diumenge, 31 de juliol del 2011

Estimats amics,

Tombat a l'hamaca del jardí, he decidit que era hora de tornar a escriure qualque cosa en es bloc.
Corr un oratget ben bo, es poble està tranquil i jo tenc ganes de compartir i recomanar la  lectura d'un llibre que he trobat delicios. Començaré contant com vaig arribar fins aquest llibre.

Un vespre hi havia una ballada a Consell i na Mariantònia va dur a una amiga seva, una dona catalana, molt simpàtica, i me vàren comentar que tenia una llibreria al carrer del jardí botànic, és el que va paral·lel al carrer de sant jaume a ciutat.
S'altre dia quan vaig baixar a ciutat, vaig pensar no tenc res bo per llegir, però tampoc sabia que hi havia que me pogués agradar, i m'hi vaig encaminar.

Ella estava despatxant a un client quan jo vaig entrar, i quan va acabar, va venir i me va dir, -mos coneixem i no sé de què-. jo li vaig recordar de que mos coneixiem i li vaig dir que volia un llibre però que no sabia quin.
Ella tot d'una me va dir -tu ets cuiner, no?- i jo li vaig dir que sí, i me va treure un llibre que es deia "el festín de Babette", Un llibre molt bo de llegir i entretingut, però el vaig acabar en dues horetes.
El cent demà, m'hi vaig tornar a entregar, i li vaig dir que havia de menester un llibre, en català i que me duràs un poc més. I tot d'una me diu: quan vàres haver sortit, vaig pensar que aquest t'hagués agradat molt també, i sense dubtar-ho el vaig comprar. El llibre és el següent:
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

És un llibre que xerra sobre l'ocupació d'unes illes del canal entre anglaterra i frança durant la segona guerra mundial, de com els habitants de l'illa vàren crear aquesta societat per lliurar-se de ser detinguts per els nazis després d'haver sopat de porc rostit.

El format del llibre és un tant peculiar, està narrat en prosa, però en forma de cartes d'un personatge a un altre, fins a la pàgina 50 el vaig trobar un poc feixuc, i vaig pensar que m'havia equivocat de llibre, però a partir de la pàgina 51, t'enganxa per es coll, i no el pots deixar.
La veritat és que l'he llegit a sa botiga en dos horabaixes, de les 16 fins a les 19 no hi sol haver gaire moviment. no  puc fer altre cosa que recomanar-vos que li pegueu una ullada, he rigut de bon deveres, però també m'ha caigut qualque llàgrima.

Estic  content d'haver trobat una llibretera de capçalera, si qualque dia sou per Ciutat no vos ho penseu, i anau a la llibreria Àgora, vos atendran amb un gran somriure, vos convidaran a prendre te gelat i podreu tenir una conversa agradosa, d'on la llibretera, entendrà la vostra filosofia de vida i t'encertarà el llibre que has de menester.

Una besada des de l'hamaca del jardí.
Sempre vostro.                                                                            Xisco Guarí