dissabte, 27 de febrer del 2010

Un dels pocs tressors que tenim.

Es tracta del llibret de cuina que tenim, ja l'he mostrat alguna vegada en el bloc, a la darrera fulla del llibre, posa que està revisat el 27 de març del 1928, està escrit en una mescla de castellà i català ( o més ben dit hauria de dir mallorquí per què pràcticament són transcripcions fonètiques) , i escrivint les receptes empleant mesures antigues.

En aquesta pàgina en concret, hi ha la recepta del cabell d'àngel, és una recepta bastant bona de fer, i sense cap complicació, jo no l'he seguida al peu de la lletra, per què vull sembrar un parell de llavors, i si hagués rostit les carbasses dins el forn, no m'haguessin servit de res.

Cabell d'àngel
  

Ingredients:

  • carbasses antigues
  • sucre
  • canyella i llimona
Elaboració:
Lo primer que haurieu de fer és triar quin procediment farem, si el del llibre o el meu, la diferència només es troba al principi d'aquest. Si heu triat la meva, podeu seguir llegint aquí, si heu triat l'altre, heu d'anar a la foto, i fer-li clik per seguir llegint.

Xapar la carbassa amb un ganivet i separar les pells, de la polpa i les pipes.
Les pells no serveixen per res, però les pipes mos serviran per tenir més carbasses l'any que ve, així que les escampau damunt un paper de diari, i les deixau secar. fins a l'hora de sembrar.
Per coure la polpa, som posat una olla d'aigua al foc, i quan ha arrencat el bull, li som ficat a dins. L'he deixat coure una hora, i després he aturat el foc  i l'he deixat refredar mentres preparavem el foc per dinar, avui hem tengut torrada.

Tornant al cabell d'àngel hem d'escolar-lo i pesar-lo.
Per cada lliure de cabell, pesarem 9 unses de sucre.
A jo m'ha sortit 2845 gr de cabell.
  • 2845gr : 400gr = 7,112 lliures
  • 7'112 lliures x  9 unses = 64,0125 unses
  • 64,0125 unses x 33gr = 2115 gr de sucre
Aquest és el meu calcul de sucre, així que per els 2845 gr de cabell, he d'afegir 2115 gr de sucre.

Afegir un tassó d'aigua i a coure amb el canó de canyella i les pells de llimona. Seure al foc, i coure fins que tengui un color fosc i un bon aroma, anar remenant seguidament, per què com que té poc líquis es cremarà si no hi esteim pendents.
Afegir aigua si l'ha de menester.
Empotar en calent com qualsevol altre confitura.


divendres, 19 de febrer del 2010

algú sap com arreglar-ho?

m'han pres el meu e-mail xiscoguari@hotmail.com i el meu facebook!!!!
estic indignat, vull canviar la contrasenya i la resposta a la pregunta secreta me diu que no és correcta, no puc entrar a fer res més a cap banda, som enviat un e-mail, a hotmail, però ja veurem que responen...

Mentres tant seguie utilitzant s'altre en es facebook, el nom és ocsix iraug.

dimarts, 16 de febrer del 2010

quan estudiava cuina

hi va haver un dia, que de postres teniem llet fregida, o leche frita. Però per motius que desconec, al receptari de final de curs, no hi era. Vaig fer demanar en es facebook, si algú sabia la recepta, i en guiller fou l'únic que me va contestar...
Bono deixant de banda l'exit que va tenir la pregunta.. la recepta que me donaren, ha estat boníssima, així que aqui la pos, amb una foto d'un parell de llets.

