Guacamooooole

quan vaig estar fent ses pràctiques de cuina, en es golf de Bendinat, hi havia una cuinera mexicana, que m'ensenyà a fer es guacamole que ella feia.
Jo no dic que sigui ni millor ni pitjor que els altres, però és molt bo.

GUACAMOLE

INGREDIENTS:

• alvocats
• ceba vermella
• pebre verd
• tomàtiga cassé (sense pell ni pipes)
• llima o llimona
• cilantre
• sal i pebre bo.

Elaboració:
Triar els alvocats madurs,  passar-los per el passa-purés i afegir-hi el suc del cítric per evitar que es rovelli.
Tallar la ceba, el pebre i la tomàtiga a brunoise.
Picar el cilantre o coriandre, li podeu dir com volgueu, però ha d'estar ben tallat amb es ganivet, res de picadora molinex.
Al puré des alvocats, afegir les verdures en brunoise, el cilantre, la sal i el pebre bo.
mesclar-ho tot bé, posar al punt de sal.
Ara ja se pot menjat amb truites de blat de moro, o amb talladetes de plàtan mascle fregides i amb un poc de sal.

Per empotar:
Omplir els pots fins a mig centimetre des tap, i tapar-ho ben fort.
Bollir 15 minuts des de que rompi es bull, per pots de 500 gr,

PS: és la primera vegada que faig conserva de guacamole, l'he tastat després d'haver bollit es pots per sopar i ha estat bo, però no sé si mantindrà sa conserva, jo crec que sí, per què no trob que sigui gaire diferent de qualsevol altre conserva.

davall es llençols...

se pot pasar un bon dia en família, i ho dic per experiència pròpia,

Aquest dissabte feiem un dinar per s'aniversari de sa meva germana Maria. Ella va convidar a tothom qui va voler, i com que ella havia d'anar a fer feina, mos va encolomar es merder d'organitzar-ho tot.

Vàrem haver de pujar taules a sa carrera, fer s'arròs, torrar ses broquetes de sa meva tia, anar a cercar parasols, i fins i tot, com fan es gitanos, fermar llençols per fer un poc més d'ombra.

Va ser un dia xulo, i tot va sortir molt bé i bo.
Així que no tenc res més a dir d'aqui, algún dia quan sa meva tia me vulgui dir com trempa ses broquetes en farem un especial, per què mira que li surten bones...

en cakkutec és mort.

S'altre dia el vaig trobar amb sa cama rompuda, i es veterinari va dir que l'havien trepitjat amb un cotxo, però que només tenia una cama rempuda. Idò se coneix que no era vera. Devia tenir alguna cosa més, per què ahir vespre, ma mare el va deixar dins sa saleta, i en tornar de s'hospital, va veure que damunt sa cadira que hi havia es moix, hi havia una taca de sang. El va treure a sa carrera, i avui matí m'ha vengut a dir, que en cakkutec era mort.
Jo no vull dir que es veterinari en tengui sa culpa, per què no el va agafar ell amb es cotxo. Però si jo li vaig dur, i me va dir que només tenia sa cama fotuda, i me va fotre a jo 70€ per envenar-li, ja li podria haver fet alguna radiografia o prener-s'ho un poc enserio.

albercocs i cireres bones viandes!

bones viandes, sí! per què quan són madures, omplen sa panxa!

Avui som anat a comprar una lladriola de fang en es mercat de santa maria, i na Mariantònia, m'ha dit que si volia cireres, anès a ca seva a cercar-ne, i allà que som anat.

He pensat en fer un parell de pots de confitura, però són unes cireres molt petitones i he pensat que si en feia un parell amb almívar també quedarien curres.

CIRERES AMB ALMÍVAR

Ingredients:

• cireres sanes i amb sa tija.
• 500 gr de sucre
• 1000 gr d'aigua

Elaboració:
Triar ses cireres, han de tenir tija i no estar colpejades.
Rentar els pots i deixar eixugar.

Rentar ses cireres i estener-les. Anar omplint es pots fins a dalt, pegant colpets a sa taula per què quedi ben ple.

Fer el líquid d'immersió, i omplir el pot amb el líquid calent.
Tapar i bollir 10 minuts des de el moment en que començi a bollir.

