per el bloc, però estic estudiant educació infantil, al principi no pensava que m'agradàs tant, però per fer qualque cosa lluny de la cuina i ampliar els horitzons, m'hi vaig apuntar. Cada vegada m'agrada més, i ara esteim fent el mòdul del joc i la seva metodologia.
Així que hi ha un examen pràctic i un de teoric. El pràctic és demà i el teoric demapassat.
El tema que m'ha tocat a jo per el pràctic és montar un racó de plàstica, i jo per fer-ho més entretingut, montaré un taller dins aquest racó. La proposta és la següent:
FER UNA PERRUCA
Aquesta idea la vaig agafar d'unes amigues que per la rua de palma es vàren disfressar d'època, i me va encantar com ho vàren fer.
Ingredients:
60 tassons de plàstic.
una gorra.
unes estissores.
una pistola de silicona calenta.
Elaboració:
Obviament amb els nins, ho fariem amb tassons de cartró i cola.
Tallar els tassons fent espirals i els reservarem.
Amb tres tassons fer tres flors.
Tallar la visera de la gorra, i fer una bolla de diari prou grossa, com per omplir-la.
Amb l'ajuda de la silicona, anirem aferrant les tres flors al frontal, i els tassons un devora s'altre fins a omplir la superfície de la gorra.
Per donar-li volum anirem aferrant més tassons a dins dels que ja teniem aferrants, i així aconseguirem una perruca ben curra!
però avui tenia ganes de fer-ho. He anat a sa paella que havia preparat s'agrupació per celebrar les falles al Toro, on hi ha una colònia bastant nombrosa de valencians. La experiència ha estat total, per què estic avesat a fer arrossos, però amb foc de butà, i allà ho hem fet amb llenya. La cosa ha anat així:
He arribat allà devers les 12 del migdia, i m'he atracat als companys, he demanat mem que podia fer, però les preparacions ja estàven pràcticament fetes.
Hi havia un home, amb un garrot, fent clotets per anivellar les cames del que seria el soport de la paella, com a nivell, empleaven la mateixa paella, amb un poc d'aigua.
Quan ha estat anivellat, hem començat a fer el foc, un torcaboques banyat amb oli, ha servit com a accelerant i la llenya prima ha començat a cremar. després llenya un poc més gruixada, i la paella amb oli damunt la flama.
Hem fet les gambes i les hem reservat. hem seguit amb la carn fins que ha estat ben daurada, seguit del calamar i després verdures (carxofa, pebres, mongetes i fessols) no li hem posat ni tomàtiga ni ceba, li hem afegit devers dos litres d'aigua i quan s'ha evaporat, l'hem tret de damunt el foc.
Hem anat a fer unes cervesetes i uns vinets, i quan la gent ha vengut de l'acte de palma, l'hem tornat a seure al foc, un foc ben viu i li hem afegit l'aigua que li tocava, fins que ha bollit, hem fet el brou i hem tirat l'arròs, hem remenat 5 o 6 minuts, fins que l'arròs ha amollat el midó, li hem posat les gambes i els musclos i quan ha estat sense brou, li hem afegit el picadillo per damunt. Ho hem posat a la taula i hem esperat uns 10 minutets amb l'arròs tapat.
Ha estat un arròs meravellós, no esperava que fós així de bo, n'hem pogut refegir, i hem xerrat una bona estona.
A l'hora del cafè un altre experiment, INCREÏBLE per fer cafè per tothom:
Una olla damunt el foc amb 3 litres d'aigua, quan ha bollit el treuen del foc i li afegeixen 250gr de cafè molt, el deixen infusionar una estona, el colen amb un colador de tela i taxaaaaaaaaaaaaan, un cafè espectacular...
Per baixar tot el menjar i el beure, una ballada amb un dels grups que menys m'agraden de tota s'illa, però que per els que organitzen les ballades a calvià deuen ser els més rentables o els millors...
