va de sopes!!!!

a ses ballades, es sonadors per avisar a sa gent quin tipus de peça els hi faran ballar, o fan al crit de: va de jota!, o va de bolero!, o de mateixa, o de fandango... bé sa qüestió és que avui VA DE SOPES!!!
Abans d'escriure sa recepta, mos convé aclarir un parell de coses.

1. Ses sopes sempre hauran de ser de pa moreno i que tengui un parell de dies, res d'emplear pa blanc, ni amb cereals, ni merdetes d'aquestes.
2. Ses sopes que farem son eixutes, és a dir que no tenen brou.
3. Se'ls hi pot posar quasi tota casta de verdura, menys pastanagó, carbassó, albergínies... com a mínim jo mai ho som vist.
   
4. Si vos agrada amb patata n'hi posau, però ja vos avís que sa patata fa tornar sord.

SOPES DE MATANCES

INGREDIENTS:

• col
• colflori
• grells
• ceba
• tomàtigues
• alls
• julivert
• pebre blanc
  
• mongetes tendres
• esclata-sangs
  
• carn magre
• sal, pebre bo i pebre bord
• sopes

ELABORACIÓ (segons padrina):

1. sofregir s'all.
2. afegir-hi sa carn i daurar-la. posar sal.
   
3. ficar-hi sa ceba, quan és transparent afegir sa tomàtiga. posar sal.
   
4. Sofregir una estoneta que comenci a fer salseta. posar sal.
   
5. Tirar-hi ses mongetes, es pebre tendre i sa colflori, deixar sofregir una estona. posar sal.
6. Ara afegir sa col a daus, i quan ha perdut es volum, afegir-hi es pebre vermell dolç, una bona cullera, tres remanades un poc de sal i deixar coure 10 minutets.
7. Afegir un poc d'aigua, lo just per tapar sa verdura. S'ha de pensar que s'excedent de brou el tirarem i que n'hem d'emplear poc, així que quanta menos aigua dugui, i més concentrat estigui, més gustós mos quedarà es pa.
8. Quan es cuit, preparar un picadillo d'all i julivert.
9. Agafar una greixonera redona i anar posant una capa de pa, una capa de verdura i un poc de picadillo, i aixi fins omplir sa greixonera. Ses sopes que li posem, han de quedar ben abeurades de brou. Per treurer-lis es brou que els hi sobra, s'ha de fer com si se giràs una truita, però fent que caigui es brou.
   
10. Sa padrina francisca, quan les fa sense carn, en so brou de courer-les hi escalfa un ou per hom.

P.S: Per sa sal, heu de pensar que com que se n'hi ha de posar a cada verdura que afegiu, no se n'hi ha de posar molta.
P.S.2: vaja unes fotos curres que m'han sortit.

ara que pareix que tothom fa règim...

m'han arribat unes llepolies a ses que no t'hi pots resistir. Són grans, gustoses, blanetes i no te les pots acabar... Home, sempre seria millor passar-se una nectarina o un plàtan... però de camí a casa... segur que CAURÀ!!!!!

P.S: Sa barra de pa és de ses de 330 gr.

Panades de xot i cabell d'àngel

Segons s'enciclopèdia d'estudis taujans (xesca), és una menja xueta, xueta, xueta! És a dir, que és una recepta jueva de cap a peus, ja sabia que ses panades de xot és un plat jueu, però no hagués pensat mai que aquesta cuina no hagi evolucionat gens.

INGREDIENTS:

• 100 gr d'aigua
• 100 gr de suc de taronja
• 200 gr d'oli
• 300 gr de saïm
• 2 ous
• farina fluixa
  
• farcit
  
  
  • carn de xot
  • sal, oli i pebre bo
  • cabell d'àngel

ELABORACIÓ:
Fer sa pasta i reservar.
Trempar es xot.
Fer bolles de sa mateixa mida amb sa pasta. S'agafa una bolla, s'hi fica es dit gros i se fa rodar, ha de quedar una cassoleta. omplir-la amb es xot, i adalt li posam un poc de cabell d'àngel. se fa un disc de pasta, i se tapa.
Coure a 180º fins que siguin cuites.

