Reflexionant sobre dissabte passat

El dissabte passat vaig tenir la sort de poder escoltar un parell de discursos, en persona, a una jornada on, en teoria, havíem de participar de l'elaboració de la ponència marc que el PSOE ens enviarà a les agrupacions per fer esmenes de cara al proper congrés.

Va començar la jornada amb la intervenció d'una dona que va donar pas al president de la gestora, que va dedicar el seu discurs a atacar a Pedro Sánchez amb al·lusions a lideratges buits i pràctiques caciquils i a retratar el partit definint els espais comuns on tots hi podem estar d'acord. Supòs que així volia que quedàs camuflada la crítica i la manca d'imparcialitat del seu discurs.

Després vaig escoltar part d'una taula redona on el que més em va agradar, i he de dir que vaig gaudir d'escoltar-la, va ser amb la intervenció d'Amelia Valcarcel. Un discurs on una frase que va dir se'm va quedar gravada a foc dins el cervell: La benzina que ens ha de moure no pot ser el ressentiment, ha de ser l'amor. I va ser fantàstic, al meu gust va sobrar la mostra d'adhesió al president gestor que pareixia imposada per contracte.

En acabar l'acte, a mode de conclusió, va intervenir n'Eduardo Madina que fent gala de la imparcialitat mostrada durant tot el dia (s'entengui la ironia) va dir que havíem d'analitzar les dues darreres eleccions que eren les que mos havien duit a aquesta situació.

En definitiva, el que fa la gestora no és mantenir-se neutral, pretenen esborrar del mapa tot allò que no els hi agrada, fins i tot amb anàlisis equivocats com el que proposa en Madina i que aquest article que comparteixc explica el que molts dels militants pensam. No tot va començar el desembre de 2015 amb les primeres eleccions generals d'en Pedro, la cosa ve de més enrera, amb les polítiques que vàrem aplicar amb els que donen suport a Susana Díaz.

En definitiva, el que fa la gestora no és mantenir-se neutral, pretenen esborrar del mapa tot allò que no els hi agrada, fins i tot amb anàlisis equivocats com el que proposa en Madina i que aquest article que comparteixc explica el que molts dels militants pensam. No tot va començar el desembre de 2015 amb les primeres eleccions generals d'en Pedro, la cosa ve de més enrere, amb les polítiques que vàrem aplicar amb els que donen suport a Susana Díaz.

Escrit a Facebook dia 20 de març

He tengut la sort de poder llegir llibres com aquest, on es veu com l'associacionisme obrer va donar lloc a un moviment polític i obrer, fort i ambiciós, que lluitava pels drets dels treballadors, que defensava la llibertat, es preocupava per la societat, per exemple, fent campanyes contra l'alcoholisme.

Una societat activa que va posar les bases d'una societat moderna, però que l'alçament militar i els quaranta negres anys de la dictadura ho va aturar tot. Ja sabem que volgueren exterminar qualsevol signe de modernitat. Escamparen la por i imposaren el silenci.Acabaren amb les vides d'homes i dones compromeses amb els seus veïnats, amb el seu poble, amb la lluita contra el capitalisme més ferotge. Però sobretot ens varen fermar de mans i peus, ens impediren avançar com a societat.

Només com a referència del que significà aquesta ruptura tenim l'exemple des Capdellà, el 1934 teníem una cèl·lula comunista, el poble lluitava pels drets dels treballadors, després d'això pràcticament no se n'ha sentit xerrar.

No m'és difícil imaginar quina societat tendríem ara si no haguéssim aturat aquests quaranta anys.
Crec que la república hauria assentat les bases del que representa ser ciutadà. No ho aprendríem ara contrastant models, a cops de veure notícies com les del camp de futbol d'Alaró, ni estaríem lluitant per a que part dels empresaris respectassin els drets dels treballadors i repartissin la riquesa creada entre els seus treballadors a través d'uns sous dignes.

Estam avançant, consolidam, poc a poc, drets com el d'accés al treball, amb polítiques actives d'ocupació que donen l'oportunitat de tenir la seva primera experiència laboral als joves amb titulacions superiors, però també als major de 45 i a altres sectors que han de menester de la feina de les administracions per aconseguir una feina. (http://ultimahora.es/…/conseller-negueruela-presenta-jovene…)

Hi ha més beques que la legislatura passada i si el senyor Montoro ens deixàs, tendríem una escola d'adults que pogués atendre més usuaris, però amb la seva reforma LRSAL no mos deixa emplear el superàvit. També recuperam el sistema de salut de l'estat en que el deixà el senyoret Bauzá, per exemple a Calvià s'ampliarà el PAC de Santa Ponça i l'accés a la salut torna a ser gratuït i universal i tenim una renda mínima garantida.

Pens que anam en la direcció correcta. Queda molt per fer però tenc per mi que mos atracam al que somiaven aquells obrers que començaren el seu moviment per la recerca de la dignitat als centres de treball.

De cocinero a asesor del Consell.

Aquesta era la crítica que feia un pseudoperiodista de dretes a la meva designació com a secretari segon del Grup Socialista del Consell.

