dimecres, 27 de maig de 2009

a les roses 2

Lletra: Mª Antònia Salvà.
Música: Miquela Lladó

Musicar poemes és cantar
amb la veu allò que el cor ha llegit
amb els ulls. He trenat dos poemes
de na Maria Antònia Salvà que parlen
de les roses: “Roses Blanques”
i “Quatre Coses...”.
A mi, també, les roses sempre em fan estremir.

M'abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l'aigo que les fa brostar.
La rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Que tendran aqueixes roses
que el cor sempre m'han robat?
Dins ses fulles mig descloses
quin misteri hi ha amagat?

D'un ramell que me'n donaren
per les calmes del gener
tant les roses m'encantaren
que en plantava un bell roser.

El perfum de poesia
que exhalava el tany florit
tota l'ànima m'omplia
i encara el sent dins mon pit.

El sol que bada les roses
el sol que bada les roses,
l'aigo que les fa brostar.

Rosa blanca i encisera
que qualsevol temps revius,
amb l'embat de primavera
o amb la calda dels estius.

Tantes roses per les branques
tota em feien estremir
jo us mirava roses blanques
sens gosar-vos mai collir.

La rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

M'abelleixen quatre coses
m'abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?

2 comentaris:

Chis ha dit...

hem de fer un ballet?

Francesc ha dit...

M'hi apunte!!!;D