Ja ha arribat sa tardor,

es dies grisos, ses pluges i amb això comença un temps de dolços molt important. D'aquí a un mes ja tendrem codonys per fer codonyat, arribaran ses verges amb els bunyols de patata, de crema, de trufa, de nata... i ses serenates. Es primer de novembre, panellets i rosaris, dia 25 de novembre torró... i ja acaba s'any. Però bono com que avui és es primer dia de sa tardor aquí teniu aquest fandango de música nostra.

Fandango de tardor

Lluna de plata,
calaix de records,
pes qui te mira
jo faig sa cançó
i amb sa teva claror
vull fer un mató
de nits i de dies
per dur companyia.

Ses ones banyen
de blaus es racons
i en ets esculls
s'hi arrossega es meu cor.
Sa barca de s'oblit
s'endurà endins
neguits i follies.
Ai! barqueta, vine.

Adéu, estrelles,
fanals de l'enyor,
adins cada una
s'hi crema un dolor.
Es temps ho esborra tot
i un altre amor
clourà ses ferides.
Ai! vine, amor, vine.

_{Música i lletra: Miquela Lladó.}

_{P.S: au Nofre, perque cantis un poc mentres fas ses albergínies. No me faras creure que els 6som hagin fet una cosa tan curra com aquesta!}

No es temps de tudar caquis

perquè no van massa baratos encara. Es divendres en vaig comprar una caixa, a 2'95 €/kg, però com que no els vaig vendre tots, n'hi havia que ja tenien moscardins, els he triat i es que estaven sans, els he empleat per fer confitura. He empleat sa mateixa fórmula de sempre (1x1+llimona).

D'un llibre de mongetes,

vaig treure una recepta de carxofes amb llet, he de dir que no eren mongetes de ses de menjar, sino de ses que ho proven i en fan set. És una recepta molt senzilla, i és per guarnir plats.

INGREDIENTS:

• Carxofes
• farina
• llet
• canyella
• sal i pebre bo

ELABORACIÓ:
Rentar ses carxofes, i esmitjar-les.
Enfarinolar-les i fregir-les.
Posar-les a dins una greixonera amb sa llet, que basti per migtapar-les, sa canyella, un poc de sal i pebre bo. Deixar coure, fins que redueixi i faci una especie de beixamel.

cocarrois de patata i ceba

Avui ha tornat a venir na Xesca, i per berenar hem preparat uns cocarroiets de patata, ceba i sobrassada, que han estat mel. Per actualitzar un poc sa recepta, hem empleat sa patata negre. Té es mateix gust que si el fas amb patata normal, però queda més modern.

INGREDIENTS:

• pasta
  
  • 200 gr de saïm
  • 200 gr d'oli
  • 200 gr d'aigua
  • 1000 gr de farina fluixa
• ceba novella
• patates
• sobrassada coenta
• sal, pebre bo i oli d'oliva.

ELABORACIÓ:

1. Fer sa pasta, i reservar.
2. Tallar sa ceba petitona, i ratllar sa patata.
3. Trempar-ho amb sal, pebre bo i oli d'oliva, i posar-ho a un colador, perque sa ceba amb sa sal, comença a amollar aigua.
4. I fer es cocarrois de sa mida que se vulgui, posant-li un pessic de sobrassada.
5. Enfornar a 180º fins que siguin cuits.

