ahir debatia amb un company

de feina sobre el que significava que es firmàs el nou conveni col.lectiu o que no es firmàs i la patronal pogués imposar la seva voluntat a plaer.

Ell va començar a dir que a ell no li interesava la política i que només li importava la seva feina...

Quan va haver acabat la seva arenga pseudoapolítica, li vaig demanar si estava dispost a perdre un quart del seu sou mensual?

-Si estava dispost a no lliurar cap dia durant els mesos forts de feina i al final de la temporada agafar els dies i no poder-los cobrar?

-Si li agradaria que ,tot i ser fixe-discontinu, només el cridassin per fer quatre mesos de feina a l'any.

Totes les respostes varen ser la mateixa direcció: Això no ho poden fer perque tenc els meus drets..

I és cert, ara no ho poden fer ja que el conveni vigent no els hi deixa aplicar la legislació laboral estatal.

Però és el que cerquen.
Volen obtenir més beneficis que mai, volen que se'ls hi redueixi la càrrega impositiva, volen davallar-nos el sou i poder disposar de les nostres vides així com els hi vengui en ganes.

Els empresaris ja no toquen enterra, viuen dins una cúpula on els Delgados, Bauzás i Iserns els hi riuen les gràcies i organitzen festes on els treballadors no tenen ni contracte.

Han oblidat que el principal capital d'una empresa és el capital humà, que si no hi ha uns sous dignes el consum tornarà a caure i continuarem en el camí de la destrucció de llocs de treball.

Per això vull compartir una imatge que explica clarament com ha de ser el turisme per fer-lo sostenible i útil per tota la societat.

Amb el turisme ens hi jugam molt,  tots!

A ca nostra mai ens van dir

de quin partit havíem de ser.
Ens varen deixar estructurar lliurement la nostra forma d'entendre el món, d'interactuar amb l'entorn i de trobar el nostre lloc, el nostre camí.

El viatge fins ser qui sóc, i com sóc, ha estat llarg. Som coscient que no he arribat a Itaca però tenc clares tres coses i no és poca cosa:

-La primera és que sóc socialista perque els valors que em mouen són la justícia social, la igualtat d'oportunitats i la llibertat.

-La segona és el motiu pel que vull canviar la societat: Les persones. Sense elles, sense voltros, no té sentit lluitar per cap causa.

-La tercera és que continuaré lluitant per conseguir una societat millor des del PSIB-PSOE, tot i que hi hagi persones que pensin que la seva forma d'entendre el socialisme és la única vàlida.

Així que ni els mals resultats del diumenge, ni la prepotència de qualque company/a, ni la mala baba d'un bon amic (que de conya) me demanava que deixàs el PSOE per passar-me al PSM amb ell, m'han fet reafirmar-me en les meves idees i els meus valors.

Si sempre he estat lliure per triar el meu camí, no ho canviarem ara, no?

Sang és engany
amor és vida
per això dic;
Pensa lluitant
viu estimant,
no afluixis mai!