davall es llençols...

se pot pasar un bon dia en família, i ho dic per experiència pròpia,

Aquest dissabte feiem un dinar per s'aniversari de sa meva germana Maria. Ella va convidar a tothom qui va voler, i com que ella havia d'anar a fer feina, mos va encolomar es merder d'organitzar-ho tot.

Vàrem haver de pujar taules a sa carrera, fer s'arròs, torrar ses broquetes de sa meva tia, anar a cercar parasols, i fins i tot, com fan es gitanos, fermar llençols per fer un poc més d'ombra.

Va ser un dia xulo, i tot va sortir molt bé i bo.
Així que no tenc res més a dir d'aqui, algún dia quan sa meva tia me vulgui dir com trempa ses broquetes en farem un especial, per què mira que li surten bones...

ahir vaig fer 1/3 d'aniversari

Bé, en realitat va ser mon pare es que feia ets anys... però sent realistes, també faig anys jo... perque vaig sortir d'una collonera de ses seves... així que molts d'anys pare, i molts d'anys xisco.

P.S: just amb sa mirada de ma mare, de na maria i de sa meva... ja podeu imaginar lo que va quedar d'aquesta miniatura de fraules i nata... sa propera vegada la demanaré doble, perque la vaig demanar, que bastàs per menjar-ne 4, i encara sort que no va venir ningú a prendre es cafè, perque haguessim tornat a quedar fotuts.

L'11 de novembre,

sempre ha estat especial, i no només perque l'11 de novembre de 1997 la Unesco, hagués aprovat a París la declaració universal des Genoma Humà, el Patrimoni Genètic de la Humanitat, i els Drets Humans, o perque sigui un dels dos dies de l'any, s'altre es el 2 de febrer, que es vitrall de la seu es reflecteix completament a la paret interior de la façana de davant el palau de l'almudaina, marcant així el solstici d'hivern, no és especial només per això. Sa rao més important per jo, és que... és el meu aniversari, i enguany l'he celebrat de dues formes molt diferents, pero que m'han agradat molt.

Sa primera, a un sopar a ca n'Ernesto amb un menú cubà preparat per n'Ernesto, i que varem tenir el plaer de tastar-lo, es Civil, en Xiqui, n'Igor i jo.

Sa segona és tota una aventura, mos en varem anar cap a Eivissa tota sa familia, amb destí a ca'n cameta. Començaré sa crònica.

Partirem des Capdellà a les 7:15 i fins a les 13:15 no varem conseguir arribar a port. Varen esser un parell d'hores que mos varen donar per jugar a s'escambrit, berenar, xerrar, discutir, fer fotos, autodefinits, mirar de fer algun avistament de balenes o dofins, i fins i tot dormir.

Quan varem arribar a Vila, ja mos estaven esperant, el tio Pep, na Mari i en Tonyo, i varem anar directes cap a Can cameta,de camí, varem la sort de veure part de ses famoses autopistes, i fins i tot com havien fet un túnel allà on no hi havia muntanya, es que aquests eivissencs, són l'hòstia...
Arribàrem a Ses Païsses que encara no serien les 14:00, i ja mos esperaven allà sa tia Antònia, na tonyi, en José María pare, en José Maria petit, en Pepin, na Maria, en Pepe, na Lucía, i s'amic den tonyo, m'heu de perdonar, però no record es nom, i faltaven n'Oriol, que era a una regata, i n'Aina, que està estudiant aquí a Palma.

Per no molestar molt, varem pensar, que lo millor seria anar a un restaurant, però els eivissencs, més pràctics que noltros, varen posar sa taula a sa terrassa i a menjar s'ha dit.

Un dinar boníssim i una feinada, coca amb pebrera, un jamón serrano molt bo (que li havien regalat a na Tonyi, i que casi va deixar que se podrís per no haver-lo penjat... sort de na Mari i en Tonyo que el varen descobrir i salvar...),

després ja varem anar fins a l'infinit i més enllà, sa tia Antònia mos va fer un arròs brouós, de primera, i carn torrada amb unes verduretes ben bones, i tot regadet amb un vinet pagès que fa es tio Pep, amb un toquet de frigola molt interesant.

Com que encara no haviem rebentat, varem començar amb es dolç, un flaó, orelletes (de les orelletes he de fer una entrada pròpia en es blog), un gató d'ametlla, i una ensaïmada de cabell, te i cafè. Quan varem acabar, mos varem fer sa foto de familia, i varem anar a fer una passejadeta per s'embarcador a sant antoni.

Devers les 18:30 tornàrem cap a vila, a embarcar-mos, cap a sa roqueta una altre vegada, si no vaig errat, sortirem a les 19:00 des moll de vila, i a les 23:15 més morts que vius, varem desembarcar a Palma.

N'hi va haver un parell que estaven afamegats i volgueren anar a sopar al Mcdonals i ho feren... aquesta gent no té consol, ha pasat un dia i encara estic fes... i així és com va acabar el dia del meu aniversari, un dia, que no he sabut explicar, ni tot lo bé que ho he pasat, ni agraïr sa feinada que varen fer per noltros a s'altre roqueta...

Però lo més important, és que varem pasar un dia agradós, entretingut, i sobre tot en FAMILIA.