No crec que ho hagi dit

per el bloc, però estic estudiant educació infantil, al principi no pensava que m'agradàs tant, però per fer qualque cosa lluny de la cuina i ampliar els horitzons, m'hi vaig apuntar. Cada vegada m'agrada més, i ara esteim fent el mòdul del joc i la seva metodologia.
Així que hi ha un examen pràctic i un de teoric. El pràctic és demà i el teoric demapassat.

El tema que m'ha tocat a jo per el pràctic és montar un racó de plàstica, i jo per fer-ho més entretingut, montaré un taller dins aquest racó. La proposta és la següent:

FER UNA PERRUCA

Aquesta idea la vaig agafar d'unes amigues que per la rua de palma es vàren disfressar d'època, i me va encantar com ho vàren fer.

Ingredients:

• 60 tassons de plàstic.
• una gorra.
• unes estissores.
• una pistola de silicona calenta.

Elaboració:
Obviament amb els nins, ho fariem amb tassons de cartró i cola.

Tallar els tassons fent espirals i els reservarem.
Amb tres tassons fer tres flors.
Tallar la visera de la gorra, i fer una bolla de diari prou grossa, com per omplir-la.
Amb l'ajuda de la silicona, anirem aferrant les tres flors al frontal, i els tassons un devora s'altre fins a omplir la superfície de la gorra.

Per donar-li volum anirem aferrant més tassons a dins dels que ja teniem aferrants, i així  aconseguirem una perruca ben curra!


Esper aprovar, per què és toooootal!

feia estona que no escrivia

però avui tenia ganes de fer-ho. He anat a sa paella que havia preparat s'agrupació per celebrar les falles al Toro, on hi ha una colònia bastant nombrosa de valencians. La experiència ha estat total, per què estic avesat a fer arrossos, però amb foc de butà, i allà ho hem fet amb llenya. La cosa ha anat així:

He arribat allà devers les 12 del migdia, i m'he atracat als companys, he demanat mem que podia fer, però les preparacions ja estàven pràcticament fetes.
Hi havia un home, amb un garrot, fent clotets per anivellar les cames del que seria el soport de la paella, com a nivell, empleaven la mateixa paella, amb un poc d'aigua.

Quan ha estat anivellat, hem començat a fer el foc, un torcaboques banyat amb oli, ha servit com a accelerant i la llenya prima ha començat a cremar. després llenya un poc més gruixada, i  la paella amb oli damunt la flama.
Hem fet les gambes i les hem reservat. hem seguit amb la carn fins que ha estat ben daurada, seguit del calamar i després verdures (carxofa, pebres, mongetes i fessols) no li hem posat ni tomàtiga ni ceba, li hem afegit devers dos litres d'aigua i quan s'ha evaporat, l'hem tret de damunt el foc.

Hem anat a fer unes cervesetes i uns vinets, i quan la gent ha vengut de l'acte de palma, l'hem tornat a seure al foc, un foc ben viu i li hem afegit l'aigua que li tocava, fins que ha bollit, hem fet el brou i hem tirat l'arròs, hem remenat 5 o 6 minuts, fins que l'arròs ha amollat el midó, li hem posat les gambes i els musclos i quan ha estat sense brou, li hem afegit el picadillo per damunt. Ho hem posat a la taula i hem esperat uns 10 minutets amb l'arròs tapat.
Ha estat un arròs meravellós, no esperava que fós així de bo, n'hem pogut refegir, i hem xerrat una bona estona.

A l'hora del cafè un altre experiment, INCREÏBLE per fer cafè per tothom:
Una olla damunt el foc amb 3 litres d'aigua, quan ha bollit el treuen del foc i li afegeixen 250gr de cafè molt, el deixen infusionar una estona, el colen amb un colador de tela i taxaaaaaaaaaaaaan, un cafè espectacular...

Per baixar tot el menjar i el beure, una ballada amb un dels grups que menys m'agraden de tota s'illa, però que per els que organitzen les ballades a calvià deuen ser els més rentables o els millors...
Així que després d'això, he pujat a casa, rebentat però content, i sense ganes de mourer-me del sofà, després m'he decidit a escriure aquest post i així mirar d'agafar ritme amb el bloc una altre vegada.

quan una cosa no ha quedat com toca

a ca nostra, com a moltes altres cases deim: Què és aquest cocarroi que has fet?

Com si un cocarroi es pogués fer de qualsevol forma o manera. Per jo un cocarroi només ha de complir una condició inapel·lable, tenir un cordó a la part central superior del cocarroi, que serveixi per unir els dos caps de la pasta i que vagi de banda a banda.
Perque la resta pot variar, pot ésser dolç o salat, de verdures, de colflori, de ceba patata i sobrassada... Per confirmar la meva sospita, som cercat al Diccionari de l'institut d'estudis catalans i el resultat ha estat el següent:

Cocarroi:
m. [LC] Panada en forma de cresta, pròpia de Mallorca, farcida de verdures i altres ingredients.

Aquest petit detall és el que li dona la seva aparença definitiva a l'obra d'art.
Quan vas a un forn, pots saber perfectament quins són d'aquests que venen congelat i quin forn els fan ells mateixos. Els congelats, venen "cordats" a un costat i això li dóna forma de mitja lluna.

Sé que el cordó és una cosa que costa de fer, de fet, avui mateix he vist uns cocarrois que feien bona pinta, però que el cordó brillava per la seva absència, i a la trobada de cócs i coques a Vinaròs va ésser una de les coses que més va costar d'aprendre, així que per a tothom que li interesi recordaré el procés:

1. Estirar la pasta formant un cercle i procurant que no quedi molt prima.
2. Col·locar al centre de la pasta la farsa.
3. Juntar els dos costats de la pasta fins que es trobin al centre, i espitjar, lleugerament fins que quedin units, formant una sola pared.
4. Ara, s'ha de fer el mític pessiga i gira. És a dir, pessigam la pasta entre els dits gros i index de la ma dreta, i giram la pasta que hem aprimat cap a l'esquerra, i al punt on es torna a juntar amb la pasta tornam a pessigar i així fins a completar el cocarroi. La "cosida" ha de ser regular i cada puntada ha d'estar més o manco a la mateixa distància per que es vegi curiós.

Aquí deix una foto on es veu el procés.