La dreta, sempre reaccionària, continua sent contrària a que la gent obrera pugui participar de la decisió i la gestió pública ja que considera que és un àmbit en el que ells haurien de monopolitzar el control dels recursos públics.

Aquesta feina m’ha permès participar en unes reunions per organitzar actes sobre memòria històrica. Per saber de què parlava, i estar informat, he anat llegint articles que fan referència a la coneguda com a guerra civil o la guerra dels tres anys (1936/1939). Deia en Cosme Bonet l’altre dia a facebook, reflexionant sobre uns retalls de l’obrero balear, que hi havia una Mallorca progressista que els feixistes varen voler callar i eliminar a cop de fusell.

Mogut per l’interès de tenir més informació sobre el tema he consultat algunes publicacions d’historiadors que xifren en devers 120 militants socialistes, tant homes com dones, que varen trobar la mort a mans dels colpistes. 

Consultant el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà. Un llibre que recull el nom de molts dels homes i dones que foren assassinats pels repressors i n'escriu una breu biografia de la seva vida.

Llegint aquestes vides veig que molts d’ells eren gent normal i corrent com noltros. No feien dolenties. No eren criminals. Només militaven a partits o sindicats, defensant la seva ideologia i lluitant per construir un món més just. D’altres no se’n té constància de la seva militància política i no s’arribarà a saber mai el motiu pel qual els hi varen robar la vida.

Fent una lectura en diagonal m’he centrat en llegir el que deia dels que militaven al Partit Socialista.  N’hi havia que feien de sabaters, com en Bartomeu Fullana a Llucmajor, d’altres eren impressors com Antoni Fraus i altres venien entrepans a plaça com feia na Pilar Sánchez que  era una dona amb empenta i emprenedora.  

Només són tres noms, tres exemples de militància, tres persones que perderen la vida per pertànyer a un partit que volia aconseguir una societat més justa, amb les mateixes oportunitats per a tothom i que no fes distincions entre rics i pobres.

Llegint aquestes breus biografies, sents el pes  de la història caient damunt teu, sents el  que representen les sigles del Partit Socialista i, entens, que hi ha molta gent que ha pagat amb la seva vida la defensa dels valors socialistes.

Deixant el passat històric i tornant al passat personal més proper veig com ha evolucionat el meu pensament ideològic  ja que hi va haver un temps en que pensava que el que ens identificava com a societat era la llengua que parlàvem.  Després, fruit de la reflexió personal, de recordar i d’analitzar com vaig viure la meva infantesa, vaig arribar a la conclusió que també s’han de ponderar els valors en que creus, la vida que has viscut gràcies  a les polítiques basades en aquests valors i en com ha de ser la societat que vols deixar als teus fills (sí, esper qualque dia tenir fills). Vaig acabar militant al Partit Socialista. 

Però  amb titulars com el del principi, que només cerquen desacreditar-te pels teus orígens,  he sentit el pes de la història recaure damunt del carnet socialista que duc dins la cartera.

Una història que mos diu que la lluita no ha acabat, que hem de continuar perseguint la justícia social, la igualtat i la solidaritat perquè la dreta continua volent dirigir les regnes de la societat i amb el seu dit acusador vol ridiculitzar tot allò que no és capaç d’entendre,  ni pot controlar.

Estic orgullós de pertànyer a un Partit Socialista que és capaç de comptar amb un cuiner per nomenar-lo “assessor”, que ha tengut un ministre electricista, regidores  i diputades que eren i són cambreres de pis o regidors que són treballadors de serveis tècnics d’hotel. Això ho fa el Partit, amb orgull, perquè hi creu, perquè ho duu dins el seu ADN.

Des d’aquesta reflexió que no hauria d’haver escrit, si hagués seguit la màxima de no donar de menjar als trols, no puc més que acabar amb una altra frase d’en Pablo Iglesias (el bo) com la següent: “Sou socialistes no per a estimar en silenci les vostres idees, ni per a recrear-vos amb la seva grandesa i amb l’esperit de justícia que les anima, sinó per a dur-les a qualsevol lloc”.

El diumenge triam nou SG

L'elecció directe dels militants del secretari general dels socialistes segueix el camí de democratitzar, encara més, el partit.

Durant la recollida dels avals vaig avalar en Madina però analitzada ( des del meu punt de vista) la campanya a les xarxes socials i després del debat del dilluns he decidit que el meu vot és pen Tapias.

Ofereix un projecte que engresca, que vol recuperar el camí de  l'esquerra i que no té cap altre interès que no sia tripular el partit.

A les primàries per l'elecció de candidat veurem què em demanarà el cor. A aquestes els tics victimistes dels altres, però sobretot els arguments d'en Tapias han fet que em decideixi.

Sort als tres i votau en llibertat.

ahir debatia amb un company

de feina sobre el que significava que es firmàs el nou conveni col.lectiu o que no es firmàs i la patronal pogués imposar la seva voluntat a plaer.

Ell va començar a dir que a ell no li interesava la política i que només li importava la seva feina...