Així que després d'això, he pujat a casa, rebentat però content, i sense ganes de mourer-me del sofà, després m'he decidit a escriure aquest post i així mirar d'agafar ritme amb el bloc una altre vegada.
a ca nostra, com a moltes altres cases deim: Què és aquest cocarroi que has fet? Com si un cocarroi es pogués fer de qualsevol forma o manera. Per jo un cocarroi només ha de complir una condició inapel·lable, tenir un cordó a la part central superior del cocarroi, que serveixi per unir els dos caps de la pasta i que vagi de banda a banda.
Perque la resta pot variar, pot ésser dolç o salat, de verdures, de colflori, de ceba patata i sobrassada... Per confirmar la meva sospita, som cercat al Diccionari de l'institut d'estudis catalans i el resultat ha estat el següent:
Cocarroi: m. [LC] Panada en forma de cresta, pròpia de Mallorca, farcida de verdures i altres ingredients.
Aquest petit detall és el que li dona la seva aparença definitiva a l'obra d'art.
Quan vas a un forn, pots saber perfectament quins són d'aquests que venen congelat i quin forn els fan ells mateixos. Els congelats, venen "cordats" a un costat i això li dóna forma de mitja lluna.
Sé que el cordó és una cosa que costa de fer, de fet, avui mateix he vist uns cocarrois que feien bona pinta, però que el cordó brillava per la seva absència, i a la trobada de cócs i coques a Vinaròs va ésser una de les coses que més va costar d'aprendre, així que per a tothom que li interesi recordaré el procés:
Estirar la pasta formant un cercle i procurant que no quedi molt prima.
Col·locar al centre de la pasta la farsa.
Juntar els dos costats de la pasta fins que es trobin al centre, i espitjar, lleugerament fins que quedin units, formant una sola pared.
Ara, s'ha de fer el mític pessiga i gira. És a dir, pessigam la pasta entre els dits gros i index de la ma dreta, i giram la pasta que hem aprimat cap a l'esquerra, i al punt on es torna a juntar amb la pasta tornam a pessigar i així fins a completar el cocarroi. La "cosida" ha de ser regular i cada puntada ha d'estar més o manco a la mateixa distància per que es vegi curiós.
ha arribat el moment de triar, entre fer el que és fàcil, o el que es correcte...
Bé, això no és exactament el que volia dir, trob que canviaria un poc la frase, la modificació seria la següent:
Ha arribat l'hora de triar entre el que és fàcil, o el que et farà suar i treballar fort per assolir una fita.
Amb aquest esperit de superació és amb el que he acceptat la proposta que em va fer n'Alfonso Rodriguez, un professor de s'institut on me vaig començar a formar dins el món de la cuina, per anar a les llistes del PSIB-PSOE a Calvià.
La veritat és que no és una cosa que m'hagi costat gens d'acceptar, crec en aquest projecte i m'ha agradat la forma de fer les coses que tenen. Com a exemple possaria, la forma de redectar el programa electoral, fent una sèrie de reunions obertes a tothom, on es treballava per grups i es treien punts en comú, que després servirien de guia a l'hora de fer el programa.
Crec que la política municipal i balear, és completament diferent a l'estatal. La independència que reclamava als 18 anys, ara la veig amb altres ulls, entenc que hi hagi gent que la cerqui i que la exigeixi, però jo som arribat a la conclussió de què és millor lluitar per tenir una autonomia plena, dins un estat federal.
Per això deia aquesta frase abans, lo fàcil seria fer lo de sempre, agafar una papereta i anar a votar, que està molt bé i és molt important. però jo he pensat que podia fer qualque cosa més...
Com ja sabeu, ador, la meva llengua, tot i fer moltes errades, m'apassiona la cultura pròpia del lloc on vaig neixer, en aquesta vida entre madones n'he xerrat moltes vegades dels balls i del menjar, m'abelleix el territori que m'envolta amb la Serra, les platges, les garrigues..,
I jo des de la meva humil posició, vull lluitar per conservar-ho, però no conservar-ho dins una vitrina fins que arribi a fer olor a estantís, vull que sigui una cosa viva, neta, alegre i estimada per tothom, per això me vaig decidir a dir que sí, per què sé que les persones de l'agrupació s'estimen Mallorca i Calvià i ho faran.
