a ca nostra, com a moltes altres cases deim: Què és aquest cocarroi que has fet?
Com si un cocarroi es pogués fer de qualsevol forma o manera. Per jo un cocarroi només ha de complir una condició inapel·lable, tenir un cordó a la part central superior del cocarroi, que serveixi per unir els dos caps de la pasta i que vagi de banda a banda.
Perque la resta pot variar, pot ésser dolç o salat, de verdures, de colflori, de ceba patata i sobrassada... Per confirmar la meva sospita, som cercat al Diccionari de l'institut d'estudis catalans i el resultat ha estat el següent:
Cocarroi:
m. [LC] Panada en forma de cresta, pròpia de Mallorca, farcida de verdures i altres ingredients.
Aquest petit detall és el que li dona la seva aparença definitiva a l'obra d'art.
Quan vas a un forn, pots saber perfectament quins són d'aquests que venen congelat i quin forn els fan ells mateixos. Els congelats, venen "cordats" a un costat i això li dóna forma de mitja lluna.
Sé que el cordó és una cosa que costa de fer, de fet, avui mateix he vist uns cocarrois que feien bona pinta, però que el cordó brillava per la seva absència, i a la trobada de cócs i coques a Vinaròs va ésser una de les coses que més va costar d'aprendre, així que per a tothom que li interesi recordaré el procés:
Com si un cocarroi es pogués fer de qualsevol forma o manera. Per jo un cocarroi només ha de complir una condició inapel·lable, tenir un cordó a la part central superior del cocarroi, que serveixi per unir els dos caps de la pasta i que vagi de banda a banda.
Perque la resta pot variar, pot ésser dolç o salat, de verdures, de colflori, de ceba patata i sobrassada... Per confirmar la meva sospita, som cercat al Diccionari de l'institut d'estudis catalans i el resultat ha estat el següent:
Cocarroi:
m. [LC] Panada en forma de cresta, pròpia de Mallorca, farcida de verdures i altres ingredients.
Aquest petit detall és el que li dona la seva aparença definitiva a l'obra d'art.
Quan vas a un forn, pots saber perfectament quins són d'aquests que venen congelat i quin forn els fan ells mateixos. Els congelats, venen "cordats" a un costat i això li dóna forma de mitja lluna.
Sé que el cordó és una cosa que costa de fer, de fet, avui mateix he vist uns cocarrois que feien bona pinta, però que el cordó brillava per la seva absència, i a la trobada de cócs i coques a Vinaròs va ésser una de les coses que més va costar d'aprendre, així que per a tothom que li interesi recordaré el procés:
- Estirar la pasta formant un cercle i procurant que no quedi molt prima.
- Col·locar al centre de la pasta la farsa.
- Juntar els dos costats de la pasta fins que es trobin al centre, i espitjar, lleugerament fins que quedin units, formant una sola pared.
- Ara, s'ha de fer el mític pessiga i gira. És a dir, pessigam la pasta entre els dits gros i index de la ma dreta, i giram la pasta que hem aprimat cap a l'esquerra, i al punt on es torna a juntar amb la pasta tornam a pessigar i així fins a completar el cocarroi. La "cosida" ha de ser regular i cada puntada ha d'estar més o manco a la mateixa distància per que es vegi curiós.
5 comentaris:
Al final ho vaig aprendre, mestre :)
I love cocarrois.
M'has deixat bocabadat Xisco!!! A mi segur que em costaria molt i molt d'aprendre
starbase: idò quan en facis mem si els hi fas una foto i mos lo mostres.
francesc: és que jo trob que el cordó és una cosa molt important.
Starbase, vares demostrar que qui vol, pot!
Francesc, jo estic d'acord amb en Xisco amb el tema de les puntes. Moltes vegades veig cocarrois que pareixen calzones o empanadas argentines... i no no no!!! les puntes han d'anar damunt i han de ser primes!
Si no, no és un cocarroi!
Punta - pessic, punta - pessic! Quins grans records que m'ha portat, aquest post... Aix, l'agermanament... :-)))))
I això de la cordada al costat com a senyal de pasta congelada... prenc nota! Quin gran truc!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada