dimarts, 11 de novembre del 2008

si tot va bé...

d'aqui poc, tendré més temps per estar pendent des blog, no vos oblid, ho promet!

Avui és es meu aniversari, ja vos contaré... un quart de segle... ja se poden contar moltes coses amb 25 anys de vida...

Salut per tohom.

divendres, 31 d’octubre del 2008

ho he aconseguit!!!!

JA HI HA ÉS VÍDEO DE FORADAR BUNYOLS I SA FOTO DE SA PADRINA... és que si no fos per na Xesca jo no seria res!

dimecres, 29 d’octubre del 2008

s'aigua és poesia


Avui ha fotut una aigada i una ventada que feia por, n'ha fet devers 3 hores, i durant aquest temps no he fet res, més que es dinar, cuinat de ciurons, i escoltar sa radio.
Amb això que estava pensant amb sa padrina francisca, i com que sempre ve a sa mateixa hora, he trobat raro que no hagués vengut.
Però després he enguaitat per ses vidrieres i he tornat a veure com es vent movia antenes de televisió que havia tirat, teules que havien volat, bosses de fems... i no he trobat raro que sa padrina no vengués, i lo millor de tot, és que he trobat que veure tot allò que volava o s'arrossegava, era poètic.
No feia ni dos segons que estava pensant això, que sent com s'obrin ses vidrieres de sa botiga, i he anat a veure qui era, i qui ha estat? sa padrina!
Ha dit que venia perque havia de menester pa, i perque no podia treure aigua de sa cisterna perque amb es vent que feia, sa porta li hagués caigut per es cap..i és vera, és una portassa de ferro que pesa prop de 20 kilos, i se n'ha enduit una botella.
Però lo que realment me fa veure que es Capdellà, segueix plè de poesia, és poder comprovar que ni es temps, ni sa moda, no saben on som. Sa padrina és arribada amb:
  • bossa de plàstic en es cap, per no foter-se es moldeado.
  • 3 jaques una damunt s'altre i un jersei davall, sa tercera jaca només se podia fermar dos botons, perque els altres no arribaven a cordar-se.
  • sa falda
  • ses mitges
  • ses sabates
  • i un paraigos que es vent casi l'ha espanyat.
Cada dia que pasa, estic més enamorat de sa padrina francisca, és única, i només puc dir que si s'aigua en Es Capdellà és poesia, sa padrina Francisca és sa poetessa que escriu, viu i conta s'història des Capdellà.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

JA TENC ES COTXE...

no sé si von recordau, però per es juny, vaig guanyar un des cotxos que sortejaven a sa cadena ser amb una subasta inversa... un renault megane coupe cabrio... bé, idò ja me l'han donat.
Avui m'han fet s'entrega des cotxo i sa foto que sortirà a sa premsa. Aquí a sa roqueta, sa foto sortirà en es diari de mallorca aquest diumenge, i a la resta de l'estat... sortirà en "el IN-mundo" com diu aquell de s'estel.
Jo pensava que hauria de pagar s'iva des cotxo, però no he hagut de pagar ni això!
Es color és gris plata, i tota sa capota és de vidre. Jo pensava que seria de metall, com tots es que he vist, però nooooooooooooooo. és de vidreeeeeeeeeeee i he pogut comprovar com plovia tot es camí de tornada cap a ca nostra. No l'he pogut descapotar més que quan hem anat a dinar en es buffet de son bugadelles, i quan l'he descapotat, li he tirat tota s'aigua a ma mare per demunt... Bé alguna anecdota havia de tenir es dia d'avui... quan sorti sa foto ja la posaré.
P.S: és video des bunyols no hi ha forma d'acabar-lo de pujar... me sap greu.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

operació bunyol '08


Des de divendres no he tengut talent de menjar un bunyol, i tampoc hagués tengut temps per fer-ho, ara mateix duc més de 100kg de bunyols fets, i demà he de fer es de vent, i es de crema. però como lo prometido es deuda...
m'he fet un embolic amb es video, si m'aclareixc el pujaré


BUNYOLS DE PATATA O MONIATO

INGREDIENTS:
  • 1000 gr de patata o moniato o mig i mig
  • 500 gr de farina de força
  • 200 gr de llet
  • 200 gr d'aigua
  • 3 Cd de mantega
  • 50 gr de llevat de pa
ELABORACIÓ:
Bollir ses patates i moniatos amb sa pell, que són cuites, pelar-les i passar-les per es passa-purés.
Afegir ses tres cullerades de mantega o margarina i remenar.
Afegir es tassó de llet, i a dins es tassó d'aigua fondre es llevat i afegir-ho allà mateix.
Posar-hi sa farina fins que tengui sa consistència que toca, s'han de poder manejar. en es vídeo crec que se veu sa textura.

