dimecres, 23 de juliol de 2008

si no fós per na Xesca...

no m'enllepoliria i no començaria a pensar que me vendria de gust menjar... de fet, avui es culpable he estat jo per que li he volgut fer gola amb es meu berenar, i ella me n'ha fet a jo dient-me que avui faria gelat amb sa seva flamant geladora. Hem xerrat de gusts i m'ha vengut en es cap, que en es "llibret" hi tenia una recepta de "mantecado" que ha resultat ser un "mantecado amb gustet de cafè fi" però just a darrera d'aquella pàgina hi havia es "mantecado de vaniña i quiñella". Aquí teniu ses receptes:

De cafè:
  • 6 mesures de llet (jo crec que son 2 litres)
  • 18 unses de sucre (598 gr)
  • 14 vermells d'ou
  • 1 unsa de cafè (33 gr)
De vainilla:
  • 7 mesures de llet
  • 14 vermells d'ou
  • 500 gr de sucre
  • Vainilla de bajoca
  • canyella en branca
Elaboració:
Mesclar es sucre i els vermells d'ou. Posar al foc sa llet amb es sucre i els ous a foc fluix amb els aromes, i remenar fins que "ses pechese". Colar-ho amb un fogasser i gelar-ho amb sa bomba.

7 comentaris:

Chis ha dit...

Ara sa culpa serà meva...
Les receptes d'aquest llibre, escrites al blog, perden molt.

Francesc ha dit...

Ha de ser boníssim. No m'he pogut estar de mirar les fotos i veure'n les receptes en viu i en directe. Són molt interessants des del punt de vista lingüístic. Què són llibretes de la teva padrina? Siga com siga, tens un tresor a les teues mans.
La Chis és una cuinera excel·lent. Trobe que us va bé ser amics, així tots gaudim de les vostres receptes. Salutacions ;D

xisco ha dit...

No és un llibre de cap padrina meva, es meus padrins i padrines són eivissencs, bé dos eren catalans, però després de sa guerra els adoptaren a eivissa, així que se pot dir que tots són d'allà. Quan sa padrina francisca se va casar amb es padrí Joan, varen començar a fer feina per uns senyor des capdellà, esteien de possaders a sa possessio de Son Vich, i aquests senyors, el tio Honorat i sa tia Paula, no tenien fills, només uns nebots amb els que no se duien molt bé. Varen acollir en es padrins com a fills, i els hi varen deixar tres cases a canvia de cuidar-los. I a ca nostra, quan noltros hi varem anar, hi havia moooolts de trastos i un d'aquells trastets... va ser aquest llibre.
Au tota aquesta PARRAFADA per dir que es llibre està revisat des 27 de març del 1928. que s'ha de fer un super esforç per desxifrar-ho però que les receptes que he fet d'aqui, són ben bones.

Francesc ha dit...

Escola Xisco, de "parrafada" res. Trobe super interessant tot el que expliques. Això de tindre uns avantpassats tan mesclats de casa nostra és una sort. Salutacions i una abraçada

Chis ha dit...

El llibret aquest, ara parla la Chis filòloga, és una joia que, en algun moment de la meva vida, li dedicaré un temps a fer-ne el desxifrat lingüístic.

gemma ha dit...

Quina meravella de llibreta!

Cati Pol ha dit...

Mirant aquest comentari m'he enrecordat d'un receptari que vaig trobar fa temps a internet. Encara que sa madona s'anomeni de llinatge como jo, no tenc res a veure amb ella (que jo sàpiga...)

http://picasaweb.google.es/batuadell/RecetasDeFranciscaPol#

Salut!