diumenge, 13 de febrer del 2011

Com deia n'Albus Dumbledore

ha arribat el moment de triar, entre fer el que és fàcil, o el que es correcte...

Bé, això no és exactament el que volia dir, trob que canviaria un poc la frase, la modificació seria la següent:

Ha arribat l'hora de triar entre el que és fàcil, o el que et farà suar i treballar fort per assolir una fita.

Amb aquest esperit de superació és amb el que he acceptat la proposta que em va fer n'Alfonso Rodriguez, un professor de s'institut on me vaig començar a formar dins el món de la cuina, per anar a les llistes del PSIB-PSOE a Calvià.

La veritat és que no és una cosa que m'hagi costat gens d'acceptar, crec en aquest projecte i m'ha agradat la forma de fer les coses que tenen. Com a exemple possaria, la forma de redectar el programa electoral, fent una sèrie de reunions obertes a tothom, on es treballava per grups i es treien punts en comú, que després servirien de guia a l'hora de fer el programa.

Crec que la política municipal i balear, és completament diferent a l'estatal. La independència que reclamava als 18 anys, ara la veig amb altres ulls, entenc que hi hagi gent que la cerqui i que la exigeixi, però jo som arribat a la conclussió de què és millor lluitar per tenir una autonomia plena, dins un estat federal.

Per això deia aquesta frase abans, lo fàcil seria fer lo de sempre, agafar una papereta i anar a votar, que està molt bé i és molt important. però jo he pensat que podia fer qualque cosa més...

Com ja sabeu, ador, la meva llengua, tot i fer moltes errades, m'apassiona la cultura pròpia del lloc on vaig neixer, en aquesta vida entre madones n'he xerrat moltes vegades dels balls i del menjar, m'abelleix el territori que m'envolta amb la Serra, les platges, les garrigues..,

I jo des de la meva humil posició, vull lluitar per conservar-ho, però no conservar-ho dins una vitrina fins que arribi a fer olor a estantís, vull que sigui una cosa viva, neta, alegre i estimada per tothom, per això me vaig decidir a dir que sí, per què sé que les persones de l'agrupació s'estimen Mallorca i Calvià i ho faran.

Des de el meu punt de vista, la situació a "grosomodo" és la següent:

Les illes han estat ferides greument per uns predadors que li han xuclat la sang, l'han deixat minvada i lo pitjor de tot és que ara volen tornar al poder. Des de que són a l'oposició, han sortit un futimer de casos de corrupció, és cert que no només en el pp, però segur que no n'haguessin sortit ni de tres parts una, si haguessin seguit al govern.

Aquí a Calvià, la cosa aquests 8 anys amb el pp no ha anat gaire millor... Abans les temporades eren d'uns 8 mesos, es feien programes per l'hivern, hi havia moviment de gent, ara els hotelers tenen obert 4 mesos a l'estiu, i després tanquen deixant a la gent al carrer, sense atur i sense mitjà per sobreviure. Si no hi ha hotels oberts, aquest hivern, només n'hi ha hagut 2 crec, com volen que els comerços tenguin obert... s'ha de fer molta de feina per aquest costat, ajudes fiscals, bona promoció del patrimoni que tenim, cercar un turisme etnogràcic..

El que jo vull de Calvià i per Calvià és el següent:
Vull que els meus cosins i la seva generació, puguin viure a un lloc, on tenguin totes les necessitats cobertes, vivenda, serveis bàsics, treball i així quan siguin grans no faci falta que se'n vagis a altres bandes.
Vull que ens governin persones que estimin la nostra terra, la nostra gent i la nostra cultura. Vull que treballin per unir i integrar i no per crear desigualtats socials, ni beneficiar als seus amiguet....

I jo sé que això a Calvià i a Balears ho farà el PSIB-PSOE
 
P.S. esper haver-me explicat prou bé i que s'hagi entès tot el que he volgut dir... Si no ha estat així, perdonau, tenc el cap espes i ple de coses, mon pare a l'hospital, la cerca d'una feina per els horabaixes, l'emoció per aquest nou projecte.. així que me'n vaig a jeure, que ja és hora!

divendres, 4 de febrer del 2011

amb una temperatura

de 15 graus, com la que tenim avui migdia, menjar un plat de cuinat es fa dificil.

Aquest temps tan loco mos fa trastornar els ritmes interns dels dessitjos, allà on tocaria menjar calent, venen ganes de menges primaverals. Hauriem d'anar tapats fins a la mèdula, i jo vaig amb una màniga... De fruites n'hauriem d'anar curts, tocarien haver pomes, taronges, plàtans... kiwis si m'estires un poc, però com bé va dir na xesca s'altre dia i jo vaig comprovar ahir a s'eroski... JA HI HA FRAULES!!! és una bogeria...

On són els que deien que el canvi climàtic no és vera, que venguin i m'expliquin com pot ésser que no hi hagi canvi climàtic amb tot això..

Així que aprofitant el sol, una comanda que teniem, que sempre ve de gust menjar coses bones, que la nostra gastronomia, és rica i variada, que tenim aquest meravellós plat i que el Pisuerga passa per Valladolid...

TUMBET

Ingredients:
  • carbassó.
  • albergínies.
  • patates.
  • alls.
  • pebres vermells.
  • pebres verds.
  • tomàtiga sencera empotada o triturada.
  • sal, pebre bo i unes fulletes de llorer.
  • Oli d'oliva
Elaboració:
Tallar les verdures a rodantxes de la gruixa d'una moneda d'euro, i els pebres a quadrats grandets.
Salar les albergínies i deixar que facin aigua.
Encalentir l'oli i anar fregint els pebres juntament amb els alls. Reservar.
A una altre pella, anirem fent la salsa de tomàtiga.
Sofregirem un poc d'all i el llorer, abans de que es cremi, li fotrem la tomàtiga. És qüestió de que vagi fen xup-xup, per que la tomàtiga es vagi desfent, quan la tenguem mig feta, afegirem els pebres que teniem mig cuits a la salsa, per acabar-los de coure. Reservar.
Ara anirem fregint per parts, i anirem fent capes. L'ordre, no sé si és important, però noltros a casa sempre el feim igual.

Abaix un llit de patates, un poc de sal, després els carbassons, un poc de sal, després l'albergínia i un poc de sal. i per acabar la salsa de tomàtiga amb els pebres.

Es pot menjar calent, teb o del temps. També es pot acompanyar de carn o peix, i si al dia següent encara n'hi ha, ma mare se fa una truita de tumbet.