IMPORTANT:
  • PER FER ES BUNYOLS S'HAN D'ANAR BANYANT SES MANS A DINS AIGUA SALADA, PERQUÈ SA PASTA S'AFERRA A SA MA I NO SE POT FER FEINA.
  • S'OLI HA DE SER BEN CALENT, PERQUÈ SINÓ S'ABEUREN D'OLI I NO FAN BON MENJAR.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Moltes gràcis...


avui ha vengut na Maria Magdalena, sa cartera, amb un paquet en es meu nom, no estic avesat a rebre més que factures i publicitat, però aquest paquet duia confitures, arrop i figues amb xocolata... l'han enviat en Francesc i n'Oreto de les terres del sud, m'ha fet mooolta il·lusió aquest detall...
Ara quan vengui sa padrina Francisca, tastarem ses figues amb xocolata i després de dinar, s'arrop amb es brossat (mató).
Moltes gràcis de tot cor!

dimarts, 14 d’octubre del 2008

deu fer unes dues setmanes, com a molt...


que li vaig cantar una serenata a una jove taujana per es messenger, sa tradició diu que quan cantes una serenata.... s'al·lota te regala bunyols... i un memeu!!!!!
I avui, m'he decidit a fer-los jo, són els primers bunyols de patata que faig enguany, i es primers que menj. Domés n'he fet un quilo... però ja me basta. vos pos sa foto per fer-vos enveja.

P.S: També he de dir, que sa serenata s'ha de cantar es vespre de ses verges, i es dia següent s'han de passar a menjar. (dia 21 d'octubre)
P.S.2: M'agraden molt, però me fan mooooooooolta agrura, per això només en menj dues o tres vegades en l'any.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

es formatger de ca'n Xisco

bé, sempre he sentit curiositat per com se fan ses coses, es programa des discoveri "así se hace" m'encanta, però l'any passat, vaig decidir que a part de saber com se feien ses coses, les havia de provar de fer... i es formatge va ésser una de ses primeres coses en ses que me vaig embarcar.
Com que a casa no me varen deixar comprar una vaca, me vaig haver de conformar amb algun animal que fes llet i fós més curiós.
És a dir que me quedaven molts d'animals per triar, però fer formatge de llet de moixa.. no és pla. Es padrí me va recomanar una ovella o una cabra, ses cabres fan més llet que ses ovelles, però ja me va fer saber que una cabra botaria i fugiria, jo li vaig dir que la podia travar. Ell, me va fer entendre que no poden dur molt de temps sa trava perquè s'ençaten i se fan mal.
Sa qüestió és que sa madona de sa possessió de Son Vich nou, ve a comprar a sa botiga, i li vaig dir mem si no me vendria una ovella, i ella me va dir que en tenien un parell de plenes, a punt de tenir-los, i que ja me diria coses. A sa setmana següent, se varen presentar amb un xotet de dos dies però que sa mare no la volia i per que no se morís la me va regalar. era blaaaaanc com sa neu, i tan mona (va ser femella). La vaig surar a biberó, i quan ja estava segur que no moriria, li vaig posar nom, com que era sa meva reina, li vaig dir VIOLANT.
Era un encant, la treia a passejar i me seguir com si fós un canet, i va anar cresquen, però com que són animals gregaris, se sentia tota sola, i quan sentia sa porta de ca nostra, feia un escàndol, fós s'hora que fós. Vaig decidir comprar-li un mascle, perquè se fessin amics, però en Costella li feia por. A en Costella li varen començar a créixer ses banyes, i va agafar es vici de cotar (envestir amb es cap, com per preparar-se per lluitar amb altres mascles), cotava en ets arbres, un dia me va cotar a jo i me va tirar en terra... i amb aquest vici se va rompre una banya, es Padrí va dir que se moriria si se li infectava, i vaig decidir que l'havíem de matar. Vaig plorar devers 3 hores, fins que vaig cridar a sa padrina Maria perquè m'ajudas a matar-lo. Varem fer una torrada amb tota sa família, i no va quedar més que ets ossos den Costella.
Na Violant, la vaig regalar a en Joan de na Petra, amb sa condició que no la matàs i la deixar per fer cria. i així ho va fer. De vegades la vaig a veure, al principi quan la cridava, me coneixia i venia, ara ja s'ha avesat a estar amb ses altres ovelles, i ja no ve. És dur veure marxar els fills...
Així va acabar s'aventura des formatger de ca'n Xisco. Però crec que prest faré formatge malgrat no tengui a NA VIOLANT.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Avui toca sopar amb en...


P.S: Ses lletres estan fetes amb pasta choux i estan farcits de crema, me direu pesat i que només faig palos... però ara n'es el temps, són ràpids de fer i són boníssims!!!

