Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ernesto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ernesto. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de febrer del 2009

Un diumenge d'aniversari

S'altre dia vaig anar a veure a n'Ernesto a La Chilindrina, el seu restaurant, i me va convidar a dinar a s'auba, i jo que no som un malqueda, som anat a dinar.

Per començar hem de dir que ja es lloc és espectacular, una vaqueria reformada amb molt bon gust, per en Joan Riera Ferrari, un gran pintor i escultor de sa nostra roqueta, i que adamunt de ser tot això, és bon tio.

Sa recepció, de luxe. Cava, champangne, cervessa estrella den Ferran Adrià, canapés de tota classe i condició i una vintena d'amics.

N'Ernesto volia fer un sopar en lloc de dinar, i malgrat fossin les tres de s'horabaixa, varem fer un sopar!
Havien preparat sa taula a un menjador, varen tapar sa claraboia que dóna llum a sa sala, i varen canviar es dia per sa nit.




De la resta només puc dir meravelles, i curiositats.
Sa primera, és que sa vaixella, és una còpia de sa que feren servir a primera classe, en es viatge inaugural des Titànic, al igual que ses copes.
Cadascú tenia en és seu lloc unes targes, personalitzades amb el seu nom, i amb el menú imprés.



De primer vàrem tenir uns canelons farcits de verdures i rap, bons de menjar.
Tot seguit mos vàren dur una crema calenta de bolets amb trossets de cuixot.
Com a plat fort, hi va haver un llomillo embolicat amb bacó, amb la seva respectiva salsa, i servit amb unes patates graten, que eren melassa puta!
De postres un brownie amb gelat de vainilla.

Ja se diu que el dimoni en sap més per vell, que per dimoni. I és que quan en Joan va proposar de fer-ho és migdia envés des vespre com volia n'Ernesto, era perquè s'ho veia venir! fixau-vos que si anant a dinar, ja vàrem estar fent "sobremesa" fins devers les nou des vespre... si haguessim començat a les tantes hagués sortit es sol, i noltros encara hauriem estat per manacor!
P.S. Només me queda dir una cosa, i no és per críticar, que després sa gent és dolenta i malpensa!
Si teniu ganes de provar sa cervessa den Ferrà, ho podeu fer i gastar-vos un dineral! Però a sa conclussió que jo sóc arribat, és que te es mateix gust de sa Xibeca d'estrella de tota la vida, però amb una textura parescuda a sa des cava.