Ara vos contaré com el faig:
Li deman a sa padrina Francisca que me torri es bessó d'ametlla, perque a jo o se me crema, o me queda cruu, i ella... el deixa amb un torradet taaaan bo.
El capol amb sa picadora de carn, (només l'emplei per moldre bessó, perque com que no vaig de fer feines beneites... sa carn, la deman ja picada a Ca na Paulina...).
Quan esta molta, per un kilo d'ametlla, li pos 700 gr de sucre en pols, n'hi poden posar més de sucre... però després quan ha passat un temps, i te'l menges, sents una cremor a sa boca, i es com si hagués fermentat un poc.
Se mescla sa sucre amb s'ametlla,i se torna a pasar dues vegades més per sa picadora.
Se fan capsetas amb es motllos, i se guarda per que faci s'oli.
4 comentaris:
Quan pas més gust de menjar torró és directament de la llosa de la màquina... mmmmmm
a jo també m'agrada just acabat de moldre, pero també me pasa això amb ses figues, quan més m'agraden es quan sóc davall sa figuera... plaers de poble...
wow
quina feinada!!
m'agrada molt! d'aqui poc juntes tot i fas un llibre de receptes!
mai se sab...
Publica un comentari a l'entrada