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Padrina Maria


Sempre havia xerrat de sa padrina Francisca, però és de llei que també xerri de sa padrina Maria.
Sa padrina Maria, va nèixer a Catalunya, i després de la guerra civil, fou adoptada a Eivissa. Sa veritat es que fins ara que escric això, mai m'he demanat perque la varen donar en adopció.
Ara trob molt interesant és fer-li aquesta pregunta. Demà quan vengui li demanaré.
(es padrí Jaume, es seu homo, també va nèixer a Catalunya i també fou adoptat a Eivissa, però ell va morir ja fa molts d'anys).
Sa padrina Maria sempre ha estat molt fenera. Va tenir tres fills i tres filles, un d'ells va esser mon pare, que tot i ésser un del fills més problemàtics... encara ara l'intenta mimar, mentres tots els altres miram de foter-li branca.
Ara no sé que més dir-vos d'ella, l'estim tant com a s'altre i m'encanta tenir-les cada dia per devora jo.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Avui, a s'episodi 100 d'una vida entre madones....


Es nostro protagonista surt de casa a les 6 des matí cap a sa botiga, amb uns banyadors fluorescents, una camiseta màniga curta, i unes xancles... devia de pensar que encara era en es juliol....
Quan arriba en es colmado, sa tremolor que tenia, casi no li deixar obrir es pany.
Amb molt d'esforç i pregant per no haver de dir als peus de la mort, que no havia sabut el que era viure, ho aconsegueix. Obri sa porta, posa el forn en marxa, i s'hi seu a devora, i tremola que te tremola i tremola que tremolaràs, se'n recorda que per aturar es fret, hi havia un truc de màgia antiga!!!!
Se'n va cap a sa part de darrera de sa botiga, i treu dues vidrieres plenes de pols, que va guardar fa prop de 6 mesos. En Xisco se'n riu des fret i li promet que com a minim a dins sa botiga ja no l'aplegarà!!!
Es nostro heroi despatxa i despatxa gent, i despatxa que despatxaràs, fins que li donen un respir, i amb sa seva súper pistola de rentar cotxes (un trastet que li va regalar un representant) les fa ben netes i les penja.
Comprova que ningú el mira, i comença el ritual:
-PER ES PODER DE SES VIDRIERES!!!! YOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO TENGOOOOOOOOOOOOOOOO EL PODEEEEEEEEEEEEEEEEER!!!
amb això ses vidrieres se tanquen i mostren la seva força!!!!! creen una separació física entre s'interior des colmado i es carrer, que només pot ser traspasada per sa gent!
En xisco ja relaxat i tranquil perque demà es fret no l'encalçarà, se seu davant es portàtil i ho celebra amb un bon pa amb oli amb formatge.
Que vos vagi bé a tots... fins al proper episodi d'UNA VIDA ENTRE MADONES.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Molts d'anys!!!!!!!


Molts d'anys a tothom, malgrat no creguem en tots aquests dois... o si cregueu... MOLTS D'ANYS A TOTS, Padrina Francisca, mare, tio Francisco, Na Xesca de ses tomàtigues (mots d'anys de part de sa padrina)), En Francesc de València, i tots es que sou francesc/a o derivats.

P.S:Per celebrar-ho he fet uns minipalos de crema per regalar a tothom que vengui. Si en voleu ja sabeu que heu de fer.

dijous, 2 d’octubre del 2008

cremadillos de sobrassada i mel




Avui tenia ganes de fer bunyols de crema, i panades de xot, en es final he fet xot amb tandoori i arròs per dinar, i cremadillos de sobrassada i mel per vendre.

INGREDIENTS:
  • bases redones de pasta de fulls.
  • sucre
  • sobrassada
  • mel
ELABORACIÓ:
Escampar sucre damunt sa taula, posar la base damunt el sucre i posar-li sucre per damunt (com si fós un sandvitx). Estirar amb es corró fins que tengui una forma un poc allargada, és sucre li ha de quedar aferrat, així quan se cogui en es forn, quedarà "cremadillo" jjajaajja és que sóc de la broma... ajajjaj

Quan se tenen les bases llestes, posar un pinyot de sobrassada i un raig de mel.
doblegar sa pasta fent una mitja lluna.
Enfornar 20' a 180º.
Deixar refredar i menjar.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Canelons de porc i gallina


Com que tenia sa carn des brou, i m'havia quedat devers un quilo de carn molta de porc, vaig fer sa pasta per es canelons. Avui com que m'han despertat de mala manera i anava emprenyat, he acabat de fer es canelons i he començat més coses.

