divendres, 31 d’octubre del 2008

ho he aconseguit!!!!

JA HI HA ÉS VÍDEO DE FORADAR BUNYOLS I SA FOTO DE SA PADRINA... és que si no fos per na Xesca jo no seria res!

dimecres, 29 d’octubre del 2008

s'aigua és poesia


Avui ha fotut una aigada i una ventada que feia por, n'ha fet devers 3 hores, i durant aquest temps no he fet res, més que es dinar, cuinat de ciurons, i escoltar sa radio.
Amb això que estava pensant amb sa padrina francisca, i com que sempre ve a sa mateixa hora, he trobat raro que no hagués vengut.
Però després he enguaitat per ses vidrieres i he tornat a veure com es vent movia antenes de televisió que havia tirat, teules que havien volat, bosses de fems... i no he trobat raro que sa padrina no vengués, i lo millor de tot, és que he trobat que veure tot allò que volava o s'arrossegava, era poètic.
No feia ni dos segons que estava pensant això, que sent com s'obrin ses vidrieres de sa botiga, i he anat a veure qui era, i qui ha estat? sa padrina!
Ha dit que venia perque havia de menester pa, i perque no podia treure aigua de sa cisterna perque amb es vent que feia, sa porta li hagués caigut per es cap..i és vera, és una portassa de ferro que pesa prop de 20 kilos, i se n'ha enduit una botella.
Però lo que realment me fa veure que es Capdellà, segueix plè de poesia, és poder comprovar que ni es temps, ni sa moda, no saben on som. Sa padrina és arribada amb:
  • bossa de plàstic en es cap, per no foter-se es moldeado.
  • 3 jaques una damunt s'altre i un jersei davall, sa tercera jaca només se podia fermar dos botons, perque els altres no arribaven a cordar-se.
  • sa falda
  • ses mitges
  • ses sabates
  • i un paraigos que es vent casi l'ha espanyat.
Cada dia que pasa, estic més enamorat de sa padrina francisca, és única, i només puc dir que si s'aigua en Es Capdellà és poesia, sa padrina Francisca és sa poetessa que escriu, viu i conta s'història des Capdellà.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

JA TENC ES COTXE...

no sé si von recordau, però per es juny, vaig guanyar un des cotxos que sortejaven a sa cadena ser amb una subasta inversa... un renault megane coupe cabrio... bé, idò ja me l'han donat.
Avui m'han fet s'entrega des cotxo i sa foto que sortirà a sa premsa. Aquí a sa roqueta, sa foto sortirà en es diari de mallorca aquest diumenge, i a la resta de l'estat... sortirà en "el IN-mundo" com diu aquell de s'estel.
Jo pensava que hauria de pagar s'iva des cotxo, però no he hagut de pagar ni això!
Es color és gris plata, i tota sa capota és de vidre. Jo pensava que seria de metall, com tots es que he vist, però nooooooooooooooo. és de vidreeeeeeeeeeee i he pogut comprovar com plovia tot es camí de tornada cap a ca nostra. No l'he pogut descapotar més que quan hem anat a dinar en es buffet de son bugadelles, i quan l'he descapotat, li he tirat tota s'aigua a ma mare per demunt... Bé alguna anecdota havia de tenir es dia d'avui... quan sorti sa foto ja la posaré.
P.S: és video des bunyols no hi ha forma d'acabar-lo de pujar... me sap greu.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

operació bunyol '08


Des de divendres no he tengut talent de menjar un bunyol, i tampoc hagués tengut temps per fer-ho, ara mateix duc més de 100kg de bunyols fets, i demà he de fer es de vent, i es de crema. però como lo prometido es deuda...
m'he fet un embolic amb es video, si m'aclareixc el pujaré


BUNYOLS DE PATATA O MONIATO

INGREDIENTS:
  • 1000 gr de patata o moniato o mig i mig
  • 500 gr de farina de força
  • 200 gr de llet
  • 200 gr d'aigua
  • 3 Cd de mantega
  • 50 gr de llevat de pa
ELABORACIÓ:
Bollir ses patates i moniatos amb sa pell, que són cuites, pelar-les i passar-les per es passa-purés.
Afegir ses tres cullerades de mantega o margarina i remenar.
Afegir es tassó de llet, i a dins es tassó d'aigua fondre es llevat i afegir-ho allà mateix.
Posar-hi sa farina fins que tengui sa consistència que toca, s'han de poder manejar. en es vídeo crec que se veu sa textura.