Ingredients:
  • 1 litre de llet
  • 200 gr de sucre
  • 150 gr de farina
  • 1/2  branca de canyella i peles de llimona*
  • vainilla*
  • ous
  • galleta picada
  • sucre
  • canyella en pols
Elaboració:
Reservar un tassó de llet.
Posar la resta de la llet amb els aromes a bollir, (hem de triar un dels dos grups d'aromes*, per què la canyella i la vainilla, no se miren de cara de malament que se duen).
Al tassó de llet, desfer la farina i el sucre, i quan la llet bull, li afegim aquesta mescla remenant, fins que torni espes.
Quan ha espessit, posar-ho dins una palangana i a dins la gelera fins que sigui fred.
Tallar bocins, i  pasar per galleta picada, ou i galleta.
Fregir i pasar per el sucre amb canyella que ja tenim preparat.

divendres, 12 de febrer del 2010

llonguets 2.0

Com que tenc tant de temps lliure, darrerament, si el resultat d'una recepta no m'agrada, mir de cercar-ne una altre, i així, després de tastar-les triar la millor. Això és el que va passar amb la confitura de llimona, i el que ha tornat a passar amb els llonguets.
No dic que no fós un bon pa aquell que vàrem fer, però això de posar llet i oli en es llonguets no sonava gaire bé, si encara hagués estat pa de llet...
Però bono ahir cercant, vaig trobar sa recepta de puratos, i sense posar-li els ingredients químics, l'he feta, després en courer-los faré sa foto.

Llonguets 2.0
Ingredients:
  • 500 gr de farina de mitja força (250 gr fluixa + 250 gr força)
  • 300 gr d'aigua freda
  • 10 gr de sal
  • 25 gr de llevadura de pa
  • 100 gr de llevat
Elaboració:
Pesar les farines i juntar amb la sal.
Afegir el llevat, (que ja tenim fet des de fa una setmana, si no el sabeu fer, he posat un enllaç amb un altre post del blog.) i anar pastant.
Disoldre la llevadura amb l'aigua freda, anar afegint a la farina a mesura que l'hagi de menester, fins que li hagim incorporada tota.
Pastar fins donar-li una textura més o manco correjosa.
Deixar tovar, i en haver duplicat el volum, fenyem la pasta, fent un rectancle.
Embolicar fent com un braç de gitano, i fer tallades de dos o tres dits de gruixa, segons els volgueu de grans, així els heu de tallar.
Deixar tovar damunt una tela enfarinolada, i amb un plec de tela entre llonguet i llonguet, han d'estar aferrats els uns als altres, així quan tovin, ho hauràn de fer a lo alt.
Donar la volta a l'hora de posar-los a sa llauna, i fer un tall llarg i fondo, de cap a cap.
Enfornar.

dijous, 11 de febrer del 2010

els darrers dies!

Jo no havia sentit mai aquesta expressió, abans de conèixer en Nofre. Però se coneix que deu ser una dita bastant coneguda que vol dir que arriba sa quaresma.
Avui que és dijous llarder s'han de menjar ses ensaïmades de tallades, pentura no és exactament així, però com que ahir en Joan de s'escola me va dur sa recepta de s'ensaïmada que fa sa mare i que tan bona diu que és, l'he pastada i després l'embolicaré.

Ensaïmada de sa mare den Joan
Ingredients:
  • 1 tassó d'aigua teba
  • 1 tassó i mig de sucre
  • 6 ous
  • 50 gr de llevadura prensada
  • 1000 gr de farina de força
  • saïm
Elaboració:
Pastar-ho tot molt bé, i deixar tovar fins que dupliqui el volum. 
Estirar damunt una taula o marbre, untat d'oli, fins que sa pasta sigui transparent, si li feim forats, no mos hem de preocupar per què quan feim es cordó no se veuen.







Un cop estirada i untada, enrodillar, pensau que una ensaïmada és una espiral dins una altre espiral.
mos queda una corda gruixada, que fent-li copets, l'hem d'estirar, sense rompre.

Colocar dins una llauna, deixant-li lloc per tovar,  quan sigui ben tova, enfornar fins que sigui cuita.

