de petit...

quan mesclava les plastilines de diferents colors, sempre me quedava una masa d'aspecte asquerós i color sospitós.

Aquest ha estat el pensament que m'ha vengut en es cap quan sa meva germana m'ha demanat si tenia àcid tàrtic per fer plastilina. Aquí ja no m'he pogut estar de curiositat, i he pujat a veure que anaven a fer.

Ella ha cercat com fer la plastilina i ha trobat la recepta per fer-la a www.ahorrodiario.com el procés es divertit, el resultat súper interesant i el cost econòmic molt baix. Aquí pos la recepta

PLASTILINA

Ingredients:

• 3 tasses de farina
• 3 tasses d'aigua
• 1 tassó i mig de sal
• 3 cullerades d'oli de girasol
• 1 cullerada i mitja d'àcid tàrtic o també de llevadura química.
• colorant de colors

Elaboració:


Mesclar tots els ingrents menys el colorant.
Remenar fins que no hi hagi grumolls i seure al foc suau.



Anar remenant amb una llèngua fins que quedi com una pasta choux, és a dir, ha de quedar una pasta que no s'aferri a ses mans.



Ara, en calent, tirar damunt el marbre i pastar-ho.


 

Fer porcions i anar pastar-ho amb el colorant.

I ara, a divertir-mos com a nins petits.

Ahir vespre va ésser

una de les nits que esper no oblidar mai. Va ser l'òstia!

Despúsahir vespre, anàrem a veure per on sortiriem quan n'Alfonso mos anès presentant, i jo ja ho vaig trobar divertit, però ahir vespre, serà inoblidable per tota la gent que creu que a Calvià el canvi és possible, i en especial per la gent que conformam la candidatura. La cosa va anar així:

Vàrem arribar al Casino devers les 19:30 i així poguèrem veure on teniem reservada la taula, i pensar per on pujariem a l'escenari, un cop feta aquesta "programació mental" pujàrem a l'entrada del casino per rebre a la gent. Va començar a arribar gent, primer qualque cotxo totsol, i així com el rellotge s'anava atracant a les 20:30 començà a venir el gruix de la gent. La gent estava animada i motivada, contenta i disposta a gaudir del sopar i de la vetllada.


Una de les coses que més m'agradà va ésser trobar a una professora que vaig tenir de matemàtiques a l'institut, n'Ana, què va dir: "hay que ver como creceis..." clar a jo me va fer gràcia per què la recordava talment com era, però fa 14 anys, era lleugerament més petitó... també hi vaig trobar a sa meva tutora d 4rt i no vaig veure a na Loreto, però si en es seu home...


Bono era l'hora d'entrar per què n'Antich arribava, vaig anar a seure amb la família, i el secretari general de Calvià, mos donà la benvinguda a tots i mos desitjà bon profit.






El sopar va ser bo. Una amanida de rúcula i gambes amb cuixot d'ànec, trempat amb una vinagreta de mòdena i mel  per començar, i de plat fort vedella rostida amb una guarnició d'arròs i bolets amb salsa.


Per que el servei fós més àgil els plats no surtent montats de la cuina, van treguent al "gueridón" (sa veritat és que no sé som es diu en català) pentura dient taula auxiliar bastaria, però sent tècnics... bé, treien les palanganes del forn, i amb les eines que tocava montaven el plat. El servei va ésser bo. De postres una tarta de xocolata, com que no m'agrada la xocolata m'abstendré de comentar-la.

Na Nájera tan aguda com sempre, va venir a la taula a saludar-mos i me diu: Que, nervioso? i jo li vaig dir un poc i me va dir, disfruteu! ara me toca a jo fer de "clac" i aplaudir-vos... És una gran dona...

Hi va haver una dona de Sóller que ara viu a Llucmajor que feia de cambrera, i me va dir que jo havia anat a classe amb ella, feia uns 20 o 25 anys i que feia molt de temps que no mos veiem, ella en tenia devers 40, jo li vaig dir que me sabia greu però que s'havia equivocat, per què jo feia 25 anys tenia 2 anys... La senyora era molt aguda, i va insistir un parell de vegades XD

Començàven els parlaments, n'Alfonso presentà a la presidenta del Consell, n'Armengol, que mos xerrà una estoneta ben interesant i després ella va presentar a n'Antich que mos diguè que no tots som iguals, I TE TOTA LA RAÓ...

Quan va acabar ell, vaarribar el torn del candidat, però la meva tia estava molt malament i vàren partir, me va saber un poc de greu, per què va quedar la taula buida, i per què vaig quedar un poc preocupat, però començava el final i me vaig centrar amb el que venia.

Mos començàren a presentar en ordre decreixent, 29, 28, 27... fins al 15 que sóc jo, i ja me vaig començar a  posar vermell i nerviós, quan va començar la presentació, me vaig aixecar i vaig anar cap a la rampa, els de calvià me deien xiscooooo i jo vermeeell, però vaig seguir, amb això me vaig estirar taaant els calçons per amunt, que  crec que se me veien dos dits de cama entre els calçons i les sabates...

Va ser divertit, i seguirem presentant la llista fins que s'asunto va acabar, així que acabà la presentació de la llista, pujàren els presidents una altre vegada i amb un poal de rosses vermelles per repartir i un grup que sortí de les profunditats de l'escenari  va acabar l'acte.

Això no ho oblidarem mai...