IMPORTANT:
  • PER FER ES BUNYOLS S'HAN D'ANAR BANYANT SES MANS A DINS AIGUA SALADA, PERQUÈ SA PASTA S'AFERRA A SA MA I NO SE POT FER FEINA.
  • S'OLI HA DE SER BEN CALENT, PERQUÈ SINÓ S'ABEUREN D'OLI I NO FAN BON MENJAR.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Moltes gràcis...


avui ha vengut na Maria Magdalena, sa cartera, amb un paquet en es meu nom, no estic avesat a rebre més que factures i publicitat, però aquest paquet duia confitures, arrop i figues amb xocolata... l'han enviat en Francesc i n'Oreto de les terres del sud, m'ha fet mooolta il·lusió aquest detall...
Ara quan vengui sa padrina Francisca, tastarem ses figues amb xocolata i després de dinar, s'arrop amb es brossat (mató).
Moltes gràcis de tot cor!

dimarts, 14 d’octubre del 2008

deu fer unes dues setmanes, com a molt...


que li vaig cantar una serenata a una jove taujana per es messenger, sa tradició diu que quan cantes una serenata.... s'al·lota te regala bunyols... i un memeu!!!!!
I avui, m'he decidit a fer-los jo, són els primers bunyols de patata que faig enguany, i es primers que menj. Domés n'he fet un quilo... però ja me basta. vos pos sa foto per fer-vos enveja.

P.S: També he de dir, que sa serenata s'ha de cantar es vespre de ses verges, i es dia següent s'han de passar a menjar. (dia 21 d'octubre)
P.S.2: M'agraden molt, però me fan mooooooooolta agrura, per això només en menj dues o tres vegades en l'any.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

es formatger de ca'n Xisco

bé, sempre he sentit curiositat per com se fan ses coses, es programa des discoveri "así se hace" m'encanta, però l'any passat, vaig decidir que a part de saber com se feien ses coses, les havia de provar de fer... i es formatge va ésser una de ses primeres coses en ses que me vaig embarcar.
Com que a casa no me varen deixar comprar una vaca, me vaig haver de conformar amb algun animal que fes llet i fós més curiós.
És a dir que me quedaven molts d'animals per triar, però fer formatge de llet de moixa.. no és pla. Es padrí me va recomanar una ovella o una cabra, ses cabres fan més llet que ses ovelles, però ja me va fer saber que una cabra botaria i fugiria, jo li vaig dir que la podia travar. Ell, me va fer entendre que no poden dur molt de temps sa trava perquè s'ençaten i se fan mal.
Sa qüestió és que sa madona de sa possessió de Son Vich nou, ve a comprar a sa botiga, i li vaig dir mem si no me vendria una ovella, i ella me va dir que en tenien un parell de plenes, a punt de tenir-los, i que ja me diria coses. A sa setmana següent, se varen presentar amb un xotet de dos dies però que sa mare no la volia i per que no se morís la me va regalar. era blaaaaanc com sa neu, i tan mona (va ser femella). La vaig surar a biberó, i quan ja estava segur que no moriria, li vaig posar nom, com que era sa meva reina, li vaig dir VIOLANT.
Era un encant, la treia a passejar i me seguir com si fós un canet, i va anar cresquen, però com que són animals gregaris, se sentia tota sola, i quan sentia sa porta de ca nostra, feia un escàndol, fós s'hora que fós. Vaig decidir comprar-li un mascle, perquè se fessin amics, però en Costella li feia por. A en Costella li varen començar a créixer ses banyes, i va agafar es vici de cotar (envestir amb es cap, com per preparar-se per lluitar amb altres mascles), cotava en ets arbres, un dia me va cotar a jo i me va tirar en terra... i amb aquest vici se va rompre una banya, es Padrí va dir que se moriria si se li infectava, i vaig decidir que l'havíem de matar. Vaig plorar devers 3 hores, fins que vaig cridar a sa padrina Maria perquè m'ajudas a matar-lo. Varem fer una torrada amb tota sa família, i no va quedar més que ets ossos den Costella.
Na Violant, la vaig regalar a en Joan de na Petra, amb sa condició que no la matàs i la deixar per fer cria. i així ho va fer. De vegades la vaig a veure, al principi quan la cridava, me coneixia i venia, ara ja s'ha avesat a estar amb ses altres ovelles, i ja no ve. És dur veure marxar els fills...
Així va acabar s'aventura des formatger de ca'n Xisco. Però crec que prest faré formatge malgrat no tengui a NA VIOLANT.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Avui toca sopar amb en...


P.S: Ses lletres estan fetes amb pasta choux i estan farcits de crema, me direu pesat i que només faig palos... però ara n'es el temps, són ràpids de fer i són boníssims!!!

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Padrina Maria


Sempre havia xerrat de sa padrina Francisca, però és de llei que també xerri de sa padrina Maria.
Sa padrina Maria, va nèixer a Catalunya, i després de la guerra civil, fou adoptada a Eivissa. Sa veritat es que fins ara que escric això, mai m'he demanat perque la varen donar en adopció.
Ara trob molt interesant és fer-li aquesta pregunta. Demà quan vengui li demanaré.
(es padrí Jaume, es seu homo, també va nèixer a Catalunya i també fou adoptat a Eivissa, però ell va morir ja fa molts d'anys).
Sa padrina Maria sempre ha estat molt fenera. Va tenir tres fills i tres filles, un d'ells va esser mon pare, que tot i ésser un del fills més problemàtics... encara ara l'intenta mimar, mentres tots els altres miram de foter-li branca.
Ara no sé que més dir-vos d'ella, l'estim tant com a s'altre i m'encanta tenir-les cada dia per devora jo.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Avui, a s'episodi 100 d'una vida entre madones....