Ara veis aquesta foto de l'esquerra es sense estirar, i sa d'abaix és ja estirada.

arròs melós de salmó

tenia en es congelador tres tallades de salmó que ja s'estava cremant d'estar allà, i he cercat una recepta interesant per fer.
Així que a gastronomiaycia, tenien una recepta força interesant, però me l'he feta venir bé, per què me faltaven un parell d'espicies i el vi, era rosat en lloc de blanc.

Ingredients:
  • 400 gr d'arròs
  • 2 talls de salmó
  • 1/2 ceba
  • 2 alls
  • 200 gr de vi blanc o rosat
  • 100 gr de xíxaros
  • 1/2 cd de cúrcuma
  • 1/2 cd de jenjibre en pols
  • 1 Cd d'oli
  • 1500 gr de fumet de peix
  • sal i pebre bo
  • 80 gr de formatge ratllat
Elaboració:
Fer un fumet amb la pell del salmó i les espines, si li fa falta posar un o dos cubs de brou de peix per donar-li gust.
Posar una paella al foc, i sofregir-hi la ceba, un cop sigui transparent, afegir l'all picat. Fer dues voltes, i afegir l'arròs, remenar-ho fins que sigui transparent, i arribat aquest moment, afegir el vi, deixar que l'absorveixi, i en aquest moment, afegir els xíxaros, la cúrcuma i el jenjibre, remenar-ho i anar afegint el brou de tassó en tassó fins que l'arròs sigui cuit. Quan li quedin uns 5 minutets per acabar de coure a s'arròs, se li ha d'afegir el salmó tallat a cuadradets, així no serà masa cuit.
Es important, no afegir brou, mentres no s'hagi begut el que li heu posat abans. Corregir de sal i pebre bo.
Quan es cuit, treure del foc i afegir el formatge ratllat.

dimecres, 10 de febrer del 2010

algunes vegades

deixar de banda la tradició, per emplear la tecnologia, dóna bons resultats.
La confitura de llimona que vaig fer, va quedar fosca, i com que no era el resultat que jo esperava, no vaig quedar content. Li vaig estar donant voltes, fins que quan me vaig aixecar es dilluns, ho vaig veure clar: havia d'emplear pectina!
Així que ahir horabaixa, vaig anar a muller a comprar-ne, es diu Gelierfix 1zu1.
Els resultats són interesants, per què no has de menester que redueixi l'aigua de la confitura per què quedi presa. això implica que surti més confitura.
Ni aquesta recepta ni la de l'altre post són confitures, però per deformació familiar, si és una conserva de fruita i el conservant és sucre, és confitura.
Així que en termes tècnics:
  • Polpa de fruita + sucre ---------> melmelada.
  • Fruita sencera + almívar -------> confitura.
  • Suc de fruita + sucre -----------> jalea.  

Confitura de llimona 2.0
Ingredients:
  • 500 gr de suc de llimona
  • 750 gr de sucre
  • pell de llimona
  • 1 sobre de gelierfix
Elaboració:
Pelar un parell de llimones, i procedir a fer el mateix tractament que a la recepta anterior.
Posar a bollir el suc. Mesclar el sobre de pectina amb dues cullerades del sucre. Quan el suc començi a bollir, afegir la pectina i remenar, seguidament afegir el sucre. L'hem de tornar a fer bollir, i tenir-ho 1 minut bollint.
Empotar en calent i girar els pots durant 5 minuts.

diumenge, 7 de febrer del 2010

estem arreglant sa marjada

per què volem sembrar un parell d'oliveres i alzines. També vull fer-hi unes parades en crestall, per aprofitar sa terra.
Però es dijous feia un poc de brusca, i mos vàrem estimar més, xermar un parell d'arbres i empaltar-ne uns altres, que no agafar sa dalla, i començar a segar.
Així que quan vàrem acabar amb els arbres d'adalt, vàrem baixar a sa llimonera, i es padrí,la va xermar, li va treure la mitat de branques, i com que anava plena de llimones, ja vos podeu imaginar que vaig voler fer.

