s'aigua és poesia

Avui ha fotut una aigada i una ventada que feia por, n'ha fet devers 3 hores, i durant aquest temps no he fet res, més que es dinar, cuinat de ciurons, i escoltar sa radio.
Amb això que estava pensant amb sa padrina francisca, i com que sempre ve a sa mateixa hora, he trobat raro que no hagués vengut.
Però després he enguaitat per ses vidrieres i he tornat a veure com es vent movia antenes de televisió que havia tirat, teules que havien volat, bosses de fems... i no he trobat raro que sa padrina no vengués, i lo millor de tot, és que he trobat que veure tot allò que volava o s'arrossegava, era poètic.
No feia ni dos segons que estava pensant això, que sent com s'obrin ses vidrieres de sa botiga, i he anat a veure qui era, i qui ha estat? sa padrina!
Ha dit que venia perque havia de menester pa, i perque no podia treure aigua de sa cisterna perque amb es vent que feia, sa porta li hagués caigut per es cap..i és vera, és una portassa de ferro que pesa prop de 20 kilos, i se n'ha enduit una botella.
Però lo que realment me fa veure que es Capdellà, segueix plè de poesia, és poder comprovar que ni es temps, ni sa moda, no saben on som. Sa padrina és arribada amb:

• bossa de plàstic en es cap, per no foter-se es moldeado.
• 3 jaques una damunt s'altre i un jersei davall, sa tercera jaca només se podia fermar dos botons, perque els altres no arribaven a cordar-se.
  
• sa falda
• ses mitges
• ses sabates
• i un paraigos que es vent casi l'ha espanyat.

Cada dia que pasa, estic més enamorat de sa padrina francisca, és única, i només puc dir que si s'aigua en Es Capdellà és poesia, sa padrina Francisca és sa poetessa que escriu, viu i conta s'història des Capdellà.