Des de el meu punt de vista, la situació a "grosomodo" és la següent:
Les illes han estat ferides greument per uns predadors que li han xuclat la sang, l'han deixat minvada i lo pitjor de tot és que ara volen tornar al poder. Des de que són a l'oposició, han sortit un futimer de casos de corrupció, és cert que no només en el pp, però segur que no n'haguessin sortit ni de tres parts una, si haguessin seguit al govern.
Aquí a Calvià, la cosa aquests 8 anys amb el pp no ha anat gaire millor... Abans les temporades eren d'uns 8 mesos, es feien programes per l'hivern, hi havia moviment de gent, ara els hotelers tenen obert 4 mesos a l'estiu, i després tanquen deixant a la gent al carrer, sense atur i sense mitjà per sobreviure. Si no hi ha hotels oberts, aquest hivern, només n'hi ha hagut 2 crec, com volen que els comerços tenguin obert... s'ha de fer molta de feina per aquest costat, ajudes fiscals, bona promoció del patrimoni que tenim, cercar un turisme etnogràcic..
El que jo vull de Calvià i per Calvià és el següent:
Vull que els meus cosins i la seva generació, puguin viure a un lloc, on tenguin totes les necessitats cobertes, vivenda, serveis bàsics, treball i així quan siguin grans no faci falta que se'n vagis a altres bandes.
Vull que ens governin persones que estimin la nostra terra, la nostra gent i la nostra cultura. Vull que treballin per unir i integrar i no per crear desigualtats socials, ni beneficiar als seus amiguet....
I jo sé que això a Calvià i a Balears ho farà el PSIB-PSOE
P.S. esper haver-me explicat prou bé i que s'hagi entès tot el que he volgut dir... Si no ha estat així, perdonau, tenc el cap espes i ple de coses, mon pare a l'hospital, la cerca d'una feina per els horabaixes, l'emoció per aquest nou projecte.. així que me'n vaig a jeure, que ja és hora!
de 15 graus, com la que tenim avui migdia, menjar un plat de cuinat es fa dificil.
Aquest temps tan loco mos fa trastornar els ritmes interns dels dessitjos, allà on tocaria menjar calent, venen ganes de menges primaverals. Hauriem d'anar tapats fins a la mèdula, i jo vaig amb una màniga... De fruites n'hauriem d'anar curts, tocarien haver pomes, taronges, plàtans... kiwis si m'estires un poc, però com bé va dir na xesca s'altre dia i jo vaig comprovar ahir a s'eroski... JA HI HA FRAULES!!! és una bogeria...
On són els que deien que el canvi climàtic no és vera, que venguin i m'expliquin com pot ésser que no hi hagi canvi climàtic amb tot això..
Així que aprofitant el sol, una comanda que teniem, que sempre ve de gust menjar coses bones, que la nostra gastronomia, és rica i variada, que tenim aquest meravellós plat i que el Pisuerga passa per Valladolid...
TUMBET
Ingredients:
carbassó.
albergínies.
patates.
alls.
pebres vermells.
pebres verds.
tomàtiga sencera empotada o triturada.
sal, pebre bo i unes fulletes de llorer.
Oli d'oliva
Elaboració:
Tallar les verdures a rodantxes de la gruixa d'una moneda d'euro, i els pebres a quadrats grandets.
Salar les albergínies i deixar que facin aigua.
Encalentir l'oli i anar fregint els pebres juntament amb els alls. Reservar.
A una altre pella, anirem fent la salsa de tomàtiga.