PS: és ben important que ses cireres estiguin senceres i amb sa tija, per què així no amollaran gaire líquid dins s'almívar i sa proporció de sucre es mantindrà estable, això vol dir que ni cristalitzarà per massa sucre ni se tornaran dolentes per manca d'aquest.

albercocs empotats!

fa dos o tres anys que en venir es temps dels albercocs me venen ganes d'empotar-ne.
Començ demanant-li consell a na xesca i quan m'acab decidint els nostros albercocs o ja mos els hem fotut o són massa madurs per fer sa conserva.
Enguany som alliberat a sa madona de confiança i som recorregut a unes fotocòpies que me donà na Mariàngels quan feia feina a Binifaldó. Són receptes d'un curset d'elaboració de conserves vegetals, n'hi ha de molt interesants, però jo avui només posaré sa dels albercocs.

CONSERVA D'ALBERCOCS AMB ALMÍVAR

INGREDIENTS:

• Albercocs no gaire madurs.
• 175gr de sucre.
• 500gr d'aigua.

Elaboració:

Posar una olla d'aigua a bollir. 

Tallar el cul dels albercocs amb forma de creu i quan l'aigua estigui bollint, els hi ficam 30 segons, tot d'una, els ficam dins un altre recipient amb aigua i gel per tallar la cocció.

Començar a pelar-los per el cul, esmitjar-los anant alerta de no esclafar-los i després treure es pinyol que tenen. Reservar a un plat.

Prepar el líquid d'immersió, juntar les mesures d'aigua i sucre i ho seim al foc, quan rompi 

esbull, ho deixerem 3 minuts i ho aturarem.

 

Dins un pot colocar els albercocs i acabar d'omplir-lo amb el líquid encara calent.

Per si sa pella ha amollat alguna busca, convé pasar-ho per un cedaç i així evitam problemes.

Omplir fins a sa vorera, i tapar-lo, donar-li un parell de cops a sa taula per que s'aire pugi cap a dalt. i courer-lo al bany maria uns 20 minuts.

Deixar refredar i comprovar que el pot ha quedat al buit.

Conservar a un lloc fosc i fresc.

entre una cosa i s'altre...

feia estona que no actualitzava el blog i he trobava que ja era hora de fer-ho, però ara a casa no estic cuinant ni dolç ni salat, amb un poc de sort torr un bistec o un troç de pollastre.
Per això vaig trobar que s'única manera i forma de fer-ho era amb alguna recepta de sa feinai com que ahir vaig fer albergínies farcides i no són com ses de ca nostra, he pensat que vos ho mostraria.

ALBERGÍNIES FARCIDES

Ingredients:

• Albergínies
• ceba
• alls
• carn molta mesclada
• ous
• moreduix
• herbasana
• sal, pebre bo, galleta picada.

Elaboració:

Xapar les albergínies, bollir-les i deixar-les refredar.
Tallar la ceba a bocinets i els alls a làmines.

Ho seim al foc i quan ja està sofrit, li afegim la carn.
 
Ara afegim sal, pebre bo, i les herbes, que tengui gustet, deixam que la carn es cogui, i mentres anam buidant les albergínies, capolant la carn d'aquestes i guardant la pell.
Quan la carn ja és cuita, li afegim la polpa capolada i ho feim coure un parell de minuts tot junt. Tastam de gust i ho corregim si fa falta.

Deixam refredar, quan és fret, li afegim  3 ó 4 ous i una bona quantitat de galleta picada, ho remenam amb ses mans i anam omplint les albergínies.
Les colocam a una palangana i les enfornam abans de servir.

PS: el cartell me l'han fet unes clientes. jijiji

avui horabaixa...

he fet una horeta de devers 4 hores. Estava desfet de fer feina i ballar.

Per començar amb sa crònica des cap de setmana, començarem per es divendres que hi havia ballada en es Vivero amb Es Revetlers.
Crec que és un dels grups que més m'agraden ara per ara. Fan ball pagès, tandes de mateixes i jotes, però també tenen una malaguenya i un fandanguillo de huelva...

Després de sa ballada, varem anar a sa ballada que hi havia a Montuïri, de Música Nostra i sonadors de jotes i mateixes, varem fer un parell de balls i a la una varem tornar cap a casa.