Quan va haver acabat la seva arenga pseudoapolítica, li vaig demanar si estava dispost a perdre un quart del seu sou mensual?

-Si estava dispost a no lliurar cap dia durant els mesos forts de feina i al final de la temporada agafar els dies i no poder-los cobrar?

-Si li agradaria que ,tot i ser fixe-discontinu, només el cridassin per fer quatre mesos de feina a l'any.

Totes les respostes varen ser la mateixa direcció: Això no ho poden fer perque tenc els meus drets..

I és cert, ara no ho poden fer ja que el conveni vigent no els hi deixa aplicar la legislació laboral estatal.

Però és el que cerquen.
Volen obtenir més beneficis que mai, volen que se'ls hi redueixi la càrrega impositiva, volen davallar-nos el sou i poder disposar de les nostres vides així com els hi vengui en ganes.

Els empresaris ja no toquen enterra, viuen dins una cúpula on els Delgados, Bauzás i Iserns els hi riuen les gràcies i organitzen festes on els treballadors no tenen ni contracte.

Han oblidat que el principal capital d'una empresa és el capital humà, que si no hi ha uns sous dignes el consum tornarà a caure i continuarem en el camí de la destrucció de llocs de treball.

Per això vull compartir una imatge que explica clarament com ha de ser el turisme per fer-lo sostenible i útil per tota la societat.

Amb el turisme ens hi jugam molt,  tots!

A ca nostra mai ens van dir

de quin partit havíem de ser.
Ens varen deixar estructurar lliurement la nostra forma d'entendre el món, d'interactuar amb l'entorn i de trobar el nostre lloc, el nostre camí.

El viatge fins ser qui sóc, i com sóc, ha estat llarg. Som coscient que no he arribat a Itaca però tenc clares tres coses i no és poca cosa:

-La primera és que sóc socialista perque els valors que em mouen són la justícia social, la igualtat d'oportunitats i la llibertat.

-La segona és el motiu pel que vull canviar la societat: Les persones. Sense elles, sense voltros, no té sentit lluitar per cap causa.

-La tercera és que continuaré lluitant per conseguir una societat millor des del PSIB-PSOE, tot i que hi hagi persones que pensin que la seva forma d'entendre el socialisme és la única vàlida.

Així que ni els mals resultats del diumenge, ni la prepotència de qualque company/a, ni la mala baba d'un bon amic (que de conya) me demanava que deixàs el PSOE per passar-me al PSM amb ell, m'han fet reafirmar-me en les meves idees i els meus valors.

Si sempre he estat lliure per triar el meu camí, no ho canviarem ara, no?

Sang és engany
amor és vida
per això dic;
Pensa lluitant
viu estimant,
no afluixis mai!

El primer record que tenc d'un cotxe,

és d'un fiat uno vermell que teniem quan jo era petit.

Tenc un parell de records, un dels més intensos va ser quan jo i sa meva germana corriem per ficar-mos-hi els primers de tots i sa meva germana, no sé com, li va llevar el freno de ma, el cotxe va estar a punt de caure a un marge d'un metre d'alçada. Sort que ma mare se va poder ficar corrensos en es cotxo i el va tornar a posar.

Una de les altres coses que des de ahir m'ha vengut a la memòria, era lo molt que m'agradava quedar-me en el cotxe 1 minutet després d'haver arribat de qualsevol banda. I és que amb lo que tremolava el cotxe, quan aturava el motor, per tot el cos sentia com un formigueig.

Idò això m'ha vengut en es cap, gràcies a una dona despistada al volant, que me va fotre un cop en es cotxe, gràcies a aquest fet, ahir el vaig dur a peritar al taller associat a la meva companyia d'assegurances Caser, és un taller que es diu Vicençs martí cardona, es troba al polígon de son castelló, gremi de porgadors. El podia dur a qualsevol altre taller que hagués volgut, però me varen dir que allà tendria un cotxe de substitució de franc, i el farien net per dins i per fora (que ja li feia falta), així que li vaig dur.

M'han donat la tartana més vella que hi havia en tot Mallorca.

És un ford fiesta, matricula de valència acabada en FF, i de tant que vibra, la sensació de formigueig, es veu incrementada. De fet, ara fa uns 15 minuts que he baixat del cotxe i encara tenc aquesta sensació. Això no queda aquí... m'hes impossible mirar el retrovisor central sense agafar-lo amb la ma, per què sa vibració fa que hi vegi doble... si algú va al gimnàs just per la cinta "remena-greix", que no pagui, me cridi i jo el passaré a cercar per anar a fer un voltí.

Reflexió dominical avançada: Un s'avessa ràpid a lo bo... així que anau vius.

Abans de llegir res més, escoltau aquest video.

Aquesta és la sensació que tenc quan veig els telenoticies o llegeixc els diaris. Ahir mos deien que era el dia que més gent hi havia a l'illa de tot l'any. I el diario de mallorca deia que els hotels estal pràcticament al 100% de la seva capacitat. Anem per parts.

• De què serveix que sigui el dia de més gent, si la gent que hi ha no te un duro per gastar?