Es nostro protagonista surt de casa a les 6 des matí cap a sa botiga, amb uns banyadors fluorescents, una camiseta màniga curta, i unes xancles... devia de pensar que encara era en es juliol....
Quan arriba en es colmado, sa tremolor que tenia, casi no li deixar obrir es pany.
Amb molt d'esforç i pregant per no haver de dir als peus de la mort, que no havia sabut el que era viure, ho aconsegueix. Obri sa porta, posa el forn en marxa, i s'hi seu a devora, i tremola que te tremola i tremola que tremolaràs, se'n recorda que per aturar es fret, hi havia un truc de màgia antiga!!!!
Se'n va cap a sa part de darrera de sa botiga, i treu dues vidrieres plenes de pols, que va guardar fa prop de 6 mesos. En Xisco se'n riu des fret i li promet que com a minim a dins sa botiga ja no l'aplegarà!!!
Es nostro heroi despatxa i despatxa gent, i despatxa que despatxaràs, fins que li donen un respir, i amb sa seva súper pistola de rentar cotxes (un trastet que li va regalar un representant) les fa ben netes i les penja.
Comprova que ningú el mira, i comença el ritual:
-PER ES PODER DE SES VIDRIERES!!!! YOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO TENGOOOOOOOOOOOOOOOO EL PODEEEEEEEEEEEEEEEEER!!!
amb això ses vidrieres se tanquen i mostren la seva força!!!!! creen una separació física entre s'interior des colmado i es carrer, que només pot ser traspasada per sa gent!
En xisco ja relaxat i tranquil perque demà es fret no l'encalçarà, se seu davant es portàtil i ho celebra amb un bon pa amb oli amb formatge.
Que vos vagi bé a tots... fins al proper episodi d'UNA VIDA ENTRE MADONES.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Molts d'anys!!!!!!!


Molts d'anys a tothom, malgrat no creguem en tots aquests dois... o si cregueu... MOLTS D'ANYS A TOTS, Padrina Francisca, mare, tio Francisco, Na Xesca de ses tomàtigues (mots d'anys de part de sa padrina)), En Francesc de València, i tots es que sou francesc/a o derivats.

P.S:Per celebrar-ho he fet uns minipalos de crema per regalar a tothom que vengui. Si en voleu ja sabeu que heu de fer.

dijous, 2 d’octubre del 2008

cremadillos de sobrassada i mel




Avui tenia ganes de fer bunyols de crema, i panades de xot, en es final he fet xot amb tandoori i arròs per dinar, i cremadillos de sobrassada i mel per vendre.

INGREDIENTS:
  • bases redones de pasta de fulls.
  • sucre
  • sobrassada
  • mel
ELABORACIÓ:
Escampar sucre damunt sa taula, posar la base damunt el sucre i posar-li sucre per damunt (com si fós un sandvitx). Estirar amb es corró fins que tengui una forma un poc allargada, és sucre li ha de quedar aferrat, així quan se cogui en es forn, quedarà "cremadillo" jjajaajja és que sóc de la broma... ajajjaj

Quan se tenen les bases llestes, posar un pinyot de sobrassada i un raig de mel.
doblegar sa pasta fent una mitja lluna.
Enfornar 20' a 180º.
Deixar refredar i menjar.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Canelons de porc i gallina


Com que tenia sa carn des brou, i m'havia quedat devers un quilo de carn molta de porc, vaig fer sa pasta per es canelons. Avui com que m'han despertat de mala manera i anava emprenyat, he acabat de fer es canelons i he començat més coses.

INGREDIENTS:
  • ceba
  • carn molta
  • carn des brou picada
  • mantega
  • farina
  • llet
  • sal, pebre bo i nou moscada.
  • canelons
  • beixamel
    • 60 gr de farina
    • 60 gr de mantega
    • 1000 gr de llet
    • un poc de tomàtiga frita (només per es canelons)
ELABORACIÓ:
fondre la mantega i sofregir la ceba.
posar-hi sa carn molta trempada, i courer-la, quan és casi cuita, li posam sa carn des prou ben petitona i pegam dues bones remenades.
Afegim 6 o 7 cullerades de farina i tornam a remenar, quan sa farina és cuita li bocam sa llet, fins que tengui sa textura que mos agradi. reservar.
Montar els canelons. fer sa beixamel i quan la tenim feta, li posam un poc de tomàtiga frita, perque tengui un color més mono. un poc de formatge i a gratinar.