divendres, 31 de desembre del 2010

no és pot acabar l'any millor!

tot i tenir un costipadot/gripot/malsufridura/maldecoll i tot lo relacionat amb aquestes coses, estic content d'acabar l'any amb el post número dos-cents del blog...

Són dos-cents posts on he contat els esdeveniments de la meva vida, les receptes que més m'agraden i he mirat de fer-ho sempre respectant les meves senyes d'identitat, podria fer un analisis i posar a unes balances lo bo i lo dolent, però no fa falta fer-ho, lo bo supera amb aventatge a lo dolent del blog..

Gràcies a la meva vida entre madones, he conegut a gent meravellosa i he gaudit amb els comentaris que la gent me deixa, sentint que a algú li interesava el que feia.

Tenc per cert que seguiré amb el blog, amb les receptes, amb la gent. Miraré de fer-ho millor i més sovint i per avui no tenc res més a dir...

Vos desitj de tot cor un venturós 2011 i aquí me teniu per lo que volgueu.

Molts d'anys

dimecres, 29 de desembre del 2010

des porc s'emplea tot...

i això és ben vera! lo més mal d'emplear a les matances són els òssos, així que es fiquen en sal i així es conserven bastant de temps, per què la sal impedeix que els bàcteris es reprodueixin... però això que ho expliqui un altre... que jo me centraré en es bollit.

El bollit d'òssos, és una altre d'aquelles coses que no li agrada a tothom. Jo mateix feia un munt d'anys que no en menjava, crec que des de la darrera vegada que noltros vàrem fer matances i jo devia anar a 3er o 4rt d'EGB. Així que no les tenia totes amb jo a l'hora de fer-ne, però me vaig animar a fer-ne després de que en Nofre m'estiràs ses orelles per no haver-lo fet.

BOLLIT D'ÒSSOS

Ingredients:
  • òssos salats
  • col borratxona
  • pastanagó
  • patates
  • moniatos
  • colflori, broquil, bledes (suggerències d'amics del facebook)
Elaboració:
Pelar totes els tubèrcles i mirar de que tots tenguin la mateixa gruixa, així la cocció serà més bona de fer. reservar dins aigua per què no se rovellin.
Esfullar la col i xapar les fulles per el nirvi.
Blanquejar els òssos durant 3 0 4 minuts, tirar l'aigua i tornar a omplir l'olla d'aigua.


Amb això lo que feim és una especie de dessalat ràpid.
Ara ho farem bollir i quan dugui prop de mitja hora llarga hi afegirem el pastanagó, la patata i els moniatos, ho bollirem devers 10'-15' i quan hagi passat aquest temps, afegirem la col i les deixarem bollir 5'-7'.


Treure de l'olla dins una palangana i dinar.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Aquest és el torró

més mallorquí, és un torró que recorda al massapà, però sense ser-ho. El podem trobar en varis formats: en coques (amb una neula a cada costat) o en barra. Qualsevol d'aquests dos formats pot tenir altres variants, pot anar farcit, ja sigui de codonyat, cabell d'àngel o fruites confitades o pot anar totsol.
Ara vos mostraré com se fà i si vos animau, disfrutareu de menjar torró, ja que és molt aromàtic i fresc al gust.

TORRÓ CRUU


Ingredients:
  • 1000 gr d'ametlla molta
  • 1000 gr de sucre
  • canyella
  • 3 llimones
  • 3 taronges

Elaboració:


Mesclar l'ametlla i el sucre, espolsar canyella a gust i ratllar la pell de les llimones i les taronges.
Ho mesclarem bé.




Ara sucarem les taronges i anirem afeginr suc de taronja a la mescla que hem fet fins que n'hagi de menester, amb dues taronges normalment basta.
Ha de quedar una pasta humida però manejable.
Ara noltros farem barres de torró farcides de codonyat.



Agafarem una fulla de paper de la mida de la caixa i la emplearem com a base.
Posarem una capa de torró, escamparem el codonyat i el taparem amb una altre capa de torró.
Amb la tapa de la caixa, farem sortir la barra del motlle.
Aquest torró se pot menjar tot d'una.

dimarts, 14 de desembre del 2010

quan he vist

que no havia fet mai un post sobre el llom amb col, he tengut un colapso! No m'ho podia creure, com puc haver deixat oblidat un dels grans plats de sa roqueta.
És un plat amb un gust molt senzill i fi, un poc dolç pero sense fer el plat fat, és ideal per menjar-lo en dies de fred, però tampoc està gens malament per menjar-lo en s'estiu.
Per jo es millor acompanyament per aquest plat, són unes patates frites a cantons.


