sa qüestió és que torn a tenir sa vida composta, i crec que ja puc tornar a escriure en es blog.
Així que fins aviat a tots.

Un diumenge d'aniversari

S'altre dia vaig anar a veure a n'Ernesto a La Chilindrina, el seu restaurant, i me va convidar a dinar a s'auba, i jo que no som un malqueda, som anat a dinar.

Per començar hem de dir que ja es lloc és espectacular, una vaqueria reformada amb molt bon gust, per en Joan Riera Ferrari, un gran pintor i escultor de sa nostra roqueta, i que adamunt de ser tot això, és bon tio.

Sa recepció, de luxe. Cava, champangne, cervessa estrella den Ferran Adrià, canapés de tota classe i condició i una vintena d'amics.

N'Ernesto volia fer un sopar en lloc de dinar, i malgrat fossin les tres de s'horabaixa, varem fer un sopar!
Havien preparat sa taula a un menjador, varen tapar sa claraboia que dóna llum a sa sala, i varen canviar es dia per sa nit.




De la resta només puc dir meravelles, i curiositats.
Sa primera, és que sa vaixella, és una còpia de sa que feren servir a primera classe, en es viatge inaugural des Titànic, al igual que ses copes.
Cadascú tenia en és seu lloc unes targes, personalitzades amb el seu nom, i amb el menú imprés.



De primer vàrem tenir uns canelons farcits de verdures i rap, bons de menjar.
Tot seguit mos vàren dur una crema calenta de bolets amb trossets de cuixot.
Com a plat fort, hi va haver un llomillo embolicat amb bacó, amb la seva respectiva salsa, i servit amb unes patates graten, que eren melassa puta!
De postres un brownie amb gelat de vainilla.

Ja se diu que el dimoni en sap més per vell, que per dimoni. I és que quan en Joan va proposar de fer-ho és migdia envés des vespre com volia n'Ernesto, era perquè s'ho veia venir! fixau-vos que si anant a dinar, ja vàrem estar fent "sobremesa" fins devers les nou des vespre... si haguessim començat a les tantes hagués sortit es sol, i noltros encara hauriem estat per manacor!
P.S. Només me queda dir una cosa, i no és per críticar, que després sa gent és dolenta i malpensa!
Si teniu ganes de provar sa cervessa den Ferrà, ho podeu fer i gastar-vos un dineral! Però a sa conclussió que jo sóc arribat, és que te es mateix gust de sa Xibeca d'estrella de tota la vida, però amb una textura parescuda a sa des cava.

Estimats amics,

Supòs que els que encara llegiu aquest bloc, pràcticament mort, recordareu que fa un temps vaig fer un pensament, i que fruit d'aquest pensament va sorgir s'idea de tancar es colmado.
Bé idò aquesta idea la vaig posar en pràctica el dia 30 de gener.
Jo hagués seguit amb els ulls tancats, i pensant que ja s'arreglaria s'asunto i que aniria a millor. Però ma mare amb el seu pragmatisme (crec que totes les mares són iguals), me va fer mirar ses coses des de un punt de vista clar i contundent. Mare no n'hi ha més que una.... o això diuen!

Aquest mes el dedicaré a buidar els prestatges, a mirar de col·locar el genero que queda per casa, faré neta sa botiga i reciclaré tot lo que podré.

Acceptat es fet de que es colmado ja només existirà dins es meu capet o dins de tots es caps que han passat per allà. Només he dedir que trobaré a faltar 3 coses.

• Sa gent.
• ses bones visites dets amics i amigues.
• i es forn.

Crec que ses dues primeres coses són fàcils d'arreglar, per que a sa gent, la seguiré vegent per es Capdellà.
En ets amics i amigues, procuraré veure-los més, però canviant una cosa... que siguins ells els que me convidin a cuinar..., però lo des forn, crec que això no tendrà un final feliç.
A casa hi ha puesto, però no crec que la potència contractada em permeti afegir-hi un superhipermegaforn com aquest, amb els que tan bons moments he passat...

Bé, si heu estat clients de sa botiga, només me queda donar-vos ses gràcies i si heu estat clients d'es-colmado.blogspot.com, només vos puc dir que no tenc intenció de deixar aquest blog, i que si heu disfrutat amb aquesta vida entre madones, procuraré mostrar-vos ses altres vides que visqui.