Es dissabte vaig aixecar-me prest i vaig anar a comprar per fer tot lo de rebosteria per anar avui al mercadet de Galilea. Quan vaig estar cansat de pastar, me vaig rentar, per què jo sóc una persona molt coriosa... i vaig partir cap a sa trobada de sa federació des balls de mallorca, era a Son Pardo  i varem ballar des de les 16:30 fins devers les 19:00. Vaig tornar a casa i després vaig tornar a fer feina, es vespre vaig anar a sopar a Cas Retxer i en tornar vaig acabar de fer es salat.
Avui quan m'he aixecat, he fet sa coca d'albercocs i he partit cap al puig ventós i en baixat som anat a dinar i després som fet s'horeta amb sa que hem començat es post.
Per acabar vos ballarem una mateixa a quatre.

no sé per què tenc tanta xerrera...

però crec que és de mejar llengua amb tàperes.
Si fa un any, m'haguessín dit sa llengua amb tàperes era tan bona no m'ho hagués cregut, de fet quan les vaig comprar per primera vegada l'any pasat, les vaig haver de tirar de s'oi que me feia just tocar-les.
Als que no les heu tastat, només vos diré que ho heu de fer i que quedareu meravellats amb sa textura i es gust.

LLENGUA AMB TÀPERES

 Ingredients:

• 4 llengües
• 1 pot de tàperes
• 1 ceba
• 2 tomàtigues
• oli, sal, pebre bo, all, llorer i ametlles torrades.

Elaboració:
Bollir les llengües amb una cabeça d'alls i unes fulles de llorer, fins que siguin cuites. (Si ho feis amb una olla exprés amb 22 minutets queden estupendes, en canvi si ho feis amb una olla de les de sempre, seran unes tres hores, i haureu d'anar afegint aigua a cada punt.)
Quan són cuites, les treim de s'olla i reservam es brou.
Pelam les llengues i les tallam en curt, fent tallades de sa gruixa d'una moneda d'euro més o manco.
Començar el sofregit amb la ceba capolada i quan hagi tret s'aigua afegir-hi sa tomàtiga, deixar que faci xup-xup.
Treure mig pot de tàperes des suc, i capolar-les amb un ganivet, afegir-ho al sofregit.
Incorporar-hi ses tallades de llengüa i remenar-ho tot un minutet.
Afegir el brou de ses llengos fins que tapi sa carn i deixar coure 15 minutets a foc fluix.
Dins es murter, picar es bessons d'ametlla torrats, (pentura uns 100gr de bessons) i afegir-ho a sa greixonera amb la resta de tàperes, (aquesta vegada senceres).
Tastar i rectificar de sal.
Si les voleu acompanyar amb unes patates fregides a cantons ja serà l'hòstia puta!

ca nostra

Avui quan som entrat a ca nostra, l'he trobat molt guapa, no sé si serà per què per sa vidriera de sa carrera entrava molta llum, o per què he pres molt de cafè i la meva percepció de la realitat estava tocada, però l'he trobat meravellosa, així que li he fet aquesta foto.
Ara me'n vaig a sa carnisseria des lydl que tenc un parell de llengües encomanades, crec que sa propera recepta que faré per es blog, serà sa llengua amb tàperes.
fins després.

Com cada any

des de fa un parell d'anys a Calvià s'organitza sa Fira de s'Oví i Caprí.
Quan va començar aquesta fira, amb es grup de ball de bot, participavem fent una mostra, i ajudant a s'organització amb tonteries.
Una vegada que vaig tenir sa botiga, vaig començar a anar a sa fira, a vendre panades, cocarroïs i tot això durant un parell d'anys, però l'any pasat sa Plataforma de Calvià per la llengua, me va demanar que fés una mostra de cuina mallorquina, i va ésser un exitasso, però enguany no tenien sa subvenció per contractar-me, i he decidit anar-hi per jo mateix.
Sa meva cosina, posarà es bar, i jo faré es menjar: sopes, llengües, frit, caragols i una bona paella.
Vos esper a tots es diumenge migdia a sa plaça nova de Calvià.

