diumenge, 5 de desembre del 2010

partint del principi

de que és dificil contar una experiència tan intensa com ses matances sense deixar-se res, miraré de fer-ho, però no podré emplear fotos d'enguany, per què vaig deixar sa càmara a can Nofre, i mos haurem de conformar amb les fotos de l'any passat, que més o manco són iguals.

SES VOLTES'10

Per anar a ses voltes, s'han d'aixecar prest, enguany mos hem aixecat a hora de senyor, per què només hem mort un porc i per això hem quedat a les 7:30 en es bar.
A les 8:00 erem a matar el porc, pot pareixer un poc cruel, però és una de les parts que més m'han agradat des de petit. 
Noltros quan feiem matances a sa coma, el que feiem per matar el porc, era pujar-lo dalt una banqueta i després el matàvem, els llorencins en canvi, pengen per una cama i amb un tractor l'alcen, quedant cap per avall, així segons els llorencins i la llei de la gravetat, fa millor sa sang. S'ha de recollir un poc de sang per fer els botifarrons i les seves variants..

En tenir el porc mort i la sang parada, és hora d'anar a obrar, així que tothom cap a ses voltes. Se puja el porc dalt una banqueta i amb un flamet se socorra el pel i la pell superficial, que amb una ganiveta ben esmolada van gratant, per deixar el porc sense pel, ungles o qualsevol altre cosa que no hagim de menester.


Quan és blanc com la neu, se comença a desfer, això normalment ho fan els matancers amb experiència, comencen amb els potons, després treuen els camaiots o manegots, per omplir-los amb pasta de botifarró o sobrassada, després treuen la xulla, li segueix el cap, després els lloms, les cames i els braços, el costellam i els sa butza se fa neta, per guardar les coses que després farem.
 



La cuina no s'atura un minut, de bon demati ja preparen xicolati amb quemuiars per berenar, cafès, i comencen a fer el berenar, en aquest cas ha estat un frit de matances, boníssim.




Mentres els matancers van desfent el porc, els altres també tenen feines, els trossos que van "desmontant" del porc, els duen a una taula, on els desnossam.
Aquí també hi ha d'haver un expert, que solen ésser tots els vells que hi ha a la taula, per què s'han de distingir 4 coses: Carn per sobrassada, saïm fort, saïm fluix i carn per botifarrons.

  • Carn per sobrassada: és carn sense sang ni tels.
  • Carn per botifarrons: és la carn i el greix que te sang.
  • Saïm fort: és el que capolarem per la sobrassada i també l'emplearem per torrar o salar.
  • Saïm fluix: és el que es capola i es posa a coure al foc per fer el meravellós saïm que emplearem per fer panades, robiols...


Una vegada que està tot desnossat, s'ha de capolar, i aquí entren els ingenis pròpis de cada poble, n'hi ha que empleen capoladores elèctriques, n'hi ha que fan funcionar les màquines amb motors de rentadora i a ses voltes ho fan amb un tractor, enganxen un engranatge al tractor i això fa voltar sa capoladora, és molt pràctic per què té molta força i no hi ha res que se li escapi.

Quan tot està capolat, se pesa tot lo de la sobrassada per exemple, i així podem saber quin pes de sal, pebre bo, i pebre vermell dolç o coent li hem de posar.
Per els botifarrons, li possarem sal, pebre bo, totes espicies, raissons...


En el moment en que tot està escampat per damunt sa sobrassada, se comença a pastar, es tracta d'integrar les espícies amb la carn, per deixar una pasta més o manco homogènia.
Una curiositat, abans si la dona tenia la menstruació no podia tocar res del porc per què deien que tornava tot dolent... a aquestes matances tothom fa de tot... no anam de dois.



Això és un no aturar, mentres uns pasten, uns altres cusen budells, per poder-los omplir, en aquest moment, la cuina ja ha de tenir el berenar fet, quan tot està pastat, se fa un forat enmig de la sobrassada, per què respiri, i se renten les taules i a berenar.



Quan s'ha acabat el berenar, en aquest cas ha estat devers les dotze, a la cuina es comença el dinar i a la portassa es comencen a omplir els budells.




A mesura que es van omplint les peces, es corden d'una forma o una altre, depenent de tipus de peça i després es sumergeixen dins un preparat d'aigua amb pebres de cirereta i altres coses, per evitar que hi vagin les mosques, es pengen a la perxa i en el nostro cas, les etiquetam amb la denominació d'origen de ses voltes.