Es botiguer de can Xisco

P.S:He rellegit aquest post 4 vegades, i hi afegiria mil coses més.... però.... només hi afegiré una besada ben forta per tothom.

si tot va bé...

d'aqui poc, tendré més temps per estar pendent des blog, no vos oblid, ho promet!

Avui és es meu aniversari, ja vos contaré... un quart de segle... ja se poden contar moltes coses amb 25 anys de vida...

Salut per tohom.

ho he aconseguit!!!!

JA HI HA ÉS VÍDEO DE FORADAR BUNYOLS I SA FOTO DE SA PADRINA... és que si no fos per na Xesca jo no seria res!

s'aigua és poesia

Avui ha fotut una aigada i una ventada que feia por, n'ha fet devers 3 hores, i durant aquest temps no he fet res, més que es dinar, cuinat de ciurons, i escoltar sa radio.
Amb això que estava pensant amb sa padrina francisca, i com que sempre ve a sa mateixa hora, he trobat raro que no hagués vengut.
Però després he enguaitat per ses vidrieres i he tornat a veure com es vent movia antenes de televisió que havia tirat, teules que havien volat, bosses de fems... i no he trobat raro que sa padrina no vengués, i lo millor de tot, és que he trobat que veure tot allò que volava o s'arrossegava, era poètic.
No feia ni dos segons que estava pensant això, que sent com s'obrin ses vidrieres de sa botiga, i he anat a veure qui era, i qui ha estat? sa padrina!
Ha dit que venia perque havia de menester pa, i perque no podia treure aigua de sa cisterna perque amb es vent que feia, sa porta li hagués caigut per es cap..i és vera, és una portassa de ferro que pesa prop de 20 kilos, i se n'ha enduit una botella.
Però lo que realment me fa veure que es Capdellà, segueix plè de poesia, és poder comprovar que ni es temps, ni sa moda, no saben on som. Sa padrina és arribada amb:

• bossa de plàstic en es cap, per no foter-se es moldeado.
• 3 jaques una damunt s'altre i un jersei davall, sa tercera jaca només se podia fermar dos botons, perque els altres no arribaven a cordar-se.
  
• sa falda
• ses mitges
• ses sabates
• i un paraigos que es vent casi l'ha espanyat.

Cada dia que pasa, estic més enamorat de sa padrina francisca, és única, i només puc dir que si s'aigua en Es Capdellà és poesia, sa padrina Francisca és sa poetessa que escriu, viu i conta s'història des Capdellà.

JA TENC ES COTXE...

no sé si von recordau, però per es juny, vaig guanyar un des cotxos que sortejaven a sa cadena ser amb una subasta inversa... un renault megane coupe cabrio... bé, idò ja me l'han donat.
Avui m'han fet s'entrega des cotxo i sa foto que sortirà a sa premsa. Aquí a sa roqueta, sa foto sortirà en es diari de mallorca aquest diumenge, i a la resta de l'estat... sortirà en "el IN-mundo" com diu aquell de s'estel.
Jo pensava que hauria de pagar s'iva des cotxo, però no he hagut de pagar ni això!
Es color és gris plata, i tota sa capota és de vidre. Jo pensava que seria de metall, com tots es que he vist, però nooooooooooooooo. és de vidreeeeeeeeeeee i he pogut comprovar com plovia tot es camí de tornada cap a ca nostra. No l'he pogut descapotar més que quan hem anat a dinar en es buffet de son bugadelles, i quan l'he descapotat, li he tirat tota s'aigua a ma mare per demunt... Bé alguna anecdota havia de tenir es dia d'avui... quan sorti sa foto ja la posaré.
P.S: és video des bunyols no hi ha forma d'acabar-lo de pujar... me sap greu.

operació bunyol '08

Des de divendres no he tengut talent de menjar un bunyol, i tampoc hagués tengut temps per fer-ho, ara mateix duc més de 100kg de bunyols fets, i demà he de fer es de vent, i es de crema. però como lo prometido es deuda...
m'he fet un embolic amb es video, si m'aclareixc el pujaré

BUNYOLS DE PATATA O MONIATO

INGREDIENTS:

• 1000 gr de patata o moniato o mig i mig
• 500 gr de farina de força
• 200 gr de llet
• 200 gr d'aigua
• 3 Cd de mantega
• 50 gr de llevat de pa

ELABORACIÓ:
Bollir ses patates i moniatos amb sa pell, que són cuites, pelar-les i passar-les per es passa-purés.
Afegir ses tres cullerades de mantega o margarina i remenar.
Afegir es tassó de llet, i a dins es tassó d'aigua fondre es llevat i afegir-ho allà mateix.
Posar-hi sa farina fins que tengui sa consistència que toca, s'han de poder manejar. en es vídeo crec que se veu sa textura.