INGREDIENTS:
  • ceba
  • carn molta
  • carn des brou picada
  • mantega
  • farina
  • llet
  • sal, pebre bo i nou moscada.
  • canelons
  • beixamel
    • 60 gr de farina
    • 60 gr de mantega
    • 1000 gr de llet
    • un poc de tomàtiga frita (només per es canelons)
ELABORACIÓ:
fondre la mantega i sofregir la ceba.
posar-hi sa carn molta trempada, i courer-la, quan és casi cuita, li posam sa carn des prou ben petitona i pegam dues bones remenades.
Afegim 6 o 7 cullerades de farina i tornam a remenar, quan sa farina és cuita li bocam sa llet, fins que tengui sa textura que mos agradi. reservar.
Montar els canelons. fer sa beixamel i quan la tenim feta, li posam un poc de tomàtiga frita, perque tengui un color més mono. un poc de formatge i a gratinar.

dilluns, 29 de setembre del 2008

com ses padrines no hi ha ningú!


Com aquell qui diu, encara no ha acabat s'estiu i jo ja m'he constipat.
Ahir vespre ja no vaig anar a sopar a Cas retxer (així se nom ca sa padrina Francisca), i avui quan ha vengut a comprar m'ha començat a renyar per no haver-hi anat.
Jo li he posat careta de bon al·lot,i li he demanat si no tenia cap tros de gallina per fer un brouet.
Ella m'ha dit: -Ets un trasto!,guarda'm una barra!!! i ha partit.
Al cap d'una horeta llarga, ha tornat amb una gallina ben plomada i sencera!
Ha dit que ja feia dies que la duia d'ella, perquè se menjava ets ous que ponia.
Avui horabaixa he fet es brou, amb sa gallina, 3 ossos de bou amb un poc de carn, 4 cebes ,6 pastanagons 6'5 litres i mig d'aigua i uns granets de pebre bo.

P.S: NO m'agrada sa sopa, però avui me'n fotré dos plats ben plens.
P.S.2: Com que n'he tornat fer una putada, n'hi he donat una olla a sa tia mari.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Calamars farcits

Avui, marató de cuina, un encàrrec per les 12:00, per versa no havia preparat res els dies anteriors, i per això he hagut d'aixecar-me a les 7 en bon diumenge!!! només tenia es pollastre rostit per fer ses croquetes!, havia de rentar es calamars, fer-los i una coca de verdura.

INGREDIENTS:
  • calamars que no s'esclatin quan estiguin plens
  • carn de porc molta
  • ceba
  • alls
  • julivert
  • ous
  • frígola
  • moraduix
  • herba-sana
  • tomàtiga triturada panses
  • farina
  • sal i pebre bo
  • oli
Elaboració:
Rentar els calamars i reservar es tentacles.
Dins un bol gros, posar sa carn molta amb ets ous, ses herbes i es tentacles fets trossets sal i pebre bo.
Omplir es calamars, jo ho faig amb una màniga, i tancar-los amb un "palillo".
Amb lo que mos queda de carn, feim pilotes, les enfarinolam i les fregim.
Enfarinolar-los i fregir-los. reservar s'oli i es calamars.
Per sa salsa, sofregir sa ceba quan és cuita, afegir una bona grapada de panses, un tassó de vi blanc. deixar reduir.
Afegir sa tomàtiga triturara, i sofregir.
acabar de coure es calamars i ses pilotes dins sa salsa. rectificar de sal

divendres, 26 de setembre del 2008

va de sopes!!!!


a ses ballades, es sonadors per avisar a sa gent quin tipus de peça els hi faran ballar, o fan al crit de: va de jota!, o va de bolero!, o de mateixa, o de fandango... bé sa qüestió és que avui VA DE SOPES!!!
Abans d'escriure sa recepta, mos convé aclarir un parell de coses.
  1. Ses sopes sempre hauran de ser de pa moreno i que tengui un parell de dies, res d'emplear pa blanc, ni amb cereals, ni merdetes d'aquestes.
  2. Ses sopes que farem son eixutes, és a dir que no tenen brou.
  3. Se'ls hi pot posar quasi tota casta de verdura, menys pastanagó, carbassó, albergínies... com a mínim jo mai ho som vist.
  4. Si vos agrada amb patata n'hi posau, però ja vos avís que sa patata fa tornar sord.
SOPES DE MATANCES
INGREDIENTS:
  • col
  • colflori
  • grells
  • ceba
  • tomàtigues
  • alls
  • julivert
  • pebre blanc
  • mongetes tendres
  • esclata-sangs
  • carn magre
  • sal, pebre bo i pebre bord
  • sopes
ELABORACIÓ (segons padrina):
  1. sofregir s'all.
  2. afegir-hi sa carn i daurar-la. posar sal.
  3. ficar-hi sa ceba, quan és transparent afegir sa tomàtiga. posar sal.
  4. Sofregir una estoneta que comenci a fer salseta. posar sal.
  5. Tirar-hi ses mongetes, es pebre tendre i sa colflori, deixar sofregir una estona. posar sal.
  6. Ara afegir sa col a daus, i quan ha perdut es volum, afegir-hi es pebre vermell dolç, una bona cullera, tres remanades un poc de sal i deixar coure 10 minutets.
  7. Afegir un poc d'aigua, lo just per tapar sa verdura. S'ha de pensar que s'excedent de brou el tirarem i que n'hem d'emplear poc, així que quanta menos aigua dugui, i més concentrat estigui, més gustós mos quedarà es pa.
  8. Quan es cuit, preparar un picadillo d'all i julivert.
  9. Agafar una greixonera redona i anar posant una capa de pa, una capa de verdura i un poc de picadillo, i aixi fins omplir sa greixonera. Ses sopes que li posem, han de quedar ben abeurades de brou. Per treurer-lis es brou que els hi sobra, s'ha de fer com si se giràs una truita, però fent que caigui es brou.
  10. Sa padrina francisca, quan les fa sense carn, en so brou de courer-les hi escalfa un ou per hom.
P.S: Per sa sal, heu de pensar que com que se n'hi ha de posar a cada verdura que afegiu, no se n'hi ha de posar molta.
P.S.2: vaja unes fotos curres que m'han sortit.

