dijous, 20 d’octubre del 2011

El primer record que tenc d'un cotxe,

és d'un fiat uno vermell que teniem quan jo era petit.

Tenc un parell de records, un dels més intensos va ser quan jo i sa meva germana corriem per ficar-mos-hi els primers de tots i sa meva germana, no sé com, li va llevar el freno de ma, el cotxe va estar a punt de caure a un marge d'un metre d'alçada. Sort que ma mare se va poder ficar corrensos en es cotxo i el va tornar a posar.

Una de les altres coses que des de ahir m'ha vengut a la memòria, era lo molt que m'agradava quedar-me en el cotxe 1 minutet després d'haver arribat de qualsevol banda. I és que amb lo que tremolava el cotxe, quan aturava el motor, per tot el cos sentia com un formigueig.

Idò això m'ha vengut en es cap, gràcies a una dona despistada al volant, que me va fotre un cop en es cotxe, gràcies a aquest fet, ahir el vaig dur a peritar al taller associat a la meva companyia d'assegurances Caser, és un taller que es diu Vicençs martí cardona, es troba al polígon de son castelló, gremi de porgadors. El podia dur a qualsevol altre taller que hagués volgut, però me varen dir que allà tendria un cotxe de substitució de franc, i el farien net per dins i per fora (que ja li feia falta), així que li vaig dur.

M'han donat la tartana més vella que hi havia en tot Mallorca.
És un ford fiesta, matricula de valència acabada en FF, i de tant que vibra, la sensació de formigueig, es veu incrementada. De fet, ara fa uns 15 minuts que he baixat del cotxe i encara tenc aquesta sensació. Això no queda aquí... m'hes impossible mirar el retrovisor central sense agafar-lo amb la ma, per què sa vibració fa que hi vegi doble... si algú va al gimnàs just per la cinta "remena-greix", que no pagui, me cridi i jo el passaré a cercar per anar a fer un voltí.


Reflexió dominical avançada: Un s'avessa ràpid a lo bo... així que anau vius.