Sofregirem un poc d'all i el llorer, abans de que es cremi, li fotrem la tomàtiga. És qüestió de que vagi fen xup-xup, per que la tomàtiga es vagi desfent, quan la tenguem mig feta, afegirem els pebres que teniem mig cuits a la salsa, per acabar-los de coure. Reservar.
Ara anirem fregint per parts, i anirem fent capes. L'ordre, no sé si és important, però noltros a casa sempre el feim igual.
Abaix un llit de patates, un poc de sal, després els carbassons, un poc de sal, després l'albergínia i un poc de sal. i per acabar la salsa de tomàtiga amb els pebres.
Es pot menjar calent, teb o del temps. També es pot acompanyar de carn o peix, i si al dia següent encara n'hi ha, ma mare se fa una truita de tumbet.
Aquest arròs, és l'arròs mallorquí per exelència, fet de caça o de carn, hi ha gent que també li diu arròs de garriguer. És un arròs brouós, consistent, amb un gust especial i és ideal per els dies de fred.
Malgrat tengui aquest nom, no li fotem unes pedretes de fang o uns terrossos de terra, els ingredients són relativament bons de trobar, sobre tot si tens un corral a casa, i són ben agradables al paladar. Noltros tenim conills, coloms, perdius, gallines... bé tots els animals que es solen tenir a les cases per consum propi... però si has de comprar els coloms, com he hagut de fer jo per aquesta comanda, no surt gens be de preu, cada colomí m'ha costat 5'5€ i n''hi he posat 4...
Com sempre passa amb les receptes tradicionals, a cada casa tenen l'autèntica... i jo com que sincerament no n'havia fet mai tret d'una vegada a un pis de Barcelona on tot el pes de la feina el va dur na Xesca i jo feia d'ajudant, no tenia gens clar cap on tirar. Així que fent honor a aquest blog, me'n vaig anar a veure un parell de madones i vaig consultar amb unes altres, sa padrina me va contar com el feia ella, per què ara ja no en fa, na Xesca me va contar els seus secrets, na Maria Francisca me va dir com feia el seu, i jo vaig cercar al llibre de n'Antònia Serrano, a na Caty Juan del Corral, me vaig estimar més no mirar-la, per què tot i tenir bones receptes, és taaaaaaan pura que no tenia ganes de saber res d'ella.
A la fi, com sempre faig vaig agafar un poc d'aquí i un poc d'allà i la recepta que m'ha sortit és la següent, posaré els pesos que he empleat, però diré que la quantitat de carn que he posat de cada classe de carn és de 40 gr. menys de colomí, que just n'he posat quatre com he dit abans.
Escoltarem musiqueta per ambientar-mos:
ARRÒS BRUT
Ingredients:
4 colomins
3000 gr de carn magre de porc, però des coll
3500 gr de costelleta
3000 gr de conill
1000 gr de caragols
4 pots d'esclatasangs
1200 gr de ceba
1000 gr de pebre vermell
2000 gr de mongetes
1000 gr de xítxeros
oli d'oliva
sal, pebre bo i totes espècies
Elaboració:
Tallar tota la carn petita, o demanar al carnisser que la talli.
Seurem una cassola al foc, prou gran per poder-mos manejar sense fer-mos nosa noltros mateixos, (això és bastant important, per què s'ha de cuinar còmodament...) amb un litre d'oli.
Mentres s'encalenteix, anirem salpebrant la carn, jo ho he anat fent segons el tipus de carn, així ho he manejat millor, seguint l'anterior principi. Quan l'oli és prou calent, hi començam a sofregir la carn, reservant els fetges dels conills, i l'anam posant a una altre banda. En el meu cas, he empleat dos calderons.
Quan tenim tota la carn sofregida, hi ficam els fetges del conill i els mantendrem decantats per fer la picada.
Ara, que ja hem de tenir la verdura tallada, escolarem l'oli, i dins la mateixa pella, que segur mos hi ha quedat un fons marró en el cul, sense fer-la neta hi tornarem a encendre el foc, i li fotrem un raig de l'oli que hem empleat amb la carn.
