dijous, 28 de gener del 2010

un pa fàcil i bo!


En el programa de cuines de tv3, vaig veure un forner, que va preparar un pa rústic aromàtic, just amb aquestes paraules, i a jo me va fer gola, avui l'he fet i el resultat ha estat espectacular: un pa, cruixent, amb una bona molla i ben curro!

Ingredients:
  • 500 gr de farina fluixa
  • 300 gr d'aigua
  • 10 gr de sal
  • 5 gr de llevadura de forn
Elaboració:
Al bol de la pastadora, juntar la farina, amb la sal i el llevat fet miques.
Afegir l'aigua a temperatura ambient, poc a poc, a mesura que l'hagi de menester n'hi fotem un rajet més.
Pastar-ho devers 15 minuts, fins que es vegi una pasta ben fina.
Posar farina a un altre bol, i ficar-ho dins sa gelera, tapat amb un pedaç eixut. Ho deixarem unes 12 hores dins sa gelera. Jo el vaig pastar devers les 16:00 i l'he tret de sa gelera a les 10 quan m'he aixecat, jijiji.
Quan el treis, no l'heu de pastar, heu de dibuixar mentalment un quadrat, i juntar cada punta al centre del pa, sense pastar-ho gens. Posar la bolla resultat a un pedaç enfarinolat, i deixar tovar dues hores fora de sa gelera.

Encalentir el forn a 180º i posarí una olla amb aigua dins, per què faci vapor, i quan sigui ben calent, donar-li la volta al pa, ALERTA per què no mos ha de baixar el tou, i enfornar-lo, jo el som tengut uns 80 minuts al forn, fins que ha tengut el color que jo volia.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

M'has fet gola de fer-ne jo també. Salutacions. ;D

Mai ha dit...

Te una pinta acollonant aquest pa teu, això de posar-se a pastar enganxa, t´ho dic jo , m´agrada dir-li pastar , saps que mai se com dir-li? em costa dir-ho perquè mai se si m´entenen, a partir d´ara pasto a la pastera com al meu poble!
Ara probaré aquest teu, avui he fet un llevat, que es fa com aquest teu reposant sis hores o tota la nit a la nevera , jo l´he reposat unes quantes mes perquè me n´he oblidat i l´hora que era ja no podia enfornar així que l´he fotut a la nevera i demà faré l´invent i ja veurem que tal.
ei la calçotada en familia brutal oi?
besades

xisco ha dit...

hola mai! a jo també me costava saber com dir-li amasar, pastar, mesclar, així que li vaig demanar a sa padrina com feien es pa quan era petita, i va dir pastar així que amb pastar se va quedar, i després a sa pasta també tenia es problema de si es deia masa, o massa, i li vaig demanar a na xesca, i me va dir que millor pasta així que m'ho varen aclarir ses dues.
Jo ara tenc un altre pa dins sa gelera per courer-lo demà matí, si vols venir a berenar de pa amb oli, vine, farem un barenillo.