IMPORTANT:

• PER FER ES BUNYOLS S'HAN D'ANAR BANYANT SES MANS A DINS AIGUA SALADA, PERQUÈ SA PASTA S'AFERRA A SA MA I NO SE POT FER FEINA.
• S'OLI HA DE SER BEN CALENT, PERQUÈ SINÓ S'ABEUREN D'OLI I NO FAN BON MENJAR.
  

Moltes gràcis...

avui ha vengut na Maria Magdalena, sa cartera, amb un paquet en es meu nom, no estic avesat a rebre més que factures i publicitat, però aquest paquet duia confitures, arrop i figues amb xocolata... l'han enviat en Francesc i n'Oreto de les terres del sud, m'ha fet mooolta il·lusió aquest detall...
Ara quan vengui sa padrina Francisca, tastarem ses figues amb xocolata i després de dinar, s'arrop amb es brossat (mató).
Moltes gràcis de tot cor!

deu fer unes dues setmanes, com a molt...

que li vaig cantar una serenata a una jove taujana per es messenger, sa tradició diu que quan cantes una serenata.... s'al·lota te regala bunyols... i un memeu!!!!!
I avui, m'he decidit a fer-los jo, són els primers bunyols de patata que faig enguany, i es primers que menj. Domés n'he fet un quilo... però ja me basta. vos pos sa foto per fer-vos enveja.

P.S: També he de dir, que sa serenata s'ha de cantar es vespre de ses verges, i es dia següent s'han de passar a menjar. (dia 21 d'octubre)
P.S.2: M'agraden molt, però me fan mooooooooolta agrura, per això només en menj dues o tres vegades en l'any.

es formatger de ca'n Xisco

bé, sempre he sentit curiositat per com se fan ses coses, es programa des discoveri "así se hace" m'encanta, però l'any passat, vaig decidir que a part de saber com se feien ses coses, les havia de provar de fer... i es formatge va ésser una de ses primeres coses en ses que me vaig embarcar.
Com que a casa no me varen deixar comprar una vaca, me vaig haver de conformar amb algun animal que fes llet i fós més curiós.
És a dir que me quedaven molts d'animals per triar, però fer formatge de llet de moixa.. no és pla. Es padrí me va recomanar una ovella o una cabra, ses cabres fan més llet que ses ovelles, però ja me va fer saber que una cabra botaria i fugiria, jo li vaig dir que la podia travar. Ell, me va fer entendre que no poden dur molt de temps sa trava perquè s'ençaten i se fan mal.
Sa qüestió és que sa madona de sa possessió de Son Vich nou, ve a comprar a sa botiga, i li vaig dir mem si no me vendria una ovella, i ella me va dir que en tenien un parell de plenes, a punt de tenir-los, i que ja me diria coses. A sa setmana següent, se varen presentar amb un xotet de dos dies però que sa mare no la volia i per que no se morís la me va regalar. era blaaaaanc com sa neu, i tan mona (va ser femella). La vaig surar a biberó, i quan ja estava segur que no moriria, li vaig posar nom, com que era sa meva reina, li vaig dir VIOLANT.
Era un encant, la treia a passejar i me seguir com si fós un canet, i va anar cresquen, però com que són animals gregaris, se sentia tota sola, i quan sentia sa porta de ca nostra, feia un escàndol, fós s'hora que fós. Vaig decidir comprar-li un mascle, perquè se fessin amics, però en Costella li feia por. A en Costella li varen començar a créixer ses banyes, i va agafar es vici de cotar (envestir amb es cap, com per preparar-se per lluitar amb altres mascles), cotava en ets arbres, un dia me va cotar a jo i me va tirar en terra... i amb aquest vici se va rompre una banya, es Padrí va dir que se moriria si se li infectava, i vaig decidir que l'havíem de matar. Vaig plorar devers 3 hores, fins que vaig cridar a sa padrina Maria perquè m'ajudas a matar-lo. Varem fer una torrada amb tota sa família, i no va quedar més que ets ossos den Costella.
Na Violant, la vaig regalar a en Joan de na Petra, amb sa condició que no la matàs i la deixar per fer cria. i així ho va fer. De vegades la vaig a veure, al principi quan la cridava, me coneixia i venia, ara ja s'ha avesat a estar amb ses altres ovelles, i ja no ve. És dur veure marxar els fills...
Així va acabar s'aventura des formatger de ca'n Xisco. Però crec que prest faré formatge malgrat no tengui a NA VIOLANT.

