Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eivissa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eivissa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de juny del 2010

Flaó: mmmmmmmmmmmm

crec que hi ha poques coses tan bones com un flaó.
Sempre que algú de la família va a Eivissa, està obligat a dur flaó o orelletes, i si són ses dues coses, millor que millor.
Després de dinar, quan me'n fotia un troç, he pensat que no he posat mai la recepta des flaó. És una recepta ben bona de fer.
Lo que passa és que agrada molt, o no agrada gens... ai s'herba sana...

 FLAÓ
Ingredients:
  • pasta d'orelletes per fer sa base.
  • 400 gr de formatge tendre
  • 400 gr de sucre
  • 4 ous
  • herba sana
Elaboració:
A un ribell, mesclar els ous tots els ingredients del farcit, amb la herba sana talladeta a juliana. Mesclar-ho tot amb les mans, hem d'anar esmicolant el formatge amb la ma.
Quan el sucre s'hagi fos, estirar la pasta i posar-la a una llauna amb un poc de vorera, afegir-hi el farcit, decorar-ho amb 4 fulles d'herba sana senceres i espolsar-lo amb sucre abans d'enfornar-lo.
Coure a 180º fins que sigui cuit.

dilluns, 12 de novembre del 2007

L'11 de novembre,

sempre ha estat especial, i no només perque l'11 de novembre de 1997 la Unesco, hagués aprovat a París la declaració universal des Genoma Humà, el Patrimoni Genètic de la Humanitat, i els Drets Humans, o perque sigui un dels dos dies de l'any, s'altre es el 2 de febrer, que es vitrall de la seu es reflecteix completament a la paret interior de la façana de davant el palau de l'almudaina, marcant així el solstici d'hivern, no és especial només per això. Sa rao més important per jo, és que... és el meu aniversari, i enguany l'he celebrat de dues formes molt diferents, pero que m'han agradat molt.

Sa primera, a un sopar a ca n'Ernesto amb un menú cubà preparat per n'Ernesto, i que varem tenir el plaer de tastar-lo, es Civil, en Xiqui, n'Igor i jo.
Sa segona és tota una aventura, mos en varem anar cap a Eivissa tota sa familia, amb destí a ca'n cameta. Començaré sa crònica.
Partirem des Capdellà a les 7:15 i fins a les 13:15 no varem conseguir arribar a port. Varen esser un parell d'hores que mos varen donar per jugar a s'escambrit, berenar, xerrar, discutir, fer fotos, autodefinits, mirar de fer algun avistament de balenes o dofins, i fins i tot dormir.


Quan varem arribar a Vila, ja mos estaven esperant, el tio Pep, na Mari i en Tonyo, i varem anar directes cap a Can cameta,de camí, varem la sort de veure part de ses famoses autopistes, i fins i tot com havien fet un túnel allà on no hi havia muntanya, es que aquests eivissencs, són l'hòstia...
Arribàrem a Ses Païsses que encara no serien les 14:00, i ja mos esperaven allà sa tia Antònia, na tonyi, en José María pare, en José Maria petit, en Pepin, na Maria, en Pepe, na Lucía, i s'amic den tonyo, m'heu de perdonar, però no record es nom, i faltaven n'Oriol, que era a una regata, i n'Aina, que està estudiant aquí a Palma.
Per no molestar molt, varem pensar, que lo millor seria anar a un restaurant, però els eivissencs, més pràctics que noltros, varen posar sa taula a sa terrassa i a menjar s'ha dit.

Un dinar boníssim i una feinada, coca amb pebrera, un jamón serrano molt bo (que li havien regalat a na Tonyi, i que casi va deixar que se podrís per no haver-lo penjat... sort de na Mari i en Tonyo que el varen descobrir i salvar...),
després ja varem anar fins a l'infinit i més enllà, sa tia Antònia mos va fer un arròs brouós, de primera, i carn torrada amb unes verduretes ben bones, i tot regadet amb un vinet pagès que fa es tio Pep, amb un toquet de frigola molt interesant.
Com que encara no haviem rebentat, varem començar amb es dolç, un flaó, orelletes (de les orelletes he de fer una entrada pròpia en es blog), un gató d'ametlla, i una ensaïmada de cabell, te i cafè. Quan varem acabar, mos varem fer sa foto de familia, i varem anar a fer una passejadeta per s'embarcador a sant antoni.
Devers les 18:30 tornàrem cap a vila, a embarcar-mos, cap a sa roqueta una altre vegada, si no vaig errat, sortirem a les 19:00 des moll de vila, i a les 23:15 més morts que vius, varem desembarcar a Palma.


N'hi va haver un parell que estaven afamegats i volgueren anar a sopar al Mcdonals i ho feren... aquesta gent no té consol, ha pasat un dia i encara estic fes... i així és com va acabar el dia del meu aniversari, un dia, que no he sabut explicar, ni tot lo bé que ho he pasat, ni agraïr sa feinada que varen fer per noltros a s'altre roqueta...
Però lo més important, és que varem pasar un dia agradós, entretingut, i sobre tot en FAMILIA.