divendres, 4 de febrer del 2011

amb una temperatura

de 15 graus, com la que tenim avui migdia, menjar un plat de cuinat es fa dificil.

Aquest temps tan loco mos fa trastornar els ritmes interns dels dessitjos, allà on tocaria menjar calent, venen ganes de menges primaverals. Hauriem d'anar tapats fins a la mèdula, i jo vaig amb una màniga... De fruites n'hauriem d'anar curts, tocarien haver pomes, taronges, plàtans... kiwis si m'estires un poc, però com bé va dir na xesca s'altre dia i jo vaig comprovar ahir a s'eroski... JA HI HA FRAULES!!! és una bogeria...

On són els que deien que el canvi climàtic no és vera, que venguin i m'expliquin com pot ésser que no hi hagi canvi climàtic amb tot això..

Així que aprofitant el sol, una comanda que teniem, que sempre ve de gust menjar coses bones, que la nostra gastronomia, és rica i variada, que tenim aquest meravellós plat i que el Pisuerga passa per Valladolid...

TUMBET

Ingredients:
  • carbassó.
  • albergínies.
  • patates.
  • alls.
  • pebres vermells.
  • pebres verds.
  • tomàtiga sencera empotada o triturada.
  • sal, pebre bo i unes fulletes de llorer.
  • Oli d'oliva
Elaboració:
Tallar les verdures a rodantxes de la gruixa d'una moneda d'euro, i els pebres a quadrats grandets.
Salar les albergínies i deixar que facin aigua.
Encalentir l'oli i anar fregint els pebres juntament amb els alls. Reservar.
A una altre pella, anirem fent la salsa de tomàtiga.
Sofregirem un poc d'all i el llorer, abans de que es cremi, li fotrem la tomàtiga. És qüestió de que vagi fen xup-xup, per que la tomàtiga es vagi desfent, quan la tenguem mig feta, afegirem els pebres que teniem mig cuits a la salsa, per acabar-los de coure. Reservar.
Ara anirem fregint per parts, i anirem fent capes. L'ordre, no sé si és important, però noltros a casa sempre el feim igual.

Abaix un llit de patates, un poc de sal, després els carbassons, un poc de sal, després l'albergínia i un poc de sal. i per acabar la salsa de tomàtiga amb els pebres.

Es pot menjar calent, teb o del temps. També es pot acompanyar de carn o peix, i si al dia següent encara n'hi ha, ma mare se fa una truita de tumbet.

3 comentaris:

starbase ha dit...

Que bó, em recorda a una samfaina però feta per parts, de forma que cda ingredient manté el seu sabor...

És un plat de puta mare!! :D

neula ha dit...

Com sempre. Jo no el faig igual. jejeje a casa sempre hem emprat la mateixa pella per tot i el mateix oli i solem enfarinoar el carabassó i l'albergínia. però diré que el teu fa una puta mengeeeeeeeeera que pa que!

Francesc ha dit...

Què boooooooo!!!! No m'estranya gens que ta mare, si queda tumbet, se'n faça una truita deliciosa!!! Salutacions