Ses madones i sa Botiga

Aquesta és sa botigueta, bé una part, ja vos la mostraré sencera un altre dia, avui m'interesa més mostrar-vos sa "fauna"...

Sa primera clienta de cada dia, és sa meva tia Mari, de n'Ismael, ella encara no arriba a madona, ni per edat, ni per ses seves habilitats culinàries. A les 7:00 he d'obrir sa porta corrent, i si m'he endarrerit, sempre me sab dir: " Que t'has dormiiit?"

De les 7:15 a les 9:00 venen multitut de joves, dones i picapedrers, però com que jo vaig de cul i ells, tenen molta pressa, per això encara no tenc fotos, però ara comença es temps de ses "autèntiques"

Sa primera que se deixa veure per sa botiga, és sa padrina Francisca, ella ve a comprar, però deixa passar a tothom, i pot arribar a estar més d'una hora, mentres que arriba i se'n va.

Totes, o casi totes ses receptes que feim de panades, coques bambes, cocarrois, i més coses, les feim amb ses seves receptes.

És una Madona amb totes ses lletres, ha estat de posadera a Son vich vell, i sempre ha fet feina al camp, lo que més li agradava collir garroves, i lo que més l'emprenyava... ses putes ametlles.

També sab venir un parell de vegades en es dia, Mo Antonia, ve casi a primera hora a cercar pa, que sempre me diu que és calent, però si l'acab de treure de forn... no pot estar fret, i després ve a mitjans demati a veure si he fet res bo, dolç o salat.Va nèixer a s'altre punta de Mallorca, però fa 48 anys, ella i es seu homo, varen venir a fer de posadera a Son Durí. És molt xerradora.I com he dit abans, podeu comprovar que sa padrina sempre la tenc per aqui.

Això és na Josefa, és dolenta com el dimoni, però té un punt graciós, és una madona d'aquestes malsofrides, que tot ha de ser així com diu ella. Va a díalisi a Son Dureta, i totes ses enfermeres la duen de coa d'ull. No pot sofrir s'haver d'esperar a que despatxi a s'altre gent, sempre diu, venga joder, i quan li toca a ella, que s'ha de pensar molt tot lo que demana, si algú vol pagar alguna cosa, els hi diu espera coño, que esta conmigo... No té consol.

N'hi ha més, que ja vos mostraré.

M'agrada xafardejar,

m'agrada molt. A ca nostra sempre m'han dit que desde petit he estat molt cotorrer, m'estimava més escoltar de que xerraven després de dinar, que anar-me'n a jugar amb els amics.


I després de molts anys de mala vida i de fer feina a dins cuines, allunyat de la resta del món, vaig tenir la sort de que ma mare agafés una botigueta, que en teoria l'havien de dur sa meva germana, i ma mare, però... com que jo havia deixat sa feina, perque estava cansat de cuinar, i havia tornat a casa, després d'estar rodant per ciutat i per catalunya, les vaig començar a ajudar, i coses del destí... hi he acabat jo totsol, i amb ma mare d'ajudanta alguns horabaixes.

Després de casi dos anys a sa botiga, he entrat a dins un món inquietant, curiós i divertit, que malgrat a ser d'aquest poble, no havia arribat a conèixer.

És el món de ses Madones.