Feia dos o tres mesos,

que s'anunciava es concert de na Gloria Stefan al recinte firal des molí, mai hi ha hagut cap recinte firal en es molí, i encara ara, no n'hi ha. Lo que aquest pseudobatle que tenim, va fer, va ésser posar una paret de tres bloquets d'alçada, i una rekilla de 1'50.
Vamos, que se veia tot i se sentia millor que si haguessim estat a dins sa rekilla, perque si a noltros ja mos costava sentir-mos mentres xerràvem, els que estaven davant no devien sentir res. Si algú va pagar per entrar, devia ser, que no era calvianer o que s'estima tant aquest reinterpretador de s'història que tenim per batle, que no volien deixar-lo totsol davant aquest fracàs organitzatiu.
Es concert tampoc va ser gran cosa, i aqueixa dona, que no devia saber que era a Mallorca, només mos xerrava de Burgos, de Saragossa... fins i tot mos va dir: Buenas noches espanya!!!!. Després se va ficar una estona amb en Castro, i va pronosticar, que Cuba tornaria a ser lliure.
A sa tros des passeig on mos posarem, també mos trobàrem a sa família... sa tia Beni, es tio Jaume, son pare de na Lisi... és que som tots uns xanxulleros.
P.S: Crec que mai li han fet unes fotos tan mal fetes en aquesta dona.

Ensaïmada de pebres torrats

Ja fa molts d'anys que sentia que ets andritxols, no són de Mallorca, però es que ara començ a pensar que es calvianers, tampoc ho som.
Estava xerrant amb na Marianna (binissalemera) per veure si ella me podia dir, on podia robar uns 50 quilos de raïm per provar de fer vi, ella m'ha dit que li demanaria en es seu padrí, i jo que sé que en es seu padrí li agrada es quarto, li he dit que n'hi faria un. Es que som tot generositat...
Però ella m'ha dit que lo que més li agrada en es seu padrí, és s'ensaïmada de pebres torrats.
Ja me diràs tu, MAI DE SA VIDA he sentit, he vist o he tastat, una ensaïmada de pebres torrats. Que he fet? Correr a ses faldes de na Xesca. I ella amb tota sa seva paciència, m'ha explicat, que és un menjar, de senyors, i que es pobres no en feien... d'aquí que no n'hagués sentit res. M'ha dit com se feia, i he començat a torrar pebres.

ENSAÏMADA DE PEBRES TORRATS

INGREDIENTS:

• pebres torrats
• sucre
• ensaimada
  
  • 5 ous
  • 250 gr d'aigua
  • 30 gr de llevat
  • 400 gr de sucre
  • 1000 gr de farina de força
  • 200 gr de saïm

ELABORACIÓ:

1. Torrar els pebres, pelar i reservar.
2. Mesclar el llevat, amb s'aigua.
3. Batre els ous amb el sucre, i afegir-li s'aigua.
4. Afegir la farina i deixar tovar.
   
5. Quan és tou, li mesclam es saïm i posam sa pasta dins sa llauna on l'hem de coure, i la deixam tot es vespre a un lloc on no hi hagi corrents d'aire, i que tengui una temperatura més o manco constant. (Es millor lloc, és a dins es forn aturat).
6. Mesclam els pebres amb es sucre, i també ho deixam tot es vespre.
7. De bon dematí, colocam els pebres a damunt s'ensaïmada (com si fós una coca) i la covem.
8. Devers 20' o 30' a 140º.

NOTA: Aquesta recepta s'ha de començar es vespre abans. Jo les faré amb ensaïmades redones, perque ja les tenc a dins es congelador preparades per tovar. Però crec que per fer trossos, és millor fer-la dins un motllo quadrat.

Crec que s'està tornant un costum

Ahir horabaixa, en Joanmiquel, en Karim i jo, varem tornar a anar a Son moix, a veure es futbol. Sa veritat, és que en es camp, es futbol és molt més interesant, que vist o escoltat de qualsevol altre manera i forma.
Una altre cosa que el fa interessant, són ses viandes que hi venen. Unes palmeres de xocolata impressionants a 2€ però si heu de tenir sed, vos convé dur s'aigua de ca vostra, per dues botelletes de 500gr, mos varen clavar 8€... vaig quedar estorat.

P.S: Es de sa foto és en Karim, es meu cosi petit. Avui vespre anam al concert de na Gloria Estefan. No hem comprat entrada, perque es recinte on el fan només està tancat per una requilla. Ja contaré com ha anat.

Un dia de gener qualsevol

després de sortir de marxa una estona, se me va ocórrer demanar-li en es civil, si havia vist mai es ball des gegants... i com que ell pareix que és un llonguet vengut de Mart que sempre sap de tot, però mai l'encerta... vaig decidir que li havia de mostrar com ballaven es gegants. Va quedar tan impressionat que li vaig haver de repetir perquè ho gravàs.


