Sempre havia xerrat de sa padrina Francisca, però és de llei que també xerri de sa padrina Maria.
Sa padrina Maria, va nèixer a Catalunya, i després de la guerra civil, fou adoptada a Eivissa. Sa veritat es que fins ara que escric això, mai m'he demanat perque la varen donar en adopció.
Ara trob molt interesant és fer-li aquesta pregunta. Demà quan vengui li demanaré.
(es padrí Jaume, es seu homo, també va nèixer a Catalunya i també fou adoptat a Eivissa, però ell va morir ja fa molts d'anys).
Sa padrina Maria sempre ha estat molt fenera. Va tenir tres fills i tres filles, un d'ells va esser mon pare, que tot i ésser un del fills més problemàtics... encara ara l'intenta mimar, mentres tots els altres miram de foter-li branca.
Ara no sé que més dir-vos d'ella, l'estim tant com a s'altre i m'encanta tenir-les cada dia per devora jo.
3 comentaris:
Les padrines... quina cosa més guapa. I quan no les tens penses tot el que els hauries d'haver demanat, après d'elles i haver agraït.
Ara de sobte enyor la meva de can loi.
Ui, quina padrina més eixerida que tens! La meva iaia per a mi també és mitja vida :-)
totes dues son tremendes!!:P
Publica un comentari a l'entrada