Ho dic per què ahir, la caixa que vaig fer s'horabaixa va ésser espantosa, i avui exactament igual, o fins i tot un poc pitjor. I no és que sigui una cosa de la nostra botiga, és que tot el carrer està exactament igual.

Els turistes que han vengut, ho han fet per què els hi surt més barato venir aquí en règim de tot inclòs que estar-se a ca seva.

• Què en treuen els touroperadors de demanar el tot inclòs?

Aquesta no la pens contestar, per què crec que lo únic que poden voler, és enfonsar-mos l'economia, juntament amb la nostra indústria turística. I així potenciar altres mercats quan aquest s'hagi mort per esgotament.

• Quina dada és la que prenen dels hotels? el nombre total d'habitación d'aquest, o el nombre total d'habitacions disponible?

Posem per exemple que hi hagi més hotels com el Beverly playa de Peguera. Que té un total de 443 habitacións i que aquestes siguin de 2 o 3 pax, mos donarien entre 900 o 1000 llits. Però resulta que només s'ala dreta de l'hotel està oberta aquest estiu. Així que mos quedam en 222 habitacións que mos donarien entre 450 i 650 pax.

Això vol dir que si quan donen les dades d'ocupació:
Ocupació d'habitació real seria d'un 50%
Ocupació d'habitacion obertes d'un 100%

Crec que aquesta temporada tot i que mos vulguin vendre la moto de que va bé, està sent molt pitjor que la de l'any passat.

No sé com recomanar aquest llibre,

sense explicar gaires cosas d'ell.

Només puc dir que una de les millors coses que poden pasar és que un amic, en aquest cas una amiga, et deixi un llibre que ja hagi passat per el seu filtre.

Aquest llibre no sé si m'ha agradat més per la forma que te la protagonista d'entendre el món i d'allunyar-se d'ell o per què no veu com pot ésser que la gent es prengui més seriosament a en Descartes que a en Darwin.

El llibre es diu:
 

LA MUJER QUE BUCEÓ DENTRO DEL CORAZÓN DEL MUNDO

 

 Per acabar aquesta recomanació, només me manca dir, que vull a aprendre a interpretar el món d'una forma diferent, trobar qualque cosa que me faci mantenir la distància de la realitat, sense perdrer-me-la i poder així veure el que realment és important en aquesta vida, com per exemple, ser conscient de que tots tenims capacitats diferents que potenciar i que no tot és lo que pareix.

PS: Jo també he existit, i després (amb molt d'esforç, qualque vegada) he pensat.

Estimats amics,

Tombat a l'hamaca del jardí, he decidit que era hora de tornar a escriure qualque cosa en es bloc.
Corr un oratget ben bo, es poble està tranquil i jo tenc ganes de compartir i recomanar la  lectura d'un llibre que he trobat delicios. Començaré contant com vaig arribar fins aquest llibre.

Un vespre hi havia una ballada a Consell i na Mariantònia va dur a una amiga seva, una dona catalana, molt simpàtica, i me vàren comentar que tenia una llibreria al carrer del jardí botànic, és el que va paral·lel al carrer de sant jaume a ciutat.
S'altre dia quan vaig baixar a ciutat, vaig pensar no tenc res bo per llegir, però tampoc sabia que hi havia que me pogués agradar, i m'hi vaig encaminar.

Ella estava despatxant a un client quan jo vaig entrar, i quan va acabar, va venir i me va dir, -mos coneixem i no sé de què-. jo li vaig recordar de que mos coneixiem i li vaig dir que volia un llibre però que no sabia quin.
Ella tot d'una me va dir -tu ets cuiner, no?- i jo li vaig dir que sí, i me va treure un llibre que es deia "el festín de Babette", Un llibre molt bo de llegir i entretingut, però el vaig acabar en dues horetes.
El cent demà, m'hi vaig tornar a entregar, i li vaig dir que havia de menester un llibre, en català i que me duràs un poc més. I tot d'una me diu: quan vàres haver sortit, vaig pensar que aquest t'hagués agradat molt també, i sense dubtar-ho el vaig comprar. El llibre és el següent:

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

.

És un llibre que xerra sobre l'ocupació d'unes illes del canal entre anglaterra i frança durant la segona guerra mundial, de com els habitants de l'illa vàren crear aquesta societat per lliurar-se de ser detinguts per els nazis després d'haver sopat de porc rostit.

El format del llibre és un tant peculiar, està narrat en prosa, però en forma de cartes d'un personatge a un altre, fins a la pàgina 50 el vaig trobar un poc feixuc, i vaig pensar que m'havia equivocat de llibre, però a partir de la pàgina 51, t'enganxa per es coll, i no el pots deixar.

La veritat és que l'he llegit a sa botiga en dos horabaixes, de les 16 fins a les 19 no hi sol haver gaire moviment. no  puc fer altre cosa que recomanar-vos que li pegueu una ullada, he rigut de bon deveres, però també m'ha caigut qualque llàgrima.