P.S: Sa melodia que cant no és des gegants, és es ball dets escamots que se fa per ses festes del rei en Jaume I. Va dedicat a sa gegantera taujana.

coca de patata morada

Com que estava avorrit i sense idees, vaig fer un poc de cas a en Francesc i com que no podia anar a veure a na Xesca, vaig pensar amb ella i vaig recordar una de ses nostres idees d'alquímia.
Vaig fer sa coca de patata , però enves de posar-li sa patata normal, li vaig possar un patató negre, que varem sembrar jo i es padrí Joan. Bé, el va sembrar ell, però jo li vaig donar es patató.
Es resultat no va esser espectacular, de fet, quasi no es notava sa diferència. Vaig acabar d'arreglar sa recepta i crec que he de posar sa correcció.

Coca de patata

• 400 gr de patata
• 300 gr de sucre
• 350 gr de llet
• 3 ous
• 100 gr de saïm
• 40 gr de llevat
• 1000 gr de farina fluixa
  

Sa correció ha estat afegir 100 gr més de llet, perque quedava masa eixuta i canviar sa farina de força per sa fluixa... no sé on tenia es cap.

avorrit i sense idees

Fora des sembrat

au vengaaaaaaaaaaaa, fora des sembrat vos he dit, que sou sords? Anau a emprenyar a ca vostra!

Avui vespre hi ha concert de fora des sembrat a Santa Ponça, fa molt de temps que no som anat a un concertet seu. Serà divertit. A les 22:00 comença es concert, a les 23:30 nit de foc amb es nou espectacle dels de Mancor de la vall, i a les 00:30 nit de discoteca i festa de l'escuma.

P.S: jo només aniré a veure es concert, després a jeure, perque es dimonis, me fan puta gràcia i sa festa de s'escuma mai m'ha agradat. Bé, mai m'ha agradat... però sempre que he estat prop d'una d'aquestes hi he acabat dins...

fa una setmana vaig fer un pensament...

i no un qualsevol, vaig decidir que era hora de començar una nova vida. No va ésser una decisió fàcil de prendre. Vaig estar dos dies sense dormir, i quan li vaig comunicar a sa madona des local, ho vaig fer entre brams, fins hi tot vaig haver de demanar reforços per cobrir-me, mentres se me passava es disgust.
No deu ser fàcil d'entendre es meu disgust, ja que ningú me va obligar a prendre aquesta decisió. Però malgrat sembli mentida, a una botiga se l'arriba a estimar, també arribes a estimar a sa gent que vé a comprar o a sa que no pot venir i tu els hi dus sa compra, veus com creixen es nins, i fins i tot te sap molt de greu, es dia que alguna de ses persones que has conegut se mor.
Mai he vist es colmado com a negoci, sempre l'he entes com un servei social bàsic. Pentura aquest ha estat es meu problema, i per això he acabat per esgotar-me.
És hora de viure noves vides, pentura entre cuiners o cambrers, pentura fora de s'hoteleria o fins i tot lluny de sa Roqueta.
Però encara queden tres mesos per riure, per despatxar, per fer coses bones, en definitiva, tres mesos per viure entre madones.

confitura de figa

INGREDIENTS

• figues madures
  
• sucre
• 1 llimona

ELABORACIÓ
Pelar ses figues, i quan les teniu pelades, les pesau. Li sucau es llimó i afegiu el mateix pes de sucre que es que teniu de figa (1x1). Ho mesclau i ho posau a coure. Quan es cuit, feis es pots, i els ompliu casi fins dalt. els tapau i els posau cap per avall 5 minuts. això ho heu de fer quan sa confitura es calenta, perquè sinó, no fa buit. En cas de que així no vos vagi bé. Els feis bullir mitja hora i els deixau refredar dins s'aigua.