Farem un sofregit amb la ceba i el pebre vermell, quan aquests s'hagin cuit, afegirem la tomàtiga tallada a daus, sense pell i sense llavors. Ho deixarem coure, i veurem que canvia de color, això és per què lo marró del fons, que és el brouet que feia la carn mentres es sofregia, es va fonent, per donar-li gustet i color a l'arròs.
Arribats en aquest punt, tornarem a posar la carn que teníem reservada, els caragols, els esclata sangs, i ho banyarem amb molta d'aigua, no basta amb tapar-ho d'aigua, n'ha de sobrar molta, pensau que és un arròs brouós. Ho deixarem coure una hora llarga, i després afegirem les mongetes, els xítxeros i "totes espècies" per acabar de donar-li gust, i la picada, que farem amb el turmix, capolant alls, Julivert i els fetges.
(Aquí és quan l'aspecte de la recepta es personalitza a gust de cada casa, a sa padrina li agrada que sigui un poc groc s'arròs, a na Xesca li agrada blanc, i a na Maria Francisca li és igual... a jo m'agrada que sigui negre de la carxofa... però com que no n'hi he posat, li fotre un poc de colorant però no color carbassa, per què l'arròs brut te un color ben curro.)
La quantitat d'arròs que li afegim per persona, segons mos diuen les lleis dels arrossos als restaurants, és que per arrossos secs se n'hi ha de posar 100 gr per persona i 200 gr d'aigua, en canvi per els brouosos, són 50 gr per cap i 200 de brou.
No s'ha d'acabar de coure s'arròs, per què després estovaria massa.
Servir ben calent i amb pebres verds crus.
P.S: Els calderons m'han quedat petits, i he hagut d'anar a cercar una olla grossa d'hotel, a ca una amiga de ma mare, l'arròs l'he de fer demà, però com que és a la possessió de Galatzó, he trobat que seria més còmode deixar-ho tot endiumenjat, i demà només haver de coure les mongetes i l'arròs. He posat el fogó directament en terra, per què hem pensat que les cames del fogó no mos aguantarien.
hi ha dues classes de persones en aquest món, les que quan plou es queden a casa i les que se'n van a ca sa padrina a cercar taronges, tarongetes i un bon xop.
Ara que he recuperat la mobilitat i la sensibilitat als dits de la fredor que m'ha entrat quan he anat a Cas retxer a collir la fruita dels taronger i els mandariners, per fer-me el sopar i també per provar de fer una conserva... contaré un parell de coses.
La veritat és que m'agrada que plogui, aquesta oloreta que hi ha al poble de terra banyada, els arbres brillen nets de pols, als carrers hi ha bassiots on pots esquitxar a la gent quan passes amb el cotxo per damunt..., i sobre tot m'agrada quan estires una taronja o mandarina i te cauen les gotetes de les fulles a causa del moviment de rebot que fa l'arbre, és una sensació refrescant, tot i que no faci calor, ho trob agradable....
Crec que podriem fer un menú monogràfic sobre les taronges, elaborat i amb uns bon contrastos en lo referent a gustos, textures i temperatures... però aquesta classe de cuina tot i trobar-la interesant qualque vegada, no és la que m'agrada.
Posaré la recepta que me va donar n'Inés després d'una classe de ball de bot, i que tot i arrufar el nas quan me la deia... després de provar-la la vaig trobar boníssima.. i després d'aquesta una prova que he fet amb unes mandarines per fer un curd.
RECEPTA DE N'INÉS
AMANIDA DE TARONGES AMB TONYINA I GRELL
Ingredients:
3 Taronges dolces
1 llauna de tonyina
1 grell
pebre bo
Elaboració:
Fàcil i senzilla. Pelar les taronges i tallar-les a daus. Escorrer la tonyina. Tallar el blanc dels grells. Mesclar-ho tot i afegir-hi pebre bo al gust.