Estic  content d'haver trobat una llibretera de capçalera, si qualque dia sou per Ciutat no vos ho penseu, i anau a la llibreria Àgora, vos atendran amb un gran somriure, vos convidaran a prendre te gelat i podreu tenir una conversa agradosa, d'on la llibretera, entendrà la vostra filosofia de vida i t'encertarà el llibre que has de menester.

Una besada des de l'hamaca del jardí.

Sempre vostro.                                                                            Xisco Guarí

Treball de final de curs

Programació d'aula

dels 9 als 12 mesos

Xisco Guarí Torres

Presentació

Aquesta programació correspon al 3er trimestre del 1er curs d'educació infantil (4 a 12 mesos). La programació d'aula a aquesta franja d'edat no es fa pensant en els trimestres escolars, sino que es basa en l'edat dels infants dividint-la per trimestres, (3 a 6 mesos), (6 a 9 mesos) i (9 a 12 mesos), per tant, aquesta programació d'aula està feta per els nins de 9 a 12 mesos.

Crec que més enllà de les activitats que es facin dins l'aula, el més important és la QUALITAT de la relació entre l'alume i l'educador i les rutines que aquest estableixi, ja que això farà que el nadó tengui una sensació de seguretat i bennestar.

La ràtio que ens marca la legislació és de 8 alumnes per aula/professor en aquesta franja d'edat.

L'aula compleix tots els requisits que ens demana la legislació vigent, s'adjunta planol d'aquesta a l'annex I.

Característiques evolutives

Durant aquest quart trimestre de vida, el nin augmentarà l'habilitat per desplaçar-se. Encara que no tots ho assoleixin a l'hora, en general, dels 9 mesos fins a l'any d'edat seràn capaços de:

• seure sense ajuda.
• Anar de quatre grapes.
• Aixecar-se amb ajuda dels adults.
• Aguantar-se un moment dret.
• Desplaçar-se amb l'ajud dels mobles.

La motricitat fina també es desenvoluparà amb intensitat i podran:

• Colpejar, llançar o deixar caure un objecte.
• Menjar amb les mans.
• Assenyalar coses amb el dit.
• Subjectar objectes fent pinça.

A nivell cognitiu apareixerà:

• La permanència dels objectes encara que no siguin visibles.
• La causa-efecte de determinades accions.
• La utilitat dels objectes (el tassó serveix per beure, la cullera per menjar i el sonall per fer renou.

I del llenguatge:

• Posar molta atenció quan li xerrin i mirar d'imitar a l'adult.
• Balbotejar.
• Comprendre el significat del no.
• Dir que no amb el cap.
• Reconeixer el seu nom.
• Reconeixer el nom d'objectes habituals.
• Dur a terme ordres senzilles.

Objectius del trimestre

Àrea del coneixement de si mateix i autonomia personal

• Gatejar (amb la panxa aixecada).
• Mantenir-se dret amb ajuda.
• Passar un fulles d'un llibre (un parell).
• Emplear la pinça digital.
• Aixecar-se totsol.
  Àrea del coneixement de l'entorn

• Ficar i treure objectes d'una caixa.
• Cercar objectes mig amagats.
• Experimentar amb l'arena i altres materials.

Àrea del llenguatge: Comunicació i representació

• Repondre a ordres senzinlles.
• Entendre el significat del “no”.
• Agrupar objectes per color o forma.
• Imitar sons.
• Iniciar la combinació de dues sil·labes diferents.
• Dir “mama” i “papa” amb sentit.

Planificació de les activitats del dia

Horari	Activitat
08:00 – 09:30	Entrada de nins.
09:30 – 10:20	Activitat programada.
10:20 – 10:50	Berenar
10:50 – 11:00	Comprovar i canviar bolquers.
11:00 – 11:40	Joc lliure.
11:40 – 12:00	Comprovar i canviar bolquers. Rentar mans per dinar.
12:00 – 12:45	Dinar
12:45 – 13:00	Comprovar i canviar bolquers.
13:00 – 15:00	Horeta.
15:00 – 15:30	Despertar, comprovar i canviar bolquers.
15:30 – 17:00	Joc lliure o activitats, i recollida dels infants.

Com hem dit al començament, serà molt important el compliment de les rutines establertes. Així passarem a detallar l'horari d'adalt.

De les vuit, fins a les nou i mitja, es rebran els nins, mentres s'espera a que hi siguin tots, i es pugui començar l'activitat, es faran jocs de falda, es cantaran cançons de bressol.

Un cop hàgin arribat tots, es començarà amb l'activitat programada, que durarà cincuanta, tenin present el temps de montatge i de recollida.

Acabada l'activitat, berenaran i farem la comprovació dels bolquers.

Anirem a jugar al pati. Acabat el temps d'esplai, revisarem una altre vegada els bolquers i farem les mans netes per l'hora de dinar.

Els seurem a taula i dinaran. Acabat el temps del dinar, tornarem a fer “revisió higiènica” i rentada de mans.

Ens prepararem per anar a jeure. El lloc estarà en penombra i amb una suau música ambiental.

Quan sigui l'hora d'aixecar-los, els despertarem i revisarem una altre vegada els bolquers.