Punky Bruster

Avui m'he comprar dos parells de sabates en es carrefour, per què de ballar, se me forada sa sola de sa sabata dreta, això és degut a que sa majoria de ses voltes, les fas cap a la dreta i damunt es peu, no a l'aire...
Bono sa qüestió és que les compr barates per què no guanyaria per calçat. I les he comprat de dos colors, per combinar-les, una vermella a un peu i una verda a s'altre, i quan les foradi, agafaré ses altres que no hauré duit encara...
Quin guster torn a pasar de ballar... no hi ha res com mourer-se al ritme de la música envoltat de bona gent, per anar-te'n a ca teva content d'haver nascut a Mallorca i sentin-te orgullós que de la música que estimes estigui més viva que mai...
I després d'aquests pensaments, vos deix sa bullanguera que varen fer a Sant Elm, per els que no són mallorquins, vos diré que se tractes d'una jota, on una parella comença a ballar, i després van sortint d'un a un sa gent que vol ballar, només hi ha una regla, comanen ses dones, elles fan el punt que volen, sense dir-lo en veu alta, i els homes ho hem "d'adivinar" i seguir-les. au, no m'enroll més.

me som aturat

al parking de la plaça major amb ma mare, per veure un poc es trui de sa processó. Sa meva sorpresa ha arribat, quan no m'he cremat en veure caperutxes.
Jo, que som un descregut, pensava que totes anaven mogudes per gent, però n'hi havia moltes que duien rodes i les feien anar amb un volant de cotxe, flipant...
De cop una caperutxa me diu que estiri sa ma, i jo no he fet cas, però després ha tornat a insistir i m'ha donat dos caramel·los d'aquells que pareixen dues rodes un paquet era de fressa i s'altre era de llimona, m'ha dit que era una tal Isa de ball de bot, però no sé qui deu ésser.
Després mos hem  començat a moure cap a cort, i ma mare ha trobat a una altre caperutxa que coneixia i li ha donat un confit d'aquells grossos.
Hem seguit sa ruta,  i davant Cort, hem vist un dels pocs grups que duia a pes s'asunto i jo que devia fer cara de nin beneit, mirant com feien que allò ballàs, m'han regalat un parell de sugus... Bravooooooo  sugus, feia taaant de temps que no menjava sugus...
Seguint el camí hem anat a santa eulari, i allà som trobat a na Maria Antònia de ball de bot, i al principi no m'ha dit qui era, només que haviem ballat un parell de vegades plegats, i després he pensat que era ella, per què dissabte passat me va dir que es dia següent tenia sa processó de rams... i m'ha regalat un parell més de confits.

Conclussions:
Segueixc sense creure en res més que en ses persones.
M'ha agradat molt que me regalin caramel·los.
Crec que no haurien de dur rodes.

pasta de fulls amb variacions de pinya

Volia berenar d'alguna cosa bona, i no tenia cotxo per anar a comprar res. Així que he fet un poc d'inventari amb es cap, i he pensat que uns pastissets amb un poc de crema i unes tallades de poma me caurien prou bé.

Quan he volgut fer sa crema, havia acabat sa llet i m'anava a rendir, però de cop som vist un pot de pinya que he encetat per dinar, i he decidit fer una prova.

pasta de fulls amb variacions de pinya

Ingredients:

• 500 gr de suc de pinya
• 60 gr de sucre
• 1 sobre de potax
• 3 tallades de pinya 
• 4 bases de pasta de fulls
• sucre

Elaboració:
Fer la crema seguint les instruccions per flam de potax, però canviant sa llet per el suc.

Deixar refredar.
Aprimar la pasta de fulls damunt sucre, i escampar un parell de cullerades de crema per damunt i afegir-hi uns talls de pinya espolsats de canyella i sucre.

Enfornar-ho a uns 200º fins que sigui cuit.

I lo millor de tot, és que ara ja m'ha fuit sa gola, i com que he de sopar a les 20:30 a cas retxer, no me'n fotré cap fins després de sopar.

cagondell..

ja és vera que esteim a sa "corema",quin puta avorriment.
Però per sort, demà serà es darrer dia d'aquest cap de setmana i d'aquesta llarga etapa de sis mesos que he estat aturat.
Ahir me vaig comprar s'uniforme a una botigueta que es diu gringo i que està a una travessia que va de sant felip neri  en es carrer que hi ha can crespí, (ara no me faceu dir si és sant miquel o sindicat, sempre els confonc.) 
Ara toca  planejar sa nova vida, sortir de casa a les 8'00 del mati, aparcar en es moll vell, i anar caminant fins ets oms, pasant per el born i el carrer sant jaume.
Després d'haver canviat de vida, d'haver deixat enrera mals vicis i males amistats, d'haver tornat als bons costums oblidats (ballades, amistats oblidades, passejades...) d'haver trobat una altre feina, aniré afegint coses bones a sa meva vida nova.

algú sap lo que és avorrir-se

quan se tenen coses per fer?
Idò això és lo que me passa.