Jo avui no tenia ni tonyina ni grell a casa, i li he posat una llauna de sardines i també ha estat ben bo.
Aquesta idea l'he vista al blog del taller de cuina, però la recepta que he fet és la que me va donar na Rachel per el lemon curd, però he substituit la llimona per suc de mandarina i sa sucre que tampoc en tenia de blanc (ostres es que hem d'anar a comprar, que hi anam els dissabtes) li he posat roig.
MANDARINE CURD
Ingredients 1:
167 gr d'ou (3 ous grossos)
100 gr de sucre
Ingredients 2:
133 gr de suc de mandarina
250 gr de mantega
100 gr de sucre
Elaboració:
Posar al foc el segon grup d'ingredients.
Mentres es fon, mesclar els ingredients del primer grup, ha de quedar com una crema.
Quan s'ha fós, deixar-ho refredar un poc, i mesclar les dues parts.
Després seure a foc suau o al bany maria, i coure fins que agafi la consistència de crema.
no tenc record d'haver vist mai el programa que feia na Norma Dubal des de sa roqueta, però el que si record, i no per què sa meva família sigui un poc friki, sino per què va quaiar aquest eslogan a s'illa és el titol, que deia: "Desde Palma con amor".
Ja que aquests dies, tenim una il·lustre escocesa a Mallorca, enamorada de la cuina mediterrània, i aprofitant que ha acceptat venir a ca nostra, per veure les alimares, les torrades i després baixar a Palma escoltar musiqueta, m'he propost fer-li un menjar d'hivern, bo, senzill i sense gaire proteïna per què el sopar... serà feixuc, palabra!
Així que Rachel, va per tu:
SOPES DE MATANCES
Ingredients:
1 manat de grells
1 col
1 col de brotó
4 alls
200 gr de llom de porc
julivert
2 tomàtigues de ramellet
sal, pebre bo, pebre vermell dolç i oli
pa de sopes
Elaboració:
Tallar la carn a daus, salpebrar i reservar.
Posar una greixonera en es foc, amb un roll d'oli, afegirem els alls esclafats i daurarem la carn.
Quan sigui rossa, afegirem el grell, talladet a rodanxer, i un polsim de sal.
Així que vegem que s'ha cuit, afegirem el julivert talladet, i ratllarem les tomàtigues i els hi afegirem, ho deixarem coure una estona, i així com s'evapori un poc es suc, li afegirem la col a quadradets i ho sofregirem.
Afegirem unes cullerades de pebre vermell dolç, i ho remenarem, quan sentiguem que comença a fer olor, li tirarem un tassó d'aigua per què no es cremi, ho remenarem una estona més, i ho taparem d'aigua.
Deixarem que cogui, fins que la col sigui tendre, i afegirem els esclata-sangs i la col de brotó. courem 15 minutets i aturarem.
Ha de quedar una mica de brou per escaldar les sopes a l'hora de servir.
S'ha de tenir la verdura ben calenta, i fer sostres de pa de sopes, picadillo d'all i julivert i verdura.
Menjar amb pebres de cirereta.
les he fet per dos motius, el primer, era que tenia gola i en volia menjar. El segon, era que volia fer l'entrada per el blog. He fet fotos de tot el procès, amb la verdura tallada, quan escampava sa pasta, quan les montava... i quan estava escrivint aquest post, he dit: això me sona... i he vengut en es blog i taaaaaataaaaaaaaan: l'entrada de les espinagades la vaig fer l'any passat... però he llegit l'entrada i per sort, només vaig passar de puntetes per les de col i ventresca, així que "salvado por los pelos". allà va:
ESPINAGADES DE COL I VENTRESCA
Ingredients per la pasta:
1 tassó d'aigua
1tasseta de saim
la farina fluixa que es begui.
