Toca molt els collons, que quan has viscut sempre a ca teva, sa gent que és venguda de fora, t'hagi de dir que pots tenir, o que no pots tenir a ca teva.
Sa qüestió és que fa un parell d'anys, quan me vaig cansar de fer s'hort, vaig comprar un parell d'indiots i un paó. Els indiots, els he anat matant per menjar, i a na Priscilla, el deixava per fer guapo.
No són animals que facin molta companyia, però tot i així quan havia sortit de sa marjada, i li siulava, ell sabia tornar volant, i tot d'una apareixia.
Fa un parell de setmanes, va venir na Gil, una anglesa que va comprar sa casa que tenim en es costat, per dir-mos que els animals la molestaven.
Jo no li vaig fer puta cas, si viu a un poble, lo lògic és tenir animals pel voltant.
Idò per els seus collons, va venir un parell de vegades plorant a ca nostra, diguent que es seu home, que està malalt, se despertava es vespre amb es renou que feia es paó. I que mem si el podiem treure d'allà.
Vaig provar de caçar-lo amb trampes, però era més viu que ses genetes!
Així que només me va quedar s'opcio de demanar-li en es meu veïnat que li fotés un tir amb s'escopeta.
Així que he arribat a dues conclussions.
Conclussió 1--> de bon al·lot que vols ser, te fan passar per beneit.
Conclussió 2--> de fora vendran i de ca teva te treuran.
P.S: Priscilla, has viscut lliure i has mort per s'intolerància dels altres...