LLOM AMB COL
Ingredients:

Iingredients per els farcellets
  • Col
  • llom
  • sobrassada
  • botifarró
  • sobrassada
Ingredients per la guarnició
  • carn magre o costelleta
  • ceba
  • tomàtiga
  • panses
  • pinyons
  • maizena
  • oli d'oliva, sal i pebre bo
Elaboració:
Per fer els farcellets s'ha de desfer la col, mirant de treure les fulles senceres, s'han d'anar escaldanti els hi hem de llevar el nirvi més gruixat.Quan tenim les fulles escaldades, les estendrem damunt una taula i al centre de cada fulla hi possarem una tallada de llom salpebrada amb un tall de botifarró i un altre de sobrassada, ho embolicant fent un paquetet ben tancat i ho reservam.



S'ha de fer la carn a bocinets i la reservarem. També tallarem la ceba i la tomàtiga a quadradets i la reservarem.






A una pella amb un raig d'oli, daurarem la carn salpebrada.






li afegirem la ceba, la deixarem suar i quan estigui pràcticament cuita, afegirem les panses i els pinyons, els hi farem un parell de voltes i li afegirem la tomàtiga.

 


Ara, li afegirem els farcellets i els cobrirem d'aigua, ho deixarem coure 20 minutets per cada banda, i treurem els farcells.
 

A un tassonet diluirem la maizena amb un poc d'aigua fresca (i és important que sigui fresca per què no mos quedin grumolls) espessirem la salsa i servirem per damunt dels farcells.

diumenge, 12 de desembre del 2010

sóc afortunat per haver nascut a Mallorca!!!!

Sa Roqueta és meravellosa en pràcticament tots els sentits.
Tenim unes muntanyes meravelloses que donen peu a un munter d'ecosistemes diferents, trobam alzinars, pinars, olivars, embalsaments i gorgs, muntanyes (que són ses més altes del món, per què de tan altes que són veuen terres de Menorca), tenim animals i plantes endèmiques, planícies, platges espectaculars, és un lloc on pots veure la millor sortida de sol i el vespre pots veure com el sol es fon dins l'aigua a l'altre banda de l'illa.

Però és que la cosa no acaba aquí, tenim unes tradicions que fan por (de bones dic), començant per el ball i deixant de banda si mos agrada més com ballam a unes bandes o a unes altres, és un dels pocs llocs on és conserva ben viva la cultura popular, tenim ballades cada setmana, a les places podem trobar al·lots de totes les edats i adolescents i persones majors ballant al mateix redol, els balls són espontànis i en principi són matriarcals.

La cosa segueix, tenim un patrimoni cultural de la humanitat com és la sibil·la que en el meu cas, tot i ser ateu, m'encanta sentir-la no és extrany que quan s'atraca s'època sentir-me cantar-la o més ben dit cridar-la per ca nostra, hi ha els foguerons, les ximbombades, les rues, revetles, cavallets, cossiers...

Però una de les coses més importants que hi ha dins la cultura d'un poble és la GASTRONOMIA, i aquí ja és s'acabose!. Hi ha sopes, frits, arrossos,
rostits, panades, cocarrois, crespells, robiols.. I LO MÉS IMPORTANT ÉS QUE A LES ALTRES ILLES TAMBÉ TENEN LES SEVES COSES DINS ELS MATEIXOS ÀMBITS.

S'altre dia de pagès, vaig anar a sa setmana cultural interilles, en principi és tractava de compartir balls, ells en ensenyaven a ballar les seves músiques i noltros les nostres, però mai és només ball, sempre hi ha persones, vides, interesos comuns, i allà vaig demanar-li a una eivissenca la recepta dels bunyols de matafaluga, ella molt gustosa me la va donar i jo, després d'haver-la fet me dispos a compartir-la amb voltros.

BUNYOLS DE MATAFALUGA

Ingredients:
  • 400 gr de patata bollida
  • 1 litre d'aigua de bollir les patates
  • 3 llimones ratllades
  • 6 ous
  • 20 gr de llevat
  • una copa d'anís dolç
  • matafaluga
  • 1000 gr de farina fluixa
  • oli per fregir
Elaboració:
Bollir la patata i quan sigui cuita la triturarem amb 1 litre de l'aigua de bollir-les, si no ha quedat prou aigua, li posam aigua de la qe bebem fins a completar el litre. Per triturar-les ho farem amb el braç elèctric.
Treurem amb un pelador, la part groga de les llimones i els hi possarem dins, li tornarem a donar braç.


Procurant que la mescla no sigui molt calenta, li afegirem els ous, i més braç.
Afegirem l'anís i braç.
Després li possarem el llevat fos amb un poc d'aigua i afegirem la farina, si veim que queda molt espessa li haurem d'afegir aigua.
La pasta ha de quedar com una beixamel per napar canelons, és a dir no ha de ser com si volguessim fer croquetes, ha de ser que regalimi per damunt, però que quedi colocada a lloc.