dijous, 25 de setembre del 2008

ara que pareix que tothom fa règim...

m'han arribat unes llepolies a ses que no t'hi pots resistir. Són grans, gustoses, blanetes i no te les pots acabar... Home, sempre seria millor passar-se una nectarina o un plàtan... però de camí a casa... segur que CAURÀ!!!!!

P.S: Sa barra de pa és de ses de 330 gr.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Panades de xot i cabell d'àngel

Segons s'enciclopèdia d'estudis taujans (xesca), és una menja xueta, xueta, xueta! És a dir, que és una recepta jueva de cap a peus, ja sabia que ses panades de xot és un plat jueu, però no hagués pensat mai que aquesta cuina no hagi evolucionat gens.

INGREDIENTS:
  • 100 gr d'aigua
  • 100 gr de suc de taronja
  • 200 gr d'oli
  • 300 gr de saïm
  • 2 ous
  • farina fluixa
  • farcit

    • carn de xot
    • sal, oli i pebre bo
    • cabell d'àngel
ELABORACIÓ:
Fer sa pasta i reservar.
Trempar es xot.
Fer bolles de sa mateixa mida amb sa pasta. S'agafa una bolla, s'hi fica es dit gros i se fa rodar, ha de quedar una cassoleta. omplir-la amb es xot, i adalt li posam un poc de cabell d'àngel. se fa un disc de pasta, i se tapa.
Coure a 180º fins que siguin cuites.

dimarts, 23 de setembre del 2008

Ja ha arribat sa tardor,

es dies grisos, ses pluges i amb això comença un temps de dolços molt important. D'aquí a un mes ja tendrem codonys per fer codonyat, arribaran ses verges amb els bunyols de patata, de crema, de trufa, de nata... i ses serenates. Es primer de novembre, panellets i rosaris, dia 25 de novembre torró... i ja acaba s'any. Però bono com que avui és es primer dia de sa tardor aquí teniu aquest fandango de música nostra.

Fandango de tardor

Lluna de plata,
calaix de records,
pes qui te mira
jo faig sa cançó
i amb sa teva claror
vull fer un mató
de nits i de dies
per dur companyia.

Ses ones banyen
de blaus es racons
i en ets esculls
s'hi arrossega es meu cor.
Sa barca de s'oblit
s'endurà endins
neguits i follies.
Ai! barqueta, vine.

Adéu, estrelles,
fanals de l'enyor,
adins cada una
s'hi crema un dolor.
Es temps ho esborra tot
i un altre amor
clourà ses ferides.
Ai! vine, amor, vine.

Música i lletra: Miquela Lladó.

P.S: au Nofre, perque cantis un poc mentres fas ses albergínies. No me faras creure que els 6som hagin fet una cosa tan curra com aquesta!

dilluns, 22 de setembre del 2008

No es temps de tudar caquis

perquè no van massa baratos encara. Es divendres en vaig comprar una caixa, a 2'95 €/kg, però com que no els vaig vendre tots, n'hi havia que ja tenien moscardins, els he triat i es que estaven sans, els he empleat per fer confitura. He empleat sa mateixa fórmula de sempre (1x1+llimona).

dijous, 18 de setembre del 2008

D'un llibre de mongetes,

vaig treure una recepta de carxofes amb llet, he de dir que no eren mongetes de ses de menjar, sino de ses que ho proven i en fan set. És una recepta molt senzilla, i és per guarnir plats.