CONFITURA DE LLIMONA
Ingredients:
  • 2000 gr de llimones
  • 1000 gr de sucre
Elaboració:
Pelar un quilo de llimones amb un pelador i així la part blanca quedarà a la llimona.
Tallar aquestes pells a juliana i bollir-les canviant-li l'aigua 4 vegades, sense que perdi es bull.(és a dir, posau una olleta a bollir, quan bull li posau les peles, i en aquest moment, posar una altre olla d'aigua a bollir, i quan aquesta rompi es bull, escolau ses pells i les ficau dins aquesta aigua neta, així fins que li hagim fet tots els bulls.)
Mentres es bullen les pells, sucarem les llimones. Han de sortir 500 gr de suc.
Afegir el suc al sucre, i afegir-hi les pells.
Seure al foc, i posar a foc fort fins que rompi es bull, arribat aquest moment, baixar el foc al mínim i coure 60 minuts.
Empotar en calent.

Jo estic content amb el resultat, però esperava una confitura pràcticament transparent, i ses dues vegades m'ha quedat fosca, així que supos que deu quedar amb aquest color.

dijous, 4 de febrer del 2010

llonguets

Abans solia que se'n veia per tot d'aquest pa, i te podies fer un entrepans impressionants, però darrerament per trobar-ne has de baixar a palma, i no són gaire bons segons on els compris. Així que vaig cercar una recepta, i en vaig trobar una a un blog d'una dona que es diu Auro, però no m'ha fet el pes. Aquí va sa recepta, però quan en trobi una millor, la penjaré.

Ingredients esponja o llevat:
  • 20 gr de llevadura
  • 60 gr de farina de força
  • 60 gr d'aigua
  • 5 gr de sucre
 Ingredients:
  • llevat
  • 100 gr d'aigua
  • 200 gr de llet
  • 20 gr de sal
  • 20 gr d'oli
  • 600 gr de farina de força
Elaboració:
Fer una pasta amb el primer grups d'ingredients, i deixar tovar una hora i mitja.
Fer una pasta amb la resta d'ingrents i afegir-li el llevat, pastar, i deixar reposar una horeta més o manco.
Quan ha pujat, esclafar sa pasta formant un rectangle, i doblegar-la sobre ella mateixa, com si fessim un braç de gitano.
Fer tallades amb un ganivet esmolat, que facin uns dos dits de gruixa.
Posar ses tallades damunt un pedaç enfarinolat i tapar amb un altre pedaç durant dues hores.
Compondrer-los dins sa llauna, i fent-li un tall que arribi més o manco a la al centre de la peça, enfornar-los.
Encalentir el forn a 230º. posar un bol de ferro o una olleta amb aigua per que faci vapor.
Quan hem ficat els llonguets, baixar el forn a 200º i coure 30 minuts més o manco.

dilluns, 1 de febrer del 2010

ahir sa padrina

me va donar un parell d'oblades que li havien regalat, ella se'n va quedar dos.
Ja me les va donar netes, i jo vaig dir que faria peix a la mallorquina, però al final he fet un brou boníssim, i no sé si faré arròs de peix o si mos prendrem es brou amb un parell de musclos, unes anelles de calamar i una grapedeta de gambes pelades.

Brou de peix amb ses oblades de sa padrina

Ingredients:
  •  4 oblades
  • una ceba grossa
  • dues tomàtigues madures
  • aigua
  • sal, pebre bo i pebre vermell dolç
  • un roll d'oli
Elaboració:
Fer el peix a tallades, i sofregir-lo dins una olla, quan està ben sofregit, afegir sa ceba tallada a bocinets.
Quan sa ceba és mig cuita, afegir sa tomàtiga també a daus, i courer-ho 3 minutets a foc fort.
Arribat aquest moment, afegir al sofregit dues cullerades de pebre vermell i fer tres bones remanades i afegir aigua freda, quant més freda sigui millor, així que si li voleu posar poc d'aigua i lo altre gel, millor encara.
Coure fins que trobeu que ja està bé.