Avui, a s'episodi 100 d'una vida entre madones....

Es nostro protagonista surt de casa a les 6 des matí cap a sa botiga, amb uns banyadors fluorescents, una camiseta màniga curta, i unes xancles... devia de pensar que encara era en es juliol....
Quan arriba en es colmado, sa tremolor que tenia, casi no li deixar obrir es pany.
Amb molt d'esforç i pregant per no haver de dir als peus de la mort, que no havia sabut el que era viure, ho aconsegueix. Obri sa porta, posa el forn en marxa, i s'hi seu a devora, i tremola que te tremola i tremola que tremolaràs, se'n recorda que per aturar es fret, hi havia un truc de màgia antiga!!!!
Se'n va cap a sa part de darrera de sa botiga, i treu dues vidrieres plenes de pols, que va guardar fa prop de 6 mesos. En Xisco se'n riu des fret i li promet que com a minim a dins sa botiga ja no l'aplegarà!!!
Es nostro heroi despatxa i despatxa gent, i despatxa que despatxaràs, fins que li donen un respir, i amb sa seva súper pistola de rentar cotxes (un trastet que li va regalar un representant) les fa ben netes i les penja.
Comprova que ningú el mira, i comença el ritual:
-PER ES PODER DE SES VIDRIERES!!!! YOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO TENGOOOOOOOOOOOOOOOO EL PODEEEEEEEEEEEEEEEEER!!!
amb això ses vidrieres se tanquen i mostren la seva força!!!!! creen una separació física entre s'interior des colmado i es carrer, que només pot ser traspasada per sa gent!
En xisco ja relaxat i tranquil perque demà es fret no l'encalçarà, se seu davant es portàtil i ho celebra amb un bon pa amb oli amb formatge.
Que vos vagi bé a tots... fins al proper episodi d'UNA VIDA ENTRE MADONES.