Es temps de fer de picapedrer a sa carrera de ca nostra, m'entretenc, però després no hi ha res que me motivi. No tenc cap llibre que m'interesi, no tenc gaire entreteniment per internet, i lo que me fa ganes, que és anar a alguna ballada, resulta que fins dia 23 de març no n'hi ha cap.
Crec que enxufaré sa play, i me pegaré sa gran viciada... si és que no m'avorreixc abans...

Un dels pocs tressors que tenim.

Es tracta del llibret de cuina que tenim, ja l'he mostrat alguna vegada en el bloc, a la darrera fulla del llibre, posa que està revisat el 27 de març del 1928, està escrit en una mescla de castellà i català ( o més ben dit hauria de dir mallorquí per què pràcticament són transcripcions fonètiques) , i escrivint les receptes empleant mesures antigues.

En aquesta pàgina en concret, hi ha la recepta del cabell d'àngel, és una recepta bastant bona de fer, i sense cap complicació, jo no l'he seguida al peu de la lletra, per què vull sembrar un parell de llavors, i si hagués rostit les carbasses dins el forn, no m'haguessin servit de res.

Cabell d'àngel

  

Ingredients:

• carbasses antigues
• sucre
• canyella i llimona

Elaboració:
Lo primer que haurieu de fer és triar quin procediment farem, si el del llibre o el meu, la diferència només es troba al principi d'aquest. Si heu triat la meva, podeu seguir llegint aquí, si heu triat l'altre, heu d'anar a la foto, i fer-li clik per seguir llegint.

Xapar la carbassa amb un ganivet i separar les pells, de la polpa i les pipes.

Les pells no serveixen per res, però les pipes mos serviran per tenir més carbasses l'any que ve, així que les escampau damunt un paper de diari, i les deixau secar. fins a l'hora de sembrar.
Per coure la polpa, som posat una olla d'aigua al foc, i quan ha arrencat el bull, li som ficat a dins. L'he deixat coure una hora, i després he aturat el foc  i l'he deixat refredar mentres preparavem el foc per dinar, avui hem tengut torrada.

Tornant al cabell d'àngel hem d'escolar-lo i pesar-lo.
Per cada lliure de cabell, pesarem 9 unses de sucre.
A jo m'ha sortit 2845 gr de cabell.

• 2845gr : 400gr = 7,112 lliures
• 7'112 lliures x  9 unses = 64,0125 unses
• 64,0125 unses x 33gr = 2115 gr de sucre

Aquest és el meu calcul de sucre, així que per els 2845 gr de cabell, he d'afegir 2115 gr de sucre.

Afegir un tassó d'aigua i a coure amb el canó de canyella i les pells de llimona. Seure al foc, i coure fins que tengui un color fosc i un bon aroma, anar remenant seguidament, per què com que té poc líquis es cremarà si no hi esteim pendents.
Afegir aigua si l'ha de menester.
Empotar en calent com qualsevol altre confitura.

algú sap com arreglar-ho?

m'han pres el meu e-mail xiscoguari@hotmail.com i el meu facebook!!!!
estic indignat, vull canviar la contrasenya i la resposta a la pregunta secreta me diu que no és correcta, no puc entrar a fer res més a cap banda, som enviat un e-mail, a hotmail, però ja veurem que responen...

Mentres tant seguie utilitzant s'altre en es facebook, el nom és ocsix iraug.

quan estudiava cuina

hi va haver un dia, que de postres teniem llet fregida, o leche frita. Però per motius que desconec, al receptari de final de curs, no hi era. Vaig fer demanar en es facebook, si algú sabia la recepta, i en guiller fou l'únic que me va contestar...
Bono deixant de banda l'exit que va tenir la pregunta.. la recepta que me donaren, ha estat boníssima, així que aqui la pos, amb una foto d'un parell de llets.