Es important que quan posem l'oli a encalentir, li deixem la bunyolera dins, que també es vagi encalentint. Amb ua cullera omplirem la bunyolera i la sumergirem dins l'oli. s'ha de fregir amb oli abundant i calent, però no massa fort, per que no han de tenir un excès de color. Quan els treim, els passam per sucre i ja estan preparats per menjar.

dissabte, 11 de desembre del 2010

he decidit posar en pràctica

una recepta que me donaren a ses matances s'altre dia. Tothom havia de dur un dolç, i en nofre i jo vàrem fer un motlle amb crema de torró i sa madona de ses voltes va fer uns nevaditos molt curiosos, eren petitons, completament blancs i bastant bons. Jo vaig demanar sa recepta i aquest és la que mos va donar:

NEVADITOS DE SES VOLTES
Ingredients:
  • 500 gr d'oli
  • 250 gr de vi blanc
  • 5 sobres de gasificant*
  • 1000 gr de farina fluixa
Però tot i trobar-los boníssims, he canviat un poc la recepta, els canvis són mínims, només he canviat el tipus de greix i el tipus de vi, així que la recepta que jo he fet és la següent:

NEVADITOS DE CAN XISCO


Ingredients:
  • 500 gr de saïm
  • 250 gr de Xerez
  • 5 sobres de gasificant*
  • 1000 gr de farina fluixa
Elaboració:


 Mesclar tots els líquids, això no vol dir fondre el saïm, però hem de mirar de tenir-lo en pomada, i fer tot lo possible per incorporar-ho amb el vi.
Per altre banda, mesclar la farina amb els sobres gasificants.
Juntar-ho tot i mesclar-ho bé.


 

Escampar farina damunt la taula i amb un corró aprimar-la com si fessim crespells, deixarem la pasta amb una gruixa de mig centímetre més o manco.
Amb un tassonet els hi donarem forma i els anirem posant damunt la llauna.


Els enfornarem amb el forn calent a 180 º durant mitja hora,  han de tenir coloret quan els treguem.
Quan siguin fred, passar-los per sucre en pols.

PS: jo he divit entre 5 les quantitats, així no corr el risc de menjar-ne massa!.


*gasificant: només els he trobat en es mercadona, jo cont 1 unitat per cada parell (blanc i lila)

dimecres, 8 de desembre del 2010

descobrint andorra de mans de la sara-maria

Quan vaig anar a Vinaròs, abans de tornar vàrem estar a Barcelona, i allà vaig descobrir que na Sara-maria és d'Andorra (esper no haver-me colat).

Avui he estat fent barres de torró i després he començat amb els codonys per fer codonyat. Quan he comentat al facebook, que els codonys eren súperhipermega aromàtics i que ferien un bon codonyat, sa madona m'ha deixat caure que ella havia de fer allioli amb el codony i que era ben bo.
Jo li som demanat "explicacions" i també he cercat la recepta per el google, així que aquest és el resultat

ALLIOLI DE CODONY

Ingredients:
  • dos codonys madurs
  • alls
  • oli
  • sal
Elaboració:
Bollir els codonys sense els pinyols amb aigua i sal.
Refredar-los i escorrir-los.
Quan són freds, juntar-los amb els alls que volguem un pessic de sal i un bon raig d'oli.




Donar-li marxa i anar afegint oli per acabar de muntar l'allioli.
Jo som guardat l'allioli que ha sobrat dins un pot a la geler, com que no duu ou, aguantarà bé fins la propera vegada que en menji.


 
PS: crec que l'he deixat un poc fluix d'all, però amb el pollastre frit i les patates ha estat ben bo.

diumenge, 5 de desembre del 2010

partint del principi

de que és dificil contar una experiència tan intensa com ses matances sense deixar-se res, miraré de fer-ho, però no podré emplear fotos d'enguany, per què vaig deixar sa càmara a can Nofre, i mos haurem de conformar amb les fotos de l'any passat, que més o manco són iguals.

SES VOLTES'10

Per anar a ses voltes, s'han d'aixecar prest, enguany mos hem aixecat a hora de senyor, per què només hem mort un porc i per això hem quedat a les 7:30 en es bar.
A les 8:00 erem a matar el porc, pot pareixer un poc cruel, però és una de les parts que més m'han agradat des de petit. 
Noltros quan feiem matances a sa coma, el que feiem per matar el porc, era pujar-lo dalt una banqueta i després el matàvem, els llorencins en canvi, pengen per una cama i amb un tractor l'alcen, quedant cap per avall, així segons els llorencins i la llei de la gravetat, fa millor sa sang. S'ha de recollir un poc de sang per fer els botifarrons i les seves variants..