P.S: Sa llimona i es sucre, són lo més important a ses confitures. Jo a sa primera tongada, no li vaig posar llimona,perquè no hi vaig pensar. i de gust era bona, però va perdre tot es color vermell, tornant marró, i no feia mengera.

ahir vaig fer 1/3 d'aniversari

Bé, en realitat va ser mon pare es que feia ets anys... però sent realistes, també faig anys jo... perque vaig sortir d'una collonera de ses seves... així que molts d'anys pare, i molts d'anys xisco.

P.S: just amb sa mirada de ma mare, de na maria i de sa meva... ja podeu imaginar lo que va quedar d'aquesta miniatura de fraules i nata... sa propera vegada la demanaré doble, perque la vaig demanar, que bastàs per menjar-ne 4, i encara sort que no va venir ningú a prendre es cafè, perque haguessim tornat a quedar fotuts.

estava menjant figues de moro

quan a sa ràdio varen posar una cançó que quan va sortir jo no tenia ni dos anys, me va encantar escoltar-la amb atenció, i per això aquí la pos. L'escoltaré moltes vegades mentres mengi figues de moro. (bé, això no és sa cançó, però és sobre sa cançó)

comença una nova etapa

com que es fer net... moltes vegades me supera, he decidit llogar a una dona per hores. Ella nom Lola, i és molt aguda, vendrà a fer net els dilluns, dimecres i divendres de les 06:30 a les 8:00.

Crema, sense fotos.

Ingredients:

• 1000 gr de llet
• 250 gr de sucre
• 50 gr de sucre de vainilla
• 3 vermells d'ou
• 80 gr de maizena
• 1 punteta de colorant groc
  

Elaboració:
Posar a bullir 900 gr de llet amb els sucres i el colorant.
A un bol petit, mesclar els 100 gr de llet amb els 3 vermells d'ou i la maizena.
Quan la llet bull, afegir-hi la mescla que teníem al bol, i remenar amb unes varilles, no s'ha de deixar bullir. tot d'una espesseix i l'heu d'abocar a un bol. ficar dins la gelera, i en ser ben freda, emplear-la.

P.S. Jo quan pos sa llet a bullir li pos sa punta d'un ganivet, de colorant groc (es de ses paelles) perque m'agrada molt es coloret sintètic que li dona. Si no li voleu posar, no és necessari per que no dona cap gust, però quedarà una crema pàl·lida, sense vida i que no farà mengera.

palos de crema

Ingredients:

• 250 gr d'aigua
• 100 gr de mantega o margarina
• 150 gr de farina fluixa
• 10 gr de sal
• 10 gr de sucre
• 3 ous

Elaboració:
Posar a bollir s'aigua i sa mantega, esperar fins que sigui fos.
Pesar la farina amb el sucre i la sal, passar-ho per es sedàs i quan sa paella amb s'aigua i es greix bull, li tiram TOT DE COP i començam a remenar. (jo primer li fic es turmix, i així me queda més fi, després quan comença a espessir, ja li faig voltes amb sa cullera de fusta). courer-ho devers 2' a dins sa paella, remenant sense aturar.
Posar-ho a un bol i deixar refredar 5 minuts. Ara, fer un parell d'estiraments amb el braç i agafar una bona cullera de fusta.
ATENCIÓ!!! Ara s'han d'afegir els ous un a un, però no s'ha de ficar es segon ou, fins que la pasta s'ha begut completament el primer, i així successivament fins que li hem ficat tots els ous.
Deixar refredar sa pasta, i agafar una màniga amb una boquilla d'estries i donar la forma als palos. Coure a 180º si és un forn amb ventilador i a 200º si no té aire, en teoria, s'han de coure 20', però jo els deix fins que se veuen ben cuits, perque si queden humits per dins, després tornen blans i perden tota sa gràcia.
S'han d'implir en ser frets, de lo que més agradi, en el meu cas, CREMA!!!

Va per en Francesc...

Aquí tens aquest invent Xinés... bé, hauríem de saber si realment això és típic de la Xina o és un "cuentoxino"

Som aprovat s'examen teòric

Ara ja me puc començar a posar nerviós pensant en manar es cotxo. Dia 20 d'agost començ ses pràctiques... ja veurem que serà!