Ingredients per el farcit:
1/2 col blanca
1 manat de grells
1 cabeça alls
1/2 manat de julivert
panses sense pinyol
400 gr de ventresca, panxeta o xulla de porc
sal, pebre bo, pebre vermell dolç i pebre vermell coent
Elaboració:
Fer la pasta que sigui dureta però manejable i reservar-la.
Tallar la col a juliana, els grells a rodanxetes, i els alls i el julivert, el capolarem com per fer un picadillo gros.
La ventresca, la pelarem i la farem a daus de la mida de s'ungla des dit gros.
Quan la tenim tallada, la tremparem amb pebre bo, sal, pebre vermell coent i l'all i el julivert. Afegirem un roiet d'oli d'oliva, ho mesclarem bé i ho deixarem una estona que agafi gust.
Tremparem la verdura seguint el mateix sistema, és a dir, posarem sal, pebre bo, pebre vermell dolç i coent i afegirem les panses i un roi d'oli.
Quan ho tenim tot trempat, enfarinolarem la taula i estirarem la pasta.
Podem fer bolletes i anar-les estiran individualment, o estirar una bona peça de pasta i fer-la porcions amb el ganivet.
A cada porció de pasta, li possarem un llit de col i damunt d'aquesta li possarem uns bocins de ventresca.
Ho taparem juntant els dos costats i després els extrems.
Ho courem a 160º si el forn te ventilador, el temps variarà segons la mida de l'espinagada.
estic decidit a fer el tortell de reis. Tot ve del dia que vaig llegir la recepta de la "rosca de reyes" que feia na Tita a como agua para chocolate, però això ja ho vaig contar l'any passat quan vaig posar la recepta... Però enguany i per celebrar els dos-cents post del blog, ho som decidit TARD (per què ho he decidit ara) vaig a fer el sorteig d'un tortell.
L'any passat n'hi vaig dur un a na Xesca i s'altre no record a qui li vaig dur, però lo que enguany faré és un sorteig per el facebook i per la gent de sa roqueta... per què si li tocàs a algú de Rússia no sé com li faria arribar per què fos tendre.
Així que bases per el concurs:
-viure a sa roqueta.
-tenir-me en es facebook.
-haver-se apuntat.
El sorteig serà demà
El tortell serà entregat el dia sis de gener.
tot i tenir un costipadot/gripot/malsufridura/maldecoll i tot lo relacionat amb aquestes coses, estic content d'acabar l'any amb el post número dos-cents del blog...
Són dos-cents posts on he contat els esdeveniments de la meva vida, les receptes que més m'agraden i he mirat de fer-ho sempre respectant les meves senyes d'identitat, podria fer un analisis i posar a unes balances lo bo i lo dolent, però no fa falta fer-ho, lo bo supera amb aventatge a lo dolent del blog..
Gràcies a la meva vida entre madones, he conegut a gent meravellosa i he gaudit amb els comentaris que la gent me deixa, sentint que a algú li interesava el que feia.
Tenc per cert que seguiré amb el blog, amb les receptes, amb la gent. Miraré de fer-ho millor i més sovint i per avui no tenc res més a dir...
Vos desitj de tot cor un venturós 2011 i aquí me teniu per lo que volgueu.
i això és ben vera! lo més mal d'emplear a les matances són els òssos, així que es fiquen en sal i així es conserven bastant de temps, per què la sal impedeix que els bàcteris es reprodueixin... però això que ho expliqui un altre... que jo me centraré en es bollit.
El bollit d'òssos, és una altre d'aquelles coses que no li agrada a tothom. Jo mateix feia un munt d'anys que no en menjava, crec que des de la darrera vegada que noltros vàrem fer matances i jo devia anar a 3er o 4rt d'EGB. Així que no les tenia totes amb jo a l'hora de fer-ne, però me vaig animar a fer-ne després de que en Nofre m'estiràs ses orelles per no haver-lo fet.
BOLLIT D'ÒSSOS
Ingredients:
òssos salats
col borratxona
pastanagó
patates
moniatos
colflori, broquil, bledes (suggerències d'amics del facebook)
Elaboració: Pelar totes els tubèrcles i mirar de que tots tenguin la mateixa gruixa, així la cocció serà més bona de fer. reservar dins aigua per què no se rovellin.