En tenir el porc mort i la sang parada, és hora d'anar a obrar, així que tothom cap a ses voltes. Se puja el porc dalt una banqueta i amb un flamet se socorra el pel i la pell superficial, que amb una ganiveta ben esmolada van gratant, per deixar el porc sense pel, ungles o qualsevol altre cosa que no hagim de menester.


Quan és blanc com la neu, se comença a desfer, això normalment ho fan els matancers amb experiència, comencen amb els potons, després treuen els camaiots o manegots, per omplir-los amb pasta de botifarró o sobrassada, després treuen la xulla, li segueix el cap, després els lloms, les cames i els braços, el costellam i els sa butza se fa neta, per guardar les coses que després farem.
 



La cuina no s'atura un minut, de bon demati ja preparen xicolati amb quemuiars per berenar, cafès, i comencen a fer el berenar, en aquest cas ha estat un frit de matances, boníssim.




Mentres els matancers van desfent el porc, els altres també tenen feines, els trossos que van "desmontant" del porc, els duen a una taula, on els desnossam.
Aquí també hi ha d'haver un expert, que solen ésser tots els vells que hi ha a la taula, per què s'han de distingir 4 coses: Carn per sobrassada, saïm fort, saïm fluix i carn per botifarrons.

  • Carn per sobrassada: és carn sense sang ni tels.
  • Carn per botifarrons: és la carn i el greix que te sang.
  • Saïm fort: és el que capolarem per la sobrassada i també l'emplearem per torrar o salar.
  • Saïm fluix: és el que es capola i es posa a coure al foc per fer el meravellós saïm que emplearem per fer panades, robiols...


Una vegada que està tot desnossat, s'ha de capolar, i aquí entren els ingenis pròpis de cada poble, n'hi ha que empleen capoladores elèctriques, n'hi ha que fan funcionar les màquines amb motors de rentadora i a ses voltes ho fan amb un tractor, enganxen un engranatge al tractor i això fa voltar sa capoladora, és molt pràctic per què té molta força i no hi ha res que se li escapi.

Quan tot està capolat, se pesa tot lo de la sobrassada per exemple, i així podem saber quin pes de sal, pebre bo, i pebre vermell dolç o coent li hem de posar.
Per els botifarrons, li possarem sal, pebre bo, totes espicies, raissons...


En el moment en que tot està escampat per damunt sa sobrassada, se comença a pastar, es tracta d'integrar les espícies amb la carn, per deixar una pasta més o manco homogènia.
Una curiositat, abans si la dona tenia la menstruació no podia tocar res del porc per què deien que tornava tot dolent... a aquestes matances tothom fa de tot... no anam de dois.



Això és un no aturar, mentres uns pasten, uns altres cusen budells, per poder-los omplir, en aquest moment, la cuina ja ha de tenir el berenar fet, quan tot està pastat, se fa un forat enmig de la sobrassada, per què respiri, i se renten les taules i a berenar.



Quan s'ha acabat el berenar, en aquest cas ha estat devers les dotze, a la cuina es comença el dinar i a la portassa es comencen a omplir els budells.




A mesura que es van omplint les peces, es corden d'una forma o una altre, depenent de tipus de peça i després es sumergeixen dins un preparat d'aigua amb pebres de cirereta i altres coses, per evitar que hi vagin les mosques, es pengen a la perxa i en el nostro cas, les etiquetam amb la denominació d'origen de ses voltes.


Els botifarrons, quan s'omplen, s'han d'anar cordant, i a la zona de les calderes ja els esperen amb un bon calderó per bollir-los, és important per com amb els pops i abans d'amollar-los dins l'aigua els has d'asustar 3 vegades, per què diuen que rebenten si no ho fan.
El saïm ja ha estat al foc fins que ha estat cuit, i ha tengut temps de fondre tot el greix, i les parts que no s'han fos, han quedat frites, aquestes parts frites noltros els hi deim raissons, en canvi allà es diuen llemugues. Sa padrina amb elles fa una coca que és una bomba, duu els raissons, sobrassada, botifarró, sucre, ous... però és bonissima.
Quan s'ha acabat d'omplir tot, es tornen a rentar les taules i es "dina" noltros avui som dinats a les 16:30 d'un arròs brut espectacular, després de dinar hem fet les parts i cadascú ha partit cap a ca seva.

He obviat l'ambient festiu que es viu tot el temps, es fa molta feina, però no hi ha un moment que no sentis que algú riu.
Tenin present la forma de les sobrassades i els litres d'herbes, vi, cava..., no és mal d'entendre que tot el temps es facin bromes i la gent estigui entretinguda.

Bé, això és tot per avui... si has conseguit arribar fins aquí abaix, ENHORABONA has tengut molt d'aguante!