Fandango de tardor
Lluna de plata,
calaix de records,
pes qui te mira
jo faig sa cançó
i amb sa teva claror
vull fer un mató
de nits i de dies
per dur companyia.
Ses ones banyen
de blaus es racons
i en ets esculls
s'hi arrossega es meu cor.
Sa barca de s'oblit
s'endurà endins
neguits i follies.
Ai! barqueta, vine.
Adéu, estrelles,
fanals de l'enyor,
adins cada una
s'hi crema un dolor.
Es temps ho esborra tot
i un altre amor
clourà ses ferides.
Ai! vine, amor, vine.
Música i lletra: Miquela Lladó.
P.S: au Nofre, perque cantis un poc mentres fas ses albergínies. No me faras creure que els 6som hagin fet una cosa tan curra com aquesta!