Esfullar la col i xapar les fulles per el nirvi.
Blanquejar els òssos durant 3 0 4 minuts, tirar l'aigua i tornar a omplir l'olla d'aigua.
Amb això lo que feim és una especie de dessalat ràpid.
Ara ho farem bollir i quan dugui prop de mitja hora llarga hi afegirem el pastanagó, la patata i els moniatos, ho bollirem devers 10'-15' i quan hagi passat aquest temps, afegirem la col i les deixarem bollir 5'-7'.
més mallorquí, és un torró que recorda al massapà, però sense ser-ho. El podem trobar en varis formats: en coques (amb una neula a cada costat) o en barra. Qualsevol d'aquests dos formats pot tenir altres variants, pot anar farcit, ja sigui de codonyat, cabell d'àngel o fruites confitades o pot anar totsol.
Ara vos mostraré com se fà i si vos animau, disfrutareu de menjar torró, ja que és molt aromàtic i fresc al gust.
TORRÓ CRUU
Ingredients:
1000 gr d'ametlla molta
1000 gr de sucre
canyella
3 llimones
3 taronges
Elaboració:
Mesclar l'ametlla i el sucre, espolsar canyella a gust i ratllar la pell de les llimones i les taronges.
Ho mesclarem bé.
Ara sucarem les taronges i anirem afeginr suc de taronja a la mescla que hem fet fins que n'hagi de menester, amb dues taronges normalment basta.
Ha de quedar una pasta humida però manejable.
Ara noltros farem barres de torró farcides de codonyat.
Agafarem una fulla de paper de la mida de la caixa i la emplearem com a base.
Posarem una capa de torró, escamparem el codonyat i el taparem amb una altre capa de torró.
Amb la tapa de la caixa, farem sortir la barra del motlle.
Aquest torró se pot menjar tot d'una.
que no havia fet mai un post sobre el llom amb col, he tengut un colapso! No m'ho podia creure, com puc haver deixat oblidat un dels grans plats de sa roqueta.
És un plat amb un gust molt senzill i fi, un poc dolç pero sense fer el plat fat, és ideal per menjar-lo en dies de fred, però tampoc està gens malament per menjar-lo en s'estiu.
Per jo es millor acompanyament per aquest plat, són unes patates frites a cantons.
LLOM AMB COL
Ingredients:
Iingredients per els farcellets
Col
llom
sobrassada
botifarró
sobrassada
Ingredients per la guarnició
carn magre o costelleta
ceba
tomàtiga
panses
pinyons
maizena
oli d'oliva, sal i pebre bo
Elaboració: Per fer els farcellets s'ha de desfer la col, mirant de treure les fulles senceres, s'han d'anar escaldanti els hi hem de llevar el nirvi més gruixat.Quan tenim les fulles escaldades, les estendrem damunt una taula i al centre de cada fulla hi possarem una tallada de llom salpebrada amb un tall de botifarró i un altre de sobrassada, ho embolicant fent un paquetet ben tancat i ho reservam.
S'ha de fer la carn a bocinets i la reservarem. També tallarem la ceba i la tomàtiga a quadradets i la reservarem.
A una pella amb un raig d'oli, daurarem la carn salpebrada.
li afegirem la ceba, la deixarem suar i quan estigui pràcticament cuita, afegirem les panses i els pinyons, els hi farem un parell de voltes i li afegirem la tomàtiga.
Ara, li afegirem els farcellets i els cobrirem d'aigua, ho deixarem coure 20 minutets per cada banda, i treurem els farcells.
A un tassonet diluirem la maizena amb un poc d'aigua fresca (i és important que sigui fresca per què no mos quedin grumolls) espessirem la salsa i servirem per damunt dels farcells.
Ingredients:
Ingredients:
