i no un qualsevol, vaig decidir que era hora de començar una nova vida. No va ésser una decisió fàcil de prendre. Vaig estar dos dies sense dormir, i quan li vaig comunicar a sa madona des local, ho vaig fer entre brams, fins hi tot vaig haver de demanar reforços per cobrir-me, mentres se me passava es disgust.
No deu ser fàcil d'entendre es meu disgust, ja que ningú me va obligar a prendre aquesta decisió. Però malgrat sembli mentida, a una botiga se l'arriba a estimar, també arribes a estimar a sa gent que vé a comprar o a sa que no pot venir i tu els hi dus sa compra, veus com creixen es nins, i fins i tot te sap molt de greu, es dia que alguna de ses persones que has conegut se mor.
Mai he vist es colmado com a negoci, sempre l'he entes com un servei social bàsic. Pentura aquest ha estat es meu problema, i per això he acabat per esgotar-me.
És hora de viure noves vides, pentura entre cuiners o cambrers, pentura fora de s'hoteleria o fins i tot lluny de sa Roqueta.
Però encara queden tres mesos per riure, per despatxar, per fer coses bones, en definitiva, tres mesos per viure entre madones.