Ingredients:

• 1 litre de llet
• 200 gr de sucre
• 150 gr de farina
• 1/2  branca de canyella i peles de llimona*
• vainilla*
• ous
• galleta picada
• sucre
• canyella en pols

Elaboració:
Reservar un tassó de llet.
Posar la resta de la llet amb els aromes a bollir, (hem de triar un dels dos grups d'aromes*, per què la canyella i la vainilla, no se miren de cara de malament que se duen).
Al tassó de llet, desfer la farina i el sucre, i quan la llet bull, li afegim aquesta mescla remenant, fins que torni espes.
Quan ha espessit, posar-ho dins una palangana i a dins la gelera fins que sigui fred.
Tallar bocins, i  pasar per galleta picada, ou i galleta.
Fregir i pasar per el sucre amb canyella que ja tenim preparat.

llonguets 2.0

Com que tenc tant de temps lliure, darrerament, si el resultat d'una recepta no m'agrada, mir de cercar-ne una altre, i així, després de tastar-les triar la millor. Això és el que va passar amb la confitura de llimona, i el que ha tornat a passar amb els llonguets.
No dic que no fós un bon pa aquell que vàrem fer, però això de posar llet i oli en es llonguets no sonava gaire bé, si encara hagués estat pa de llet...
Però bono ahir cercant, vaig trobar sa recepta de puratos, i sense posar-li els ingredients químics, l'he feta, després en courer-los faré sa foto.

Llonguets 2.0

Ingredients:

• 500 gr de farina de mitja força (250 gr fluixa + 250 gr força)
• 300 gr d'aigua freda
• 10 gr de sal
• 25 gr de llevadura de pa
• 100 gr de llevat

Elaboració:
Pesar les farines i juntar amb la sal.
Afegir el llevat, (que ja tenim fet des de fa una setmana, si no el sabeu fer, he posat un enllaç amb un altre post del blog.) i anar pastant.
Disoldre la llevadura amb l'aigua freda, anar afegint a la farina a mesura que l'hagi de menester, fins que li hagim incorporada tota.
Pastar fins donar-li una textura més o manco correjosa.
Deixar tovar, i en haver duplicat el volum, fenyem la pasta, fent un rectancle.
Embolicar fent com un braç de gitano, i fer tallades de dos o tres dits de gruixa, segons els volgueu de grans, així els heu de tallar.
Deixar tovar damunt una tela enfarinolada, i amb un plec de tela entre llonguet i llonguet, han d'estar aferrats els uns als altres, així quan tovin, ho hauràn de fer a lo alt.
Donar la volta a l'hora de posar-los a sa llauna, i fer un tall llarg i fondo, de cap a cap.
Enfornar.

els darrers dies!

Jo no havia sentit mai aquesta expressió, abans de conèixer en Nofre. Però se coneix que deu ser una dita bastant coneguda que vol dir que arriba sa quaresma.
Avui que és dijous llarder s'han de menjar ses ensaïmades de tallades, pentura no és exactament així, però com que ahir en Joan de s'escola me va dur sa recepta de s'ensaïmada que fa sa mare i que tan bona diu que és, l'he pastada i després l'embolicaré.

Ensaïmada de sa mare den Joan

Ingredients:

• 1 tassó d'aigua teba
• 1 tassó i mig de sucre
• 6 ous
• 50 gr de llevadura prensada
• 1000 gr de farina de força
• saïm

Elaboració:

Pastar-ho tot molt bé, i deixar tovar fins que dupliqui el volum. 
Estirar damunt una taula o marbre, untat d'oli, fins que sa pasta sigui transparent, si li feim forats, no mos hem de preocupar per què quan feim es cordó no se veuen.







Un cop estirada i untada, enrodillar, pensau que una ensaïmada és una espiral dins una altre espiral.
mos queda una corda gruixada, que fent-li copets, l'hem d'estirar, sense rompre.

Colocar dins una llauna, deixant-li lloc per tovar,  quan sigui ben tova, enfornar fins que sigui cuita.

Ara veis aquesta foto de l'esquerra es sense estirar, i sa d'abaix és ja estirada.