INGREDIENTS:
  • Carxofes
  • farina
  • llet
  • canyella
  • sal i pebre bo
ELABORACIÓ:
Rentar ses carxofes, i esmitjar-les.
Enfarinolar-les i fregir-les.
Posar-les a dins una greixonera amb sa llet, que basti per migtapar-les, sa canyella, un poc de sal i pebre bo. Deixar coure, fins que redueixi i faci una especie de beixamel.

cocarrois de patata i ceba

Avui ha tornat a venir na Xesca, i per berenar hem preparat uns cocarroiets de patata, ceba i sobrassada, que han estat mel. Per actualitzar un poc sa recepta, hem empleat sa patata negre. Té es mateix gust que si el fas amb patata normal, però queda més modern.

INGREDIENTS:
  • pasta
    • 200 gr de saïm
    • 200 gr d'oli
    • 200 gr d'aigua
    • 1000 gr de farina fluixa
  • ceba novella
  • patates
  • sobrassada coenta
  • sal, pebre bo i oli d'oliva.
ELABORACIÓ:
  1. Fer sa pasta, i reservar.
  2. Tallar sa ceba petitona, i ratllar sa patata.
  3. Trempar-ho amb sal, pebre bo i oli d'oliva, i posar-ho a un colador, perque sa ceba amb sa sal, comença a amollar aigua.
  4. I fer es cocarrois de sa mida que se vulgui, posant-li un pessic de sobrassada.
  5. Enfornar a 180º fins que siguin cuits.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Feia dos o tres mesos,

que s'anunciava es concert de na Gloria Stefan al recinte firal des molí, mai hi ha hagut cap recinte firal en es molí, i encara ara, no n'hi ha. Lo que aquest pseudobatle que tenim, va fer, va ésser posar una paret de tres bloquets d'alçada, i una rekilla de 1'50.
Vamos, que se veia tot i se sentia millor que si haguessim estat a dins sa rekilla, perque si a noltros ja mos costava sentir-mos mentres xerràvem, els que estaven davant no devien sentir res. Si algú va pagar per entrar, devia ser, que no era calvianer o que s'estima tant aquest reinterpretador de s'història que tenim per batle, que no volien deixar-lo totsol davant aquest fracàs organitzatiu.
Es concert tampoc va ser gran cosa, i aqueixa dona, que no devia saber que era a Mallorca, només mos xerrava de Burgos, de Saragossa... fins i tot mos va dir: Buenas noches espanya!!!!. Després se va ficar una estona amb en Castro, i va pronosticar, que Cuba tornaria a ser lliure.
A sa tros des passeig on mos posarem, també mos trobàrem a sa família... sa tia Beni, es tio Jaume, son pare de na Lisi... és que som tots uns xanxulleros.
P.S: Crec que mai li han fet unes fotos tan mal fetes en aquesta dona.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Ensaïmada de pebres torrats

Ja fa molts d'anys que sentia que ets andritxols, no són de Mallorca, però es que ara començ a pensar que es calvianers, tampoc ho som.
Estava xerrant amb na Marianna (binissalemera) per veure si ella me podia dir, on podia robar uns 50 quilos de raïm per provar de fer vi, ella m'ha dit que li demanaria en es seu padrí, i jo que sé que en es seu padrí li agrada es quarto, li he dit que n'hi faria un. Es que som tot generositat...
Però ella m'ha dit que lo que més li agrada en es seu padrí, és s'ensaïmada de pebres torrats.
Ja me diràs tu, MAI DE SA VIDA he sentit, he vist o he tastat, una ensaïmada de pebres torrats. Que he fet? Correr a ses faldes de na Xesca. I ella amb tota sa seva paciència, m'ha explicat, que és un menjar, de senyors, i que es pobres no en feien... d'aquí que no n'hagués sentit res. M'ha dit com se feia, i he començat a torrar pebres.

ENSAÏMADA DE PEBRES TORRATS

INGREDIENTS:
  • pebres torrats
  • sucre
  • ensaimada
    • 5 ous
    • 250 gr d'aigua
    • 30 gr de llevat
    • 400 gr de sucre
    • 1000 gr de farina de força
    • 200 gr de saïm
ELABORACIÓ:
  1. Torrar els pebres, pelar i reservar.
  2. Mesclar el llevat, amb s'aigua.
  3. Batre els ous amb el sucre, i afegir-li s'aigua.
  4. Afegir la farina i deixar tovar.
  5. Quan és tou, li mesclam es saïm i posam sa pasta dins sa llauna on l'hem de coure, i la deixam tot es vespre a un lloc on no hi hagi corrents d'aire, i que tengui una temperatura més o manco constant. (Es millor lloc, és a dins es forn aturat).
  6. Mesclam els pebres amb es sucre, i també ho deixam tot es vespre.
  7. De bon dematí, colocam els pebres a damunt s'ensaïmada (com si fós una coca) i la covem.
  8. Devers 20' o 30' a 140º.
NOTA: Aquesta recepta s'ha de començar es vespre abans. Jo les faré amb ensaïmades redones, perque ja les tenc a dins es congelador preparades per tovar. Però crec que per fer trossos, és millor fer-la dins un motllo quadrat.