Avui toca sopar amb en...

P.S: Ses lletres estan fetes amb pasta choux i estan farcits de crema, me direu pesat i que només faig palos... però ara n'es el temps, són ràpids de fer i són boníssims!!!

Padrina Maria

Sempre havia xerrat de sa padrina Francisca, però és de llei que també xerri de sa padrina Maria.
Sa padrina Maria, va nèixer a Catalunya, i després de la guerra civil, fou adoptada a Eivissa. Sa veritat es que fins ara que escric això, mai m'he demanat perque la varen donar en adopció.
Ara trob molt interesant és fer-li aquesta pregunta. Demà quan vengui li demanaré.
(es padrí Jaume, es seu homo, també va nèixer a Catalunya i també fou adoptat a Eivissa, però ell va morir ja fa molts d'anys).
Sa padrina Maria sempre ha estat molt fenera. Va tenir tres fills i tres filles, un d'ells va esser mon pare, que tot i ésser un del fills més problemàtics... encara ara l'intenta mimar, mentres tots els altres miram de foter-li branca.
Ara no sé que més dir-vos d'ella, l'estim tant com a s'altre i m'encanta tenir-les cada dia per devora jo.

Avui, a s'episodi 100 d'una vida entre madones....

Es nostro protagonista surt de casa a les 6 des matí cap a sa botiga, amb uns banyadors fluorescents, una camiseta màniga curta, i unes xancles... devia de pensar que encara era en es juliol....
Quan arriba en es colmado, sa tremolor que tenia, casi no li deixar obrir es pany.
Amb molt d'esforç i pregant per no haver de dir als peus de la mort, que no havia sabut el que era viure, ho aconsegueix. Obri sa porta, posa el forn en marxa, i s'hi seu a devora, i tremola que te tremola i tremola que tremolaràs, se'n recorda que per aturar es fret, hi havia un truc de màgia antiga!!!!
Se'n va cap a sa part de darrera de sa botiga, i treu dues vidrieres plenes de pols, que va guardar fa prop de 6 mesos. En Xisco se'n riu des fret i li promet que com a minim a dins sa botiga ja no l'aplegarà!!!
Es nostro heroi despatxa i despatxa gent, i despatxa que despatxaràs, fins que li donen un respir, i amb sa seva súper pistola de rentar cotxes (un trastet que li va regalar un representant) les fa ben netes i les penja.
Comprova que ningú el mira, i comença el ritual:
-PER ES PODER DE SES VIDRIERES!!!! YOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO TENGOOOOOOOOOOOOOOOO EL PODEEEEEEEEEEEEEEEEER!!!
amb això ses vidrieres se tanquen i mostren la seva força!!!!! creen una separació física entre s'interior des colmado i es carrer, que només pot ser traspasada per sa gent!
En xisco ja relaxat i tranquil perque demà es fret no l'encalçarà, se seu davant es portàtil i ho celebra amb un bon pa amb oli amb formatge.
Que vos vagi bé a tots... fins al proper episodi d'UNA VIDA ENTRE MADONES.

Molts d'anys!!!!!!!

Molts d'anys a tothom, malgrat no creguem en tots aquests dois... o si cregueu... MOLTS D'ANYS A TOTS, Padrina Francisca, mare, tio Francisco, Na Xesca de ses tomàtigues (mots d'anys de part de sa padrina)), En Francesc de València, i tots es que sou francesc/a o derivats.

P.S:Per celebrar-ho he fet uns minipalos de crema per regalar a tothom que vengui. Si en voleu ja sabeu que heu de fer.

cremadillos de sobrassada i mel

Avui tenia ganes de fer bunyols de crema, i panades de xot, en es final he fet xot amb tandoori i arròs per dinar, i cremadillos de sobrassada i mel per vendre.