Els botifarrons, quan s'omplen, s'han d'anar cordant, i a la zona de les calderes ja els esperen amb un bon calderó per bollir-los, és important per com amb els pops i abans d'amollar-los dins l'aigua els has d'asustar 3 vegades, per què diuen que rebenten si no ho fan.
El saïm ja ha estat al foc fins que ha estat cuit, i ha tengut temps de fondre tot el greix, i les parts que no s'han fos, han quedat frites, aquestes parts frites noltros els hi deim raissons, en canvi allà es diuen llemugues. Sa padrina amb elles fa una coca que és una bomba, duu els raissons, sobrassada, botifarró, sucre, ous... però és bonissima.
Quan s'ha acabat d'omplir tot, es tornen a rentar les taules i es "dina" noltros avui som dinats a les 16:30 d'un arròs brut espectacular, després de dinar hem fet les parts i cadascú ha partit cap a ca seva.

He obviat l'ambient festiu que es viu tot el temps, es fa molta feina, però no hi ha un moment que no sentis que algú riu.
Tenin present la forma de les sobrassades i els litres d'herbes, vi, cava..., no és mal d'entendre que tot el temps es facin bromes i la gent estigui entretinguda.

Bé, això és tot per avui... si has conseguit arribar fins aquí abaix, ENHORABONA has tengut molt d'aguante!

15 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Déu del cel, ja em quedaria una sobrassada d'aquestes per a mi soleta!! Quina pinta!!

Xim Nina ha dit...

jo nomes he anat un pic a matances

xisco ha dit...

sara-maria, d'aquí a un mes,més o manco te diré si ha estat bona o no!

Xim nina, a jo m'agrada molt anar-hi, he tengut sort de trobar aquests amics per sant llorenç!

Mai ha dit...

Ja t´ho he dit, però em vull repetir, porqué tu lo vales nene , un post BRU-TAL! m´encanta, i em fa pensar que aquesta devoció per matances i mandongos que tinc no sigui una mica sádica, ves a saber! vas veure la matanza en el Bierzo meva? és interessantíssim veure com una mateixa cosa pot ser tant diferent allà on es faci.
El que més em sorpren és que a cada lloc ténen una manera diferent de defer la bèstia, suposo que deu ser per les necessitats a l´hora de fer la vianda.
Les sobrassades són precioses, quin goig que fan !
Per cert els matarifes es veuen ben.....diem-ne "preparats" hehehe, una senyora festa i ben divertida oi?
petonets rei

starbase ha dit...

Coincideixo amb la Mai, simplement BRU-TAL en tots els sentits positius que li vulguis donar.
Una de les penes que tinc és no haver coincidit mai amb una matança al poble de la meva mare, a Extremadura. Aixxxx.....

Massitet ha dit...

He tingut aguante, campió!
Però és que tot el que expliques me pareix tan... BRUTAL!! que no he pogut deixar de llegir. Ara, m'ha robat el cor el detall del por penjant del tractor: la matança també s'ha modernitzat!

Besets, bonico!!!

neula ha dit...

I jo que pens. I si feim unes matances/taller cada diumenge per tota aquesta gent que hi vol anar??? que paguin i llavors s'en duguin el gènero. jejeje. Ara ho proposaré a en Tomeu i na Cati.

xisco ha dit...

caaaaaaa, vida!!! això no ho diguis ni en broma si no estàs segur de poder complir... per què aquesta gent no va de bromes... els hi ensenyes una recepta de coques per comparar, i te monten una trobada de cocs i coques... una escocesa els hi xerra de calçots i somnien en fer una calçotada al high park of London... així que vius!!!

Sara Maria ha dit...

Hhahahaa... Ja tens raó Xisco!! No he estat mai a una matança, em fa una mica de respecte la part de matar el porc però un cop mort, m'encantaria poder participar de l'elaboració posterior... I fer fotos!
A veure aquests cursos de cap de setmana...

Massitet ha dit...

Quan?? I no es broma!! Vaaaaaaaaaa...

Massitet ha dit...

Quan? Quan? Quaaaaaaaaaaaan??? Xisco, com ho saps!!!! Desembre de 2011???? Vaaaaaaaaaa...

xisco ha dit...

jajajajjajajjajjaj

Mai ha dit...

Falto jo, jajajaja, a partir del 12 de gener estic lliure!!!!!!
besets a tots!

starbase ha dit...

count me in, per els bigotis de la reina!!

xisca ha dit...

Unes matances molt ben explicades , Xisco. M'ha encantat , a mi també m'agrada molt la coca de raïsons . La veritat és que a mi quasi sempre em toca està a la cuina i com tu dius , mai s'atura . Una abraçada