Fandango de tardor
Lluna de plata,
calaix de records,
pes qui te mira
jo faig sa cançó
i amb sa teva claror
vull fer un mató
de nits i de dies
per dur companyia.
Ses ones banyen
de blaus es racons
i en ets esculls
s'hi arrossega es meu cor.
Sa barca de s'oblit
s'endurà endins
neguits i follies.
Ai! barqueta, vine.
Adéu, estrelles,
fanals de l'enyor,
adins cada una
s'hi crema un dolor.
Es temps ho esborra tot
i un altre amor
clourà ses ferides.
Ai! vine, amor, vine.
Música i lletra: Miquela Lladó.
P.S: au Nofre, perque cantis un poc mentres fas ses albergínies. No me faras creure que els 6som hagin fet una cosa tan curra com aquesta!
5 comentaris:
Xisco ets un confit!
gràcies
Xisco, ens has posa't la pell de gallina amb aquest fandango. Ah si! la cuina vermella també te entre les seves pel·licules preferides "El club dels poetes morts" i et cridem, desde dalt de la taula per veure la vida des d'un altre perspectiva: "Oh capità, m'es capità!" Salut des del Kazastán.
Gràcies pels teus consells agrícoles. Divendres, quan vaja a l'Alcúdia, parlaré amb els sogres per tal de poder plantar amb condicions els patatons. Em fa moltes ganes de veure'ls en directe. Salutacions
Jo ja somnii els codonys, i els paquets de sucre, i les ametles per pelar, i l'encarabassat de la patena del rosari amb una figurita de paper aferrada, els barrals d'oli dels bunyols amb forat i els muniatos dolcets... aiiii, que jo estava a règim!!!!!
regim???????? després de 40 anys de regim encara en vols més?????????????? caaaaa...
Publica un comentari a l'entrada