INGREDIENTS:

• bases redones de pasta de fulls.
• sucre
• sobrassada
• mel

ELABORACIÓ:
Escampar sucre damunt sa taula, posar la base damunt el sucre i posar-li sucre per damunt (com si fós un sandvitx). Estirar amb es corró fins que tengui una forma un poc allargada, és sucre li ha de quedar aferrat, així quan se cogui en es forn, quedarà "cremadillo" jjajaajja és que sóc de la broma... ajajjaj

Quan se tenen les bases llestes, posar un pinyot de sobrassada i un raig de mel.
doblegar sa pasta fent una mitja lluna.
Enfornar 20' a 180º.
Deixar refredar i menjar.

Canelons de porc i gallina

Com que tenia sa carn des brou, i m'havia quedat devers un quilo de carn molta de porc, vaig fer sa pasta per es canelons. Avui com que m'han despertat de mala manera i anava emprenyat, he acabat de fer es canelons i he començat més coses.

INGREDIENTS:

• ceba
• carn molta
• carn des brou picada
• mantega
• farina
• llet
• sal, pebre bo i nou moscada.
• canelons
• beixamel
  
  • 60 gr de farina
  • 60 gr de mantega
  • 1000 gr de llet
  • un poc de tomàtiga frita (només per es canelons)
    

ELABORACIÓ:
fondre la mantega i sofregir la ceba.
posar-hi sa carn molta trempada, i courer-la, quan és casi cuita, li posam sa carn des prou ben petitona i pegam dues bones remenades.
Afegim 6 o 7 cullerades de farina i tornam a remenar, quan sa farina és cuita li bocam sa llet, fins que tengui sa textura que mos agradi. reservar.
Montar els canelons. fer sa beixamel i quan la tenim feta, li posam un poc de tomàtiga frita, perque tengui un color més mono. un poc de formatge i a gratinar.

com ses padrines no hi ha ningú!

Com aquell qui diu, encara no ha acabat s'estiu i jo ja m'he constipat.
Ahir vespre ja no vaig anar a sopar a Cas retxer (així se nom ca sa padrina Francisca), i avui quan ha vengut a comprar m'ha començat a renyar per no haver-hi anat.
Jo li he posat careta de bon al·lot,i li he demanat si no tenia cap tros de gallina per fer un brouet.
Ella m'ha dit: -Ets un trasto!,guarda'm una barra!!! i ha partit.
Al cap d'una horeta llarga, ha tornat amb una gallina ben plomada i sencera!
Ha dit que ja feia dies que la duia d'ella, perquè se menjava ets ous que ponia.
Avui horabaixa he fet es brou, amb sa gallina, 3 ossos de bou amb un poc de carn, 4 cebes ,6 pastanagons 6'5 litres i mig d'aigua i uns granets de pebre bo.

P.S: NO m'agrada sa sopa, però avui me'n fotré dos plats ben plens.
P.S.2: Com que n'he tornat fer una putada, n'hi he donat una olla a sa tia mari.

Calamars farcits

Avui, marató de cuina, un encàrrec per les 12:00, per versa no havia preparat res els dies anteriors, i per això he hagut d'aixecar-me a les 7 en bon diumenge!!! només tenia es pollastre rostit per fer ses croquetes!, havia de rentar es calamars, fer-los i una coca de verdura.

INGREDIENTS:

• calamars que no s'esclatin quan estiguin plens
• carn de porc molta
• ceba
• alls
• julivert
• ous
• frígola
  
• moraduix
• herba-sana
• tomàtiga triturada panses
• farina
• sal i pebre bo
• oli

Elaboració:
Rentar els calamars i reservar es tentacles.
Dins un bol gros, posar sa carn molta amb ets ous, ses herbes i es tentacles fets trossets sal i pebre bo.
Omplir es calamars, jo ho faig amb una màniga, i tancar-los amb un "palillo".
Amb lo que mos queda de carn, feim pilotes, les enfarinolam i les fregim.
Enfarinolar-los i fregir-los. reservar s'oli i es calamars.
Per sa salsa, sofregir sa ceba quan és cuita, afegir una bona grapada de panses, un tassó de vi blanc. deixar reduir.
Afegir sa tomàtiga triturara, i sofregir.
acabar de coure es calamars i ses pilotes dins sa salsa. rectificar de sal