dissabte, 27 de febrer del 2010

Un dels pocs tressors que tenim.

Es tracta del llibret de cuina que tenim, ja l'he mostrat alguna vegada en el bloc, a la darrera fulla del llibre, posa que està revisat el 27 de març del 1928, està escrit en una mescla de castellà i català ( o més ben dit hauria de dir mallorquí per què pràcticament són transcripcions fonètiques) , i escrivint les receptes empleant mesures antigues.

En aquesta pàgina en concret, hi ha la recepta del cabell d'àngel, és una recepta bastant bona de fer, i sense cap complicació, jo no l'he seguida al peu de la lletra, per què vull sembrar un parell de llavors, i si hagués rostit les carbasses dins el forn, no m'haguessin servit de res.

Cabell d'àngel
  

Ingredients:

  • carbasses antigues
  • sucre
  • canyella i llimona
Elaboració:
Lo primer que haurieu de fer és triar quin procediment farem, si el del llibre o el meu, la diferència només es troba al principi d'aquest. Si heu triat la meva, podeu seguir llegint aquí, si heu triat l'altre, heu d'anar a la foto, i fer-li clik per seguir llegint.

Xapar la carbassa amb un ganivet i separar les pells, de la polpa i les pipes.
Les pells no serveixen per res, però les pipes mos serviran per tenir més carbasses l'any que ve, així que les escampau damunt un paper de diari, i les deixau secar. fins a l'hora de sembrar.
Per coure la polpa, som posat una olla d'aigua al foc, i quan ha arrencat el bull, li som ficat a dins. L'he deixat coure una hora, i després he aturat el foc  i l'he deixat refredar mentres preparavem el foc per dinar, avui hem tengut torrada.

Tornant al cabell d'àngel hem d'escolar-lo i pesar-lo.
Per cada lliure de cabell, pesarem 9 unses de sucre.
A jo m'ha sortit 2845 gr de cabell.
  • 2845gr : 400gr = 7,112 lliures
  • 7'112 lliures x  9 unses = 64,0125 unses
  • 64,0125 unses x 33gr = 2115 gr de sucre
Aquest és el meu calcul de sucre, així que per els 2845 gr de cabell, he d'afegir 2115 gr de sucre.

Afegir un tassó d'aigua i a coure amb el canó de canyella i les pells de llimona. Seure al foc, i coure fins que tengui un color fosc i un bon aroma, anar remenant seguidament, per què com que té poc líquis es cremarà si no hi esteim pendents.
Afegir aigua si l'ha de menester.
Empotar en calent com qualsevol altre confitura.


2 comentaris:

Francesc ha dit...

Hi tens tota la raó: això és un tresor de saviesa tradicional. Salutacions

Chis ha dit...

I ja podem fer robiols per Pàsqua... i què no és guapo això?? jo encara en tenc de l'any passat de cabell d'àngel... me pareix que enguany no en faré de confitura.