Farem l'activitat de l'horabaixa, fins que els venguin a cercar.

A l'hora de planificar l'activitat que farem, ho farem amb una graella on sortirà l'àrea que treballarem .

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Aprenent a gatejar	Experimentar amb arena	Imitar sons	Experimentar amb aigua	Jugar amb la cara
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Fer massatges	Circuit a quatre grapes	Cercar objectes amagats	Passar fulles d'un llibre	Pintar amb fruites
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Explorar les rodalies	Cantar cançons	Grapejar amb el flotador	Fer massatge	Experimentar amb pasta
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Passar obstacles	Taller de fruites	Contar un comte	Panera dels tresors	Jugar a pilla pilla

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Agafar al nin per caminar	Experimentar amb macarrons	Fer classificacions	Experimentar amb aigua	Jugar amb el cos
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Fer massatges	Mocador a la cara	Jugar amb globus	Cercar fotos	Pintar amb xocolata
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Panera dels tresors	Cantar cançons	Aixecar-se sol	Fer massatge	Experimentar amb paper
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Passar obstacles	Taller de fruites del temps	Fer un massatge	Trobar la pilota	Fer pinça

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Fer pinça fina amb panses	Panera dels tresors	Fer massatges	Passar fulles de revista	Reconeixer parts del cos
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Classificar objectes	Reconeixer parts del cos	Veure i tocar un conillet	Dur la cullera a la boca	Expresar emocions
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Reconeixer animals	Fer classificacions	Aixecar-se tot sol	Fer massatge	Trobar cascabells
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Cantar cançons	Ficar objectes a una caixa	Contar un conte	Panera dels tresors	Reconeixer parts del cos

També a l'hora de planificar les activitats hem de ser flexibles, i si no es pot dur a terme per qualsevol motiu, canviar d'activitat i improvitzar.

A l'annex II present una sèrie de fitxes d'activitats basades en els objectius del trimestre, que poden servir com a guia, però que sens dubte, n'hi ha moltes més que es poden posar en pràctica dins els ambits o àrees del curriculum com podrien ser:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.
• Coneixer diferents parts del cos.
• Aprendre a aguantar la cullera.
• Guiar-la fins a la boca.

Coneixement de l'entorn

• Fer un taller de broquetes amb fruites del temps.
• Explorar les rodalies de l'escoleta (jardí o hortet).
• Dur un conillet per poder-lo tocar.

Coneixement del llenguatge: comunicació i representació

• Pintar amb fruites.
• Pintar amb confitures o siropes.
• Pintar amb parts del cos.
• Tocar instruments (tambors o xilòfons).

L'avaluació

A l'hora d'avaluar els nins, es farà mitjançant les fitxes de les activitats, i de altres valoracions que obtindrem a través del diari de classe, l'anecdotari, o avaluacions individuals que es facin en un moment donat i puntual.

En quant a l'avaluació de l'educador, diariament es prendran notes de com ha anat la jornada, i al final de cada setmana, farem una avaluació general d'aquesta, detectant possibles errades de planificació, de posta en marxa o del nivell de les activitats.

Al final del trimestre, es farà una memòria de les avaluacions setmanals que hem anat fent.

S'hauran de cercar solucions urgents en cas de haver qualque defecte a la programació o a les activitats.

Conclussió

Crec que la programació d'activitats és necesària.

Però el realment important és pensar que tractam amb personetes.

Des de el meu punt de vista, s'ha d'entendre l'activitat com un sistema d'activar el pensament, les emocions i els sentiments.

En definitiva, no tot ha de ser fer, fer i fer... sinó sentir, sentir i sentir.

Annex I

Seguint la normativa estatal del Reial Decret 2177/1996 de 4 d'octubre, que és on remet el curriculum de les Illes Balears quan xerra de la normativa vigent en matèria d'edificabilitat als centres educatius, he planificat aquesta aula, on es poden veure clarament 4 zones ben delimintades.

• Aula.
• Canviador.
• Pati separat de la resta de l'escoleta.
• Dormitori.

Es pot apreciar, com per seguretat, la zona de canviador, te un gran finestral, que deixa veure en tot moment el que pasa dins l'aula.

El pati com hem dit abans, està delimitat per que els nins més grandets no puguin fer mal (sense voler) als petits i té zona descoberta i zona coberta. També hem delimitat la zona de l'arener, per tenir-lo controlat.

Adjuntam un parell d'imatges de l'aula, per poder apreciar-ho bé.

Annex II

Activitats

Activitat: Fer la carretilla

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Estant el nin bocabaix, li ajudarem a fer la carretilla.

Objectius:

• iniciar-se en el gateig.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tenint el nin bocabaix, l'agafarem per la cintura i l'incitarem a moure els braços. Amb els nostres moviments el guiarem per què vagi alternant el pes en els braços, dret, esquerr, dret, esquerr...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
Iniciava el moviment de braços però no sabia seguir?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aprenent a gatejar

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Partint de la posició de gateix, animar al nin a que es mogui.