Crec que s'està tornant un costum

Ahir horabaixa, en Joanmiquel, en Karim i jo, varem tornar a anar a Son moix, a veure es futbol. Sa veritat, és que en es camp, es futbol és molt més interesant, que vist o escoltat de qualsevol altre manera i forma.
Una altre cosa que el fa interessant, són ses viandes que hi venen. Unes palmeres de xocolata impressionants a 2€ però si heu de tenir sed, vos convé dur s'aigua de ca vostra, per dues botelletes de 500gr, mos varen clavar 8€... vaig quedar estorat.

P.S: Es de sa foto és en Karim, es meu cosi petit. Avui vespre anam al concert de na Gloria Estefan. No hem comprat entrada, perque es recinte on el fan només està tancat per una requilla. Ja contaré com ha anat.

dijous, 11 de setembre del 2008

Un dia de gener qualsevol

després de sortir de marxa una estona, se me va ocórrer demanar-li en es civil, si havia vist mai es ball des gegants... i com que ell pareix que és un llonguet vengut de Mart que sempre sap de tot, però mai l'encerta... vaig decidir que li havia de mostrar com ballaven es gegants. Va quedar tan impressionat que li vaig haver de repetir perquè ho gravàs.


P.S: Sa melodia que cant no és des gegants, és es ball dets escamots que se fa per ses festes del rei en Jaume I. Va dedicat a sa gegantera taujana.

dimecres, 10 de setembre del 2008

coca de patata morada


Com que estava avorrit i sense idees, vaig fer un poc de cas a en Francesc i com que no podia anar a veure a na Xesca, vaig pensar amb ella i vaig recordar una de ses nostres idees d'alquímia.
Vaig fer sa coca de patata , però enves de posar-li sa patata normal, li vaig possar un patató negre, que varem sembrar jo i es padrí Joan. Bé, el va sembrar ell, però jo li vaig donar es patató.
Es resultat no va esser espectacular, de fet, quasi no es notava sa diferència. Vaig acabar d'arreglar sa recepta i crec que he de posar sa correcció.

Coca de patata
  • 400 gr de patata
  • 300 gr de sucre
  • 350 gr de llet
  • 3 ous
  • 100 gr de saïm
  • 40 gr de llevat
  • 1000 gr de farina fluixa
Sa correció ha estat afegir 100 gr més de llet, perque quedava masa eixuta i canviar sa farina de força per sa fluixa... no sé on tenia es cap.

dilluns, 8 de setembre del 2008

dijous, 4 de setembre del 2008

Fora des sembrat

au vengaaaaaaaaaaaa, fora des sembrat vos he dit, que sou sords? Anau a emprenyar a ca vostra!

Avui vespre hi ha concert de fora des sembrat a Santa Ponça, fa molt de temps que no som anat a un concertet seu. Serà divertit. A les 22:00 comença es concert, a les 23:30 nit de foc amb es nou espectacle dels de Mancor de la vall, i a les 00:30 nit de discoteca i festa de l'escuma.

P.S: jo només aniré a veure es concert, després a jeure, perque es dimonis, me fan puta gràcia i sa festa de s'escuma mai m'ha agradat. Bé, mai m'ha agradat... però sempre que he estat prop d'una d'aquestes hi he acabat dins...

dimarts, 2 de setembre del 2008

fa una setmana vaig fer un pensament...

i no un qualsevol, vaig decidir que era hora de començar una nova vida. No va ésser una decisió fàcil de prendre. Vaig estar dos dies sense dormir, i quan li vaig comunicar a sa madona des local, ho vaig fer entre brams, fins hi tot vaig haver de demanar reforços per cobrir-me, mentres se me passava es disgust.
No deu ser fàcil d'entendre es meu disgust, ja que ningú me va obligar a prendre aquesta decisió. Però malgrat sembli mentida, a una botiga se l'arriba a estimar, també arribes a estimar a sa gent que vé a comprar o a sa que no pot venir i tu els hi dus sa compra, veus com creixen es nins, i fins i tot te sap molt de greu, es dia que alguna de ses persones que has conegut se mor.
Mai he vist es colmado com a negoci, sempre l'he entes com un servei social bàsic. Pentura aquest ha estat es meu problema, i per això he acabat per esgotar-me.
És hora de viure noves vides, pentura entre cuiners o cambrers, pentura fora de s'hoteleria o fins i tot lluny de sa Roqueta.
Però encara queden tres mesos per riure, per despatxar, per fer coses bones, en definitiva, tres mesos per viure entre madones.

dijous, 28 d’agost del 2008

confitura de figa



INGREDIENTS
  • figues madures
  • sucre
  • 1 llimona
ELABORACIÓ
Pelar ses figues, i quan les teniu pelades, les pesau. Li sucau es llimó i afegiu el mateix pes de sucre que es que teniu de figa (1x1). Ho mesclau i ho posau a coure. Quan es cuit, feis es pots, i els ompliu casi fins dalt. els tapau i els posau cap per avall 5 minuts. això ho heu de fer quan sa confitura es calenta, perquè sinó, no fa buit. En cas de que així no vos vagi bé. Els feis bullir mitja hora i els deixau refredar dins s'aigua.