P.S. Na yara i en cuc fent horeta, na yara en terra i en cuc damunt es sofà.

peix a la mallorquina

Ingredients:

• Anfós o peix de textura parescuda.
• patates
  
• Bledes
• Espinacs
• Tomàtiga
• ceba
• julivert
  
• panses grosses
• oli
• sal i pebre bo

Elaboració:
Pelar ses patates i tallar-les a rodanxes de poc més de mig centímetre. col·locar en es cul de sa greixonera, salpebrar-les i tapar-les amb el peix.
Tallar totes ses bledes i ets espinacs a juliana gruixada, i la resta d'ingredients a quadrets de devers 1cm. Mesclar-ho tot, mirant de prémer un poc perque vagi amollant un poc de suc, i trempar. Tapar es peix amb aquesta mescla, i ficar-ho al forn tapat amb paper de plata. En ser cuit, treure i servir.

Vd. va circulando por la calzada...

Avui m'he examinat de sa teòrica des permís B, jo ho he trobat fàcil... però com que sa meva percepció de sa realitat de vegades és un poc especial... no sé si he aprovat. Bé, ho sabré demà a la una del migdia, que serà quan sa dgt publiqui els resultats a la seva "güep".

P.S. Aquest és en Priscil·la, és es meu paó, no hi té res a veure, però és molt simpàtic...

Bodega Ca'n Xisco

com bé sabeu els que me coneixeu... i els que no me coneixeu ho sabreu ara... sóc un "culoveoculodeseo".
S'altre dia de pagès... va venir una madona, Na Margarita de ca'n Blai a comprar cireres. Les va demanar ben sanes (totes ho eren..) i grosses i me va dir que les volia per fer herbes... i Jo vaig badar els ulls, i li vaig demanar que m'ho explicàs tot, ingredients, tipus de barral, temps de maceració... va acabar un poc emprenyada amb tanta pregunta...i me va dir que ja me'n duria una botella, i se'n va anar. Vaig consultar altres fonts (lease Chis), i vaig començar s'aventura des bodeguer de Ca'n Xisco, i aquest és es resultat:


Herbes dolces:

• herballuïsa
• moreduix
• frigola
• menta
• herba-sana
  
• romaní
  
• un brot de llimonera
• un brot de taronger
• un brot d'olivera
• cireres
• fonoll
• 4 litres d'anís dolç

P.S: s'altre botella, és anís amb cireres, només fa un dia que està fet, i ja té un color ben xulo.

si no fós per na Xesca...

no m'enllepoliria i no començaria a pensar que me vendria de gust menjar... de fet, avui es culpable he estat jo per que li he volgut fer gola amb es meu berenar, i ella me n'ha fet a jo dient-me que avui faria gelat amb sa seva flamant geladora. Hem xerrat de gusts i m'ha vengut en es cap, que en es "llibret" hi tenia una recepta de "mantecado" que ha resultat ser un "mantecado amb gustet de cafè fi" però just a darrera d'aquella pàgina hi havia es "mantecado de vaniña i quiñella". Aquí teniu ses receptes:

De cafè:

• 6 mesures de llet (jo crec que son 2 litres)
• 18 unses de sucre (598 gr)
• 14 vermells d'ou
• 1 unsa de cafè (33 gr)

De vainilla:

• 7 mesures de llet
• 14 vermells d'ou
• 500 gr de sucre
• Vainilla de bajoca
• canyella en branca

Elaboració:
Mesclar es sucre i els vermells d'ou. Posar al foc sa llet amb es sucre i els ous a foc fluix amb els aromes, i remenar fins que "ses pechese". Colar-ho amb un fogasser i gelar-ho amb sa bomba.

el moviment obrer a calvia (1923-1936)

