dijous, 29 de maig del 2014

A ca nostra mai ens van dir

de quin partit havíem de ser.
Ens varen deixar estructurar lliurement la nostra forma d'entendre el món, d'interactuar amb l'entorn i de trobar el nostre lloc, el nostre camí.

El viatge fins ser qui sóc, i com sóc, ha estat llarg. Som coscient que no he arribat a Itaca però tenc clares tres coses i no és poca cosa:

-La primera és que sóc socialista perque els valors que em mouen són la justícia social, la igualtat d'oportunitats i la llibertat.

-La segona és el motiu pel que vull canviar la societat: Les persones. Sense elles, sense voltros, no té sentit lluitar per cap causa.

-La tercera és que continuaré lluitant per conseguir una societat millor des del PSIB-PSOE, tot i que hi hagi persones que pensin que la seva forma d'entendre el socialisme és la única vàlida.

Així que ni els mals resultats del diumenge, ni la prepotència de qualque company/a, ni la mala baba d'un bon amic (que de conya) me demanava que deixàs el PSOE per passar-me al PSM amb ell, m'han fet reafirmar-me en les meves idees i els meus valors.

Si sempre he estat lliure per triar el meu camí, no ho canviarem ara, no?

Sang és engany
amor és vida
per això dic;
Pensa lluitant
viu estimant,
no afluixis mai!