en es mercat de Santa Maria del Camí, vaig comprar dos rosers, un per jo, i s'altre que li vaig regalar a ses Mariaantonies, que tenen una paradeta de verdures.
S'altre dia,quan vaig baixar de Binifaldó, fins es mercat d'Inca per coprar pebres vermells, i fer-li un ensaïmada de pebres, a una companya de feina que agafava una excedència, també les vaig trobar venent fruita i verdureta, bona, bona, bona!!!!
Na Mariaantònia, me va dir que es seu roser estava preciós, i jo, sa veritat és que no havia sortit gaire a mirar es meu, i no sabia quina cara feia. Però quan vaig sortir, vaig quedar meravellat, un esclat de roses, quan les bada són grogues, i quan s'obrin del tot, van tornant roses. bé, vos deix una foto que els hi vaig fer ahir horabaixa.
P.S: si no heu sentit sa cançó "a les roses" de na miquela, escoltau-la.
P.S.2:No és tothom que tengui un roser tan curro!!!!!
2 comentaris:
T'ha quedat un post preciós. Jo sí que conec la cançò de la Miquela Lladó. Com que no l'he trobada al youtube, ací te'n deixe una altra que m'agrada molt:
http://www.youtube.com/watch?v=Q88k2GI70Yk
Doncs el roser que ens compràrem l'any passat ha mort aquest hivern. No saps l'enveja sana que tenim del teu roser curro!!!! molts petons bonic, com ens agrada tenir notícies teves. Muac.
Publica un comentari a l'entrada