divendres, 31 de juliol del 2009

mal hagués rebentat

ses quatre rodes abans de partir!

Com pot ésser que persones, que van a una manifestació en contra d'un atemptat, a favor de sa llibertat i de sa vida, se possin a cridar consignes a favor de la pena de mort i d'un ultradretisme asquerós.
Realment creuen que són millor que els assassins d'eta?

Jo hi he anat amb ganes, he trobat gent de s'agrupació socialista, hem xerrat, ets ulls se mos han possat vermells i casi han vessat llàgrimes, però quan he començat a veure cartells a favor de la pena de mort, gent diguent que eren els que governen que haurien d'estar a dins es cotxo cremats... m'ha fuit tota sa indignació que duia, i m'ha començat a entrar una rabia impressionant.

Per rematar-ho, es puta batle des collons que tenim, l'excel·lentíssim senyor Carlos Delgado Truyols, després d'haver pactat un text amb totes ses autoritats, s'ha hagut de passar per es collons aquell paper, i afegir, un viva la guardia civil, viva el rei i viva espanya, que encara ha encés més es foc d'aquests descerebrats, que se creuen millors que els atres, però..

Que passa, que els que no simpatitzam sempre amb aquest cos, no hi teniem dret a estar?
Els nacionalistes, que recolzàven sa concentració, i estaven allà en contra d'aquesta barbaritat d'ahir, sobràven?
Els republicans?

Clar que sobràvem!!! Aquest batle nostro, té tants pocs escrúpols, que de dues morts indignants, n'ha volgut fer un acte electoralista.
No he volgut quedar fins al final de s'acte, en Toni Vicenç ja no hi volia venir, deia que no era bona idea, i tenia tota sa rao.

Esper que no hi torni a haver mai pus un atemptat mentres aquest impresentable estigui en es càrrec, per què si hi és jo no hi aniré.

i torn a dir: ml hagués rebentat ses cuatre rodes i a més hagués cremat es motor!

Avui som anat

amb na Catalina a deixar tríptics de sa serra de Tramuntana, a fornalutx.

De camí en es poble, hem passat per es mirador de ses barques, on hi ha un restaurantet ben curro, amb unes bones panoràmiques.




Després hem arribat a fornalutx, un poblet de sa serra amb cases de pedres, teules pintades, i carrers empedrats, botiguetes de poble, i gent vella i extrangers per es carrers.
Camí de tornada, mos hem aturat a conèixer a una companya nostra que informa a sa gent a s'entrada des torrent de pareis, de si duen sa roba decuada per fer s'escalada, o de ses sabates.
Aquestes dues imatges, són ses vistes que hi ha al començament des torrent de pareis.

dijous, 30 de juliol del 2009

me sent invandit!

Crec que mai havia tengut aquesta sensació.
Mai he sentit simpatia per sa guardia civil, tot i tenir-ne un bon amic que ho és.
Me sap molt de greu haver dit mil vegades: mal rebentassin! ,cada vegada que els veia fent controls.
Però sobre tot me sap molt de greu que uns feixistes assassins, vulguin disfrassar els seus assassinats, fent-los passar per una lluita per la llibertat!

Supòs, que com que noltros no hi esteim avessats, mos afecta més.

Sempre he pensat i cregut, que sa roqueta, per tenir-mos envoltats d'aigua, mos protegia, però ara ja no ho podré pensar més.

Mai havia tingut por d'eta, pensava egoistament, que aquests no mos vendran a fer res a noltros, però ara me fan por! més por que mai. Ara he entes, per què al pais basc, diuen que no poden viure en llibertat.

Cada dia quan baix des capdellà per anar a Binifaldó, m'atur a deixar es meu cunyat, a davant es quarter de sa guardia civil de Palmanova, per què allà l'espera un company de feina per anar junts a treballar.

Just devora d'aquest segon cotxe que ha trobat sa guardia civil, hi ha una escola, on ara fan ses aules d'estiu!
Aquesta gentussa té un greu problema mental!

Quan baixava de Lluc, i sentia ses notícies, no m'ho podia creure, i així com anaven donant dades, me començaven a brollar llàgrimes, i quan a la fi som arribat a s'ajuntament de calvià i ja he vist a ma mare, m'he tornat a sentir segur i he deixat de plorar.

Fins ara que han dit lo des segon cotxo que han trobat, que he començat a pensar, que cada dia hi passam per allà, que vivim a 9 km, que no pot ser que hi hagi gent sense cor, que crec que mai tornaré a despotricar contra sa guardia civil. No me vull tornar a sentir així d'indefens, d'agredit, de esporuguit, de coaccionat, d'acorralat....

Crec que no me queda altre sortida que anar demà a sa manifestació i fer pinya amb sa gent, que vegin que lluitam per la llibertat.

divendres, 10 de juliol del 2009

Binifaldó

Aquest és el meu lloc de feina.

És una finca publica, que no té cap activitat agrícola. Ara per ara, Binifaldó és un centre d'educació ambiental, i es caps de setmana també fa funcions de refugi.

Te una trentena de llits, dutxes, banys una cuina industrial, i un forn de llenya.
Fa uns dos mesos hem fet un hort ecològic, es nom és Parades en crestall.
Es crestall, és una capa de fems de bassa, d'uns tres o 4 centimetres de gruixa, on se sembren ses coses, sa terra no s'ha de cavar i treu molt de rendiment a sa terra.


Quedar es vespre tot sol... és un poc fotut, per què sents tots els renous del bosc, ses ovelles, els mussols, es polls que hi ha a s'entrada que mouen ses fulles...

Bé aquest post és un poc fluixet.....però si ho voleu venir a conèixer.. m'ho deis!