P.S: Sa llimona i es sucre, són lo més important a ses confitures. Jo a sa primera tongada, no li vaig posar llimona,perquè no hi vaig pensar. i de gust era bona, però va perdre tot es color vermell, tornant marró, i no feia mengera.

dimarts, 26 d’agost del 2008

ahir vaig fer 1/3 d'aniversari


Bé, en realitat va ser mon pare es que feia ets anys... però sent realistes, també faig anys jo... perque vaig sortir d'una collonera de ses seves... així que molts d'anys pare, i molts d'anys xisco.

P.S: just amb sa mirada de ma mare, de na maria i de sa meva... ja podeu imaginar lo que va quedar d'aquesta miniatura de fraules i nata... sa propera vegada la demanaré doble, perque la vaig demanar, que bastàs per menjar-ne 4, i encara sort que no va venir ningú a prendre es cafè, perque haguessim tornat a quedar fotuts.

dissabte, 23 d’agost del 2008

estava menjant figues de moro

quan a sa ràdio varen posar una cançó que quan va sortir jo no tenia ni dos anys, me va encantar escoltar-la amb atenció, i per això aquí la pos. L'escoltaré moltes vegades mentres mengi figues de moro. (bé, això no és sa cançó, però és sobre sa cançó)

dimarts, 12 d’agost del 2008

comença una nova etapa


com que es fer net... moltes vegades me supera, he decidit llogar a una dona per hores. Ella nom Lola, i és molt aguda, vendrà a fer net els dilluns, dimecres i divendres de les 06:30 a les 8:00.

divendres, 8 d’agost del 2008

Crema, sense fotos.

Ingredients:
  • 1000 gr de llet
  • 250 gr de sucre
  • 50 gr de sucre de vainilla
  • 3 vermells d'ou
  • 80 gr de maizena
  • 1 punteta de colorant groc
Elaboració:
Posar a bullir 900 gr de llet amb els sucres i el colorant.
A un bol petit, mesclar els 100 gr de llet amb els 3 vermells d'ou i la maizena.
Quan la llet bull, afegir-hi la mescla que teníem al bol, i remenar amb unes varilles, no s'ha de deixar bullir. tot d'una espesseix i l'heu d'abocar a un bol. ficar dins la gelera, i en ser ben freda, emplear-la.

P.S. Jo quan pos sa llet a bullir li pos sa punta d'un ganivet, de colorant groc (es de ses paelles) perque m'agrada molt es coloret sintètic que li dona. Si no li voleu posar, no és necessari per que no dona cap gust, però quedarà una crema pàl·lida, sense vida i que no farà mengera.

dijous, 7 d’agost del 2008

palos de crema

Ingredients:
  • 250 gr d'aigua
  • 100 gr de mantega o margarina
  • 150 gr de farina fluixa
  • 10 gr de sal
  • 10 gr de sucre
  • 3 ous
Elaboració:
Posar a bollir s'aigua i sa mantega, esperar fins que sigui fos.
Pesar la farina amb el sucre i la sal, passar-ho per es sedàs i quan sa paella amb s'aigua i es greix bull, li tiram TOT DE COP i començam a remenar. (jo primer li fic es turmix, i així me queda més fi, després quan comença a espessir, ja li faig voltes amb sa cullera de fusta). courer-ho devers 2' a dins sa paella, remenant sense aturar.
Posar-ho a un bol i deixar refredar 5 minuts. Ara, fer un parell d'estiraments amb el braç i agafar una bona cullera de fusta.
ATENCIÓ!!! Ara s'han d'afegir els ous un a un, però no s'ha de ficar es segon ou, fins que la pasta s'ha begut completament el primer, i així successivament fins que li hem ficat tots els ous.
Deixar refredar sa pasta, i agafar una màniga amb una boquilla d'estries i donar la forma als palos. Coure a 180º si és un forn amb ventilador i a 200º si no té aire, en teoria, s'han de coure 20', però jo els deix fins que se veuen ben cuits, perque si queden humits per dins, després tornen blans i perden tota sa gràcia.
S'han d'implir en ser frets, de lo que més agradi, en el meu cas, CREMA!!!