Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 d’agost del 2011

No sé com recomanar aquest llibre,

sense explicar gaires cosas d'ell.

Només puc dir que una de les millors coses que poden pasar és que un amic, en aquest cas una amiga, et deixi un llibre que ja hagi passat per el seu filtre.

Aquest llibre no sé si m'ha agradat més per la forma que te la protagonista d'entendre el món i d'allunyar-se d'ell o per què no veu com pot ésser que la gent es prengui més seriosament a en Descartes que a en Darwin.

El llibre es diu:
 
LA MUJER QUE BUCEÓ DENTRO DEL CORAZÓN DEL MUNDO

 Per acabar aquesta recomanació, només me manca dir, que vull a aprendre a interpretar el món d'una forma diferent, trobar qualque cosa que me faci mantenir la distància de la realitat, sense perdrer-me-la i poder així veure el que realment és important en aquesta vida, com per exemple, ser conscient de que tots tenims capacitats diferents que potenciar i que no tot és lo que pareix.

PS: Jo també he existit, i després (amb molt d'esforç, qualque vegada) he pensat.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Estimats amics,

Tombat a l'hamaca del jardí, he decidit que era hora de tornar a escriure qualque cosa en es bloc.
Corr un oratget ben bo, es poble està tranquil i jo tenc ganes de compartir i recomanar la  lectura d'un llibre que he trobat delicios. Començaré contant com vaig arribar fins aquest llibre.

Un vespre hi havia una ballada a Consell i na Mariantònia va dur a una amiga seva, una dona catalana, molt simpàtica, i me vàren comentar que tenia una llibreria al carrer del jardí botànic, és el que va paral·lel al carrer de sant jaume a ciutat.
S'altre dia quan vaig baixar a ciutat, vaig pensar no tenc res bo per llegir, però tampoc sabia que hi havia que me pogués agradar, i m'hi vaig encaminar.

Ella estava despatxant a un client quan jo vaig entrar, i quan va acabar, va venir i me va dir, -mos coneixem i no sé de què-. jo li vaig recordar de que mos coneixiem i li vaig dir que volia un llibre però que no sabia quin.
Ella tot d'una me va dir -tu ets cuiner, no?- i jo li vaig dir que sí, i me va treure un llibre que es deia "el festín de Babette", Un llibre molt bo de llegir i entretingut, però el vaig acabar en dues horetes.
El cent demà, m'hi vaig tornar a entregar, i li vaig dir que havia de menester un llibre, en català i que me duràs un poc més. I tot d'una me diu: quan vàres haver sortit, vaig pensar que aquest t'hagués agradat molt també, i sense dubtar-ho el vaig comprar. El llibre és el següent:
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

És un llibre que xerra sobre l'ocupació d'unes illes del canal entre anglaterra i frança durant la segona guerra mundial, de com els habitants de l'illa vàren crear aquesta societat per lliurar-se de ser detinguts per els nazis després d'haver sopat de porc rostit.

El format del llibre és un tant peculiar, està narrat en prosa, però en forma de cartes d'un personatge a un altre, fins a la pàgina 50 el vaig trobar un poc feixuc, i vaig pensar que m'havia equivocat de llibre, però a partir de la pàgina 51, t'enganxa per es coll, i no el pots deixar.
La veritat és que l'he llegit a sa botiga en dos horabaixes, de les 16 fins a les 19 no hi sol haver gaire moviment. no  puc fer altre cosa que recomanar-vos que li pegueu una ullada, he rigut de bon deveres, però també m'ha caigut qualque llàgrima.

Estic  content d'haver trobat una llibretera de capçalera, si qualque dia sou per Ciutat no vos ho penseu, i anau a la llibreria Àgora, vos atendran amb un gran somriure, vos convidaran a prendre te gelat i podreu tenir una conversa agradosa, d'on la llibretera, entendrà la vostra filosofia de vida i t'encertarà el llibre que has de menester.

Una besada des de l'hamaca del jardí.
Sempre vostro.                                                                            Xisco Guarí

divendres, 18 de juliol del 2008

el moviment obrer a calvia (1923-1936)


Ahir horabaixa me foren convidat a la presentació d'aquest llibre, va esser un acte ben agradós, hi varen venir molts d'amics i coneguts, en Manel mos va situar amb les seves paraules al calvia de quasi fa 100 anys, mos va explicar com un grup de jornalers, varen constituir una societat, una societat per ajudar a la gent dels dos pobles, Calvià i es Capdellà, a sortir endavant, i a pensar uns pobles millors per tots. Aquests Calvianers, poc coneguts per a la gran majoria de noltros, varen ser els que fundàren la Unió General de Treballadors a Mallorca i el Partit Socialista de les Illes Balears, varem veure el manifest que cridava a ses jornaleres a fer una vaga al 1932 per conseguir una jornada de 8 hores, i com varen conseguir aquesta millora.
Se fa extrany pensar que quasi un segle després d'aquest avanç, hi hagi una directiva europea, que vulgui ampliar sa jornada laboral...
Bé sa qüestió és que jo l'he començat a llegir, i per ara m'agrada.