Objectius:

• iniciar-se en el gateig.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tenint el nin a quatre grapes, mourer-li el braç dret i empenyer-li de forma delicada la cama esquerra per darrera el genoll, animant-lo per iniciar el moviment.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
Iniciava el moviment de braços i cames però no sabia seguir?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aixecar la panxa

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Ajudar al nin a tenir una bona postura quan va de quatre grapes.

Objectius:

• iniciar-se en el gateig.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Li posarem al nin un flotador per ajudar-lo a aixecar el ventre a l'hora de gatejar.

Material:

Flotador inflable.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
El flotador li molestava?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Salt d'obstacles

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Per què millori el gateig, ens posarem com a obstacle entre el petit i un objecte que li agradi.

Objectius:

• Afiançar-se en el gateig.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Ens seurem al terra amb les cames juntes o separades, segons l'agilitat que tengui el nin anant a quatre grapes. Posant al nin a una banda del nostre cos, moure l'objecte a l'altre banda de les cames, per què passi per damunt d'elles, fins a l'objecte desitjat.

Material:

Un objecte que li cridi l'atenció

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha passat l'obstacle?
Ha fet un enrevolt per evitar passar per damunt les cames?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: “pilla pilla” a quatre grapes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Encalçar a l'infant per l'aula a quatre grapes.

Objectius:

• Afinaçar el gateig.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Situant-mos darrera el nin a quatre grapes, perseguir-lo animant-lo a fer via, dient-li: Venga que t'agaf!, així ell mirarà d'anar més depressa.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha fet via?
Li ha agradat el joc?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Carrera d'obstacles

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Posar obstacles al llarg de l'aula per que hi passi gatejant.

Objectius:

• Afiançar el gateig.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Escaparem obstacles i posarem cadires i taules, per que els nins quan vagin a quatre grapes, hi passin per davall.

Material:

Cadires, caixes de cartró, túnels desplegables, taules, coixins, ets...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha passat per davall els objectes?
Ha volgut participar
S'ha negat a pasar per davall qualque cosa?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Mantenir-se dret amb ajuda

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Recolçant al nin a una taula, el deixarem una estoneta.

Objectius:

• incitar al nin a mantenir la posició vertical.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posant un objecte que li cridi l'atenció damunt la taula, el posarem a devora, fent que s'aguanti amb les mans. El temps que el tendrem serà poc, però l'augmentarem progressivament.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha mantingut la posició?
S'ha caigut massa prest?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Pica manetes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Recolçant el nin a les nostres cames, fer-lo jugar amb noltros.

Objectius:

• incitar al nin a mantenir la posició vertical.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Ens seurem en terra, i amb colocarem el nin entre les nostres cames (dret) animant-lo a jugar o a picar de mans amb noltros amb cançons que el tenguin entretingut, com per exemple: mambelletetes, pica manetes, pica-les tu, que les tens més petitetes.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha mantingut la posició?
S'ha caigut massa prest?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aixecar-se tot sol

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Animar al nin a aixecar-se tot sol amb un punt de suport.

Objectius:

• incitar al nin a aixecar-se tot sol.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Quan el nin estigui asegut enterra jugant, li mostrarem un objecte devora una caixa, però a una alçada que no hi arribi de quatre grapes. Ell es recolçarà a la caixa per aixecar-se i quan el tengui es tornarà a seure. Anirem baixant l'alçada de la caixa per que ho acabi fent sense ajuda.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entesel funcionament?
S'ha conseguit aixecar-se sol??
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Emplear la pinça digital

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Crear situacions on hagi de fer pinça.

Objectius:

• Adquirir major destressa amb la pinça.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posar-li objectes circulars davant, per què els agafi amb la pinça fina.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha empleat la pinça?
Ha començat, però s'ha cansat i ha fuit?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: panses per tothom

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Tirant panses damunt la taula, fer que el nin les agafi d'una a una.

Objectius:

• Potenciar la pinça fina.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tirant panses damunt la taula (així si se'n menja alguna no passarà res) li direm que les vagi agafant d'una a una.

Material:

Panses.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha empleat la pinça fina?
Les ha pogut agafar o eren molt petites?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: “llegir” revistes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Fullejar revistes per què pugui passar les pàgines.

Objectius:

• Aprendre a passar fulles d'un llibre.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Donant-li al nin una revista amb molts de colors i persones, l'animarem a que passi les pàgines per veure que més hi ha.

Material

Revistes de moltes mides i qualitats de papers diferents.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha sabut passar les pàgines?
Li ha fet gràcia el renou de les fulles?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: mira quina foto

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

amagar dins un conte, una foto del nin o dels seus pares.

Objectius:

• Afiançar el passar pàgines.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Agafant una fotografia del nin o dels pares, davant d'ell l'amagarem dins un conte, i li demanarem que la cerqui.

Material:

Contes o revistes, fotografies del nin o de la seva família.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha trobat la foto?
S'ha cansat de cercar-la?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Fica-ho

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Ficar un objecte a una caixa.