Ahir horabaixa me foren convidat a la presentació d'aquest llibre, va esser un acte ben agradós, hi varen venir molts d'amics i coneguts, en Manel mos va situar amb les seves paraules al calvia de quasi fa 100 anys, mos va explicar com un grup de jornalers, varen constituir una societat, una societat per ajudar a la gent dels dos pobles, Calvià i es Capdellà, a sortir endavant, i a pensar uns pobles millors per tots. Aquests Calvianers, poc coneguts per a la gran majoria de noltros, varen ser els que fundàren la Unió General de Treballadors a Mallorca i el Partit Socialista de les Illes Balears, varem veure el manifest que cridava a ses jornaleres a fer una vaga al 1932 per conseguir una jornada de 8 hores, i com varen conseguir aquesta millora.
Se fa extrany pensar que quasi un segle després d'aquest avanç, hi hagi una directiva europea, que vulgui ampliar sa jornada laboral...
Bé sa qüestió és que jo l'he començat a llegir, i per ara m'agrada.

cavallet quan eres jove...

són "ses festes de la mare de deu del carme" tot amb minuscules i quasi sense que se vegin. el programa ple de lletres que l'omplen però que fan estar buits els carrers. S'unica cosa que funciona a jutjar per les rojades que hi ha per els carrers cada dues passes, és es bar.
Cavallet quan eres jove
que hi anaves de pentinat
i a quin punt has arribat
que dus tres pels a sa coa.

especialistes secundaris

M'ha duit més feina de sa que pensava, però es resultat, a més de ser un poc vanidós.... ha quedat benissim. Són els especialistes secundaris, tenen un programa a ràdio barcelona, que com que és a un tram local, aqui no el sentim perque tenim s'informació dels esports. També surten els dimecres a s'hoy por hoy. Ja me direu que vos ha parescut.

P.S: Jo l'he escoltat mil vegades, i encara m'esbutz.

he quedat ben fotut...

avui tenia un parell de comandes, coques toades d'albercoc, pebres del piquillo de lluç i gambes... frit... i aquí és quan m'han fotut. La comanda era per 9 pax. i jo n'he anat fent, i quan l'he acabat, feia una oloreta... que he pensat... també en puc dinar... però quan l'he pesat, ha anat just per els 9 pax. i he quedat amb ses ganes de foter-me'n un bon plat, però amb s'excusa de tastar si estava bé... n'he menjat un parell de forquetades.

FRIT DE CARN
INGREDIENTS:

• Lleu
• fetge
• carn magre
• grells
• pebres Vermells

• patates
• alls
  

• cireretes, llorer, sal i pebre bo
• fonoll

ELABORACIÓ:
ordre que ara diré per que s'oli estigui lo més net possible, que és més ràpid. Quan tot està capolat, començar a fregir, noltros ho Tallar-ho tot petit i reservar per separat, jo compr es frit tallat a ca na paulina, per això de anam fent amb aquest es màxim de temps, supos que a totes ses cases se farà igual.
Començarem per posar un parell d'alls a s'oli i anar fregint patates, han de quedar "poxades", no cruixents. quan són cuites, posar a una greixonera o calderó, i seguir amb es pebres vermells, es lleu, i per acabar amb es fetge.
Quan tot això és cuit, llevar un poc d'oli i ficar-hi sa carn magre, i es grells, afegir lo de sa greixonera, i quan li faltin 5 minuts, NO ABANS, afegir es fonoll, una bon manat de fonoll tendre. remenar, i tastar. corregir de sal i pebre bo, i a menjar. Si el voleu fer per guardar, a sa gelera, o congelat, no l'hi poseu sa patata fins a s'hora de menjar.
P.S: si es frit és de xot o cabrit, sa padrina li posa faves tendres i xíxaros.

quan mos varem canviar de casa

n'Alfaro, un amic que fa de jardiner als cementeris de Calvià i Es Capdellà, mos va dur una rabassa de iuca sense cap fulla, i que pareixia morta. Me varen dir que li havia de donar molta d'aigua, i sempre la volia regar jo, i si ma mare la regava jo m'emprenyava i la tornava a regar.
Amb els anys, ara en deu fer 15 o 16 que es padrí mos va donar aquesta casa, ha crescut, s'ha fet alta i forta. Quasi se podria dir que es es simbol d'una vida.... però seria exagerar.