Objectius:

• Ficar objectes dins caixes.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Li donarem al nins un objecte i després d'una estona, li presentarem un recipient i li direm: Fica això aquí. I si ho fa li farem festa, i si no ho fa el guiarem amb la nostra ma, per què ho faci.

Material:

Objectes manejables i caixes.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes l'ordre?
Ha coordinat els moviments?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Panera dels tresors de fusta

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Explorar els objectes de la panera dels tresors.

Objectius:

• Treure i explorar els objectes de la panera.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posarem al terra, una panera baixa amb molts de materials d'us domèstic, com per exemple, masses de morter, culleres, pinces... per que el nin, mentres els va exploran els vagi treient de la panera.

Material:

Panera baixa i utensilis d'us domèstic de fusta.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament de la panera?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Panera dels tresors de fregalls

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Explorar els objectes de la panera dels tresors.

Objectius:

• Treure i explorar els objectes de la panera.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posarem al terra, una panera baixa amb molts de materials d'us domèstic, com per exemple, fregalls verds, de nilon, esponges gruixades, o manoples exfol·liants.

Material:

Panera baixa i utensilis d'us domèstic que siguin aspres al tacte.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament de la panera?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: El globus amb cascabells

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

moure el globus de forma que soni, i tirar-lo per què el nin el trobi.

Objectius:

• Cercar objectes mig amagats.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Inflarem un parell de globus els quals tindran cascabells a dins. Els hi mourem als nins davant, i després el tirarem, i quan caigui, sentiran el renou i l'hauran d'anar a cercar.

Material:

Globus i cascabells.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament?
Ha trobat qualque vegada el globus?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Tots son redons

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Mesclar globus amb una pilota, mostrar-li al nin, i fer que la trobi.

Objectius:

• Trobar objectes mig amagats.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Inflant molts de globus i tenint una pilota més o manco de la mateixa mida, els hi mostrarem primer la pilota, i li direm que l'han de trobar, mentres tiram tots els globus en terra i la pilota. Els hem d'animar mentres cerquen.

Material:

Globus inflats i una pilota de plàstic.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament?
Ha trobat la pilota ràpidament?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Arener

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Jugar amb l'arena per explorar.

Objectius:

• Experimentar amb l'arena.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a terme al pati de la nostra aula, específicament a l'arener que tenim delimitat.

Com ho farem?

Haurem de vigilar que no es posin l'arena a la boca ni als ulls. Els seurem dins l'arener i els hi donarem estris per que els emplein, com coladors, poals o rempins.

Material:

Arener, poals, coladors, pales, rempins, etc...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb l'arener?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Arener + aigua

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Jugar amb l'arena afegint-li aigua per explorar. I experimentar.

Objectius:

• Experimentar amb l'arena i l'aigua.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a terme al pati de la nostra aula, específicament a l'arener que tenim delimitat.

Com ho farem?

Haurem de vigilar que no es posin l'arena a la boca ni als ulls. Els seurem dins l'arener i els hi donarem un poal d'aigua més els estris per que els emplein, com coladors, poals o rempins.

Material:

Arener, aigua, poals, coladors, pales, rempins, etc...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb l'experiment?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aaeeiioouu

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Vocalitzar per que el nin intenti imitar-mos

Objectius:

• Obtenir una imitació per part del nin.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement del llenguatge: expressió i comunicació

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

Durem a terme l'activitat a l'aula, ja que és un lloc on ens sentim segurs, i ens permet tenir a tots els nins controlats.

Com ho farem?

Vocalitzarem i entonarem les vocals de forma exagerada, per que el nin ens imiti. Farem el mateix amb els nombres de l'u al deu.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb la imitació?
Li han sortit totes les vocals?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Debajo un boton ton ton

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Cantar la cançó repetin les sil·labes que es repeteixen.

Objectius:

• Obtenir una imitació per part del nin.
  
  

Àrea que treballa:

Coneixement del llenguatge: expressió i comunicació

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

Durem a terme l'activitat a l'aula, ja que és un lloc on ens sentim segurs, i ens permet tenir a tots els nins controlats.

Com ho farem?

Cantarem la cançó, per que el nin repeteixi les sil·labes que es repeteixen. La lletra és la següent: Debajo un boton ton ton, que encontro martín tin tin, habia un ratón ton ton, ay que chiquitin tin tin.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb la imitació?
Li han sortit la entonació?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Bibliografia

Desenvolupament cognitiu i motor, editorial Altamar.

Decret del Curriculum d'educació infantil de les Illes Balears.

Reial Decret que regula els requisits mínims d'edicicabilitat.

La baldufa. Eduard Estívil.

Índex

Pàgina

Portada 1

Presentació 2

Característiques evolutives 3

Objectius del trimestre 4

Planificació de les activitats del dia 5

Avaluació 8

Conclussió 9

Annex I 10

Annex II 12

Activitats de l'àrea del conèixement de si mateix i

autonomia personal 12

Activitats de l'àrea de coneixement de l'entorn 25

Activitats de l'àrea de coneixement del llenguatge:
comunicació i representació 32

Bibliografia 34

Índex 35