Ja fa molts d'anys que sentia que ets andritxols, no són de Mallorca, però es que ara començ a pensar que es calvianers, tampoc ho som.Estava xerrant amb na Marianna (binissalemera) per veure si ella me podia dir, on podia robar uns 50 quilos de raïm per provar de fer vi, ella m'ha dit que li demanaria en es seu padrí, i jo que sé que en es seu padrí li agrada es quarto, li he dit que n'hi faria un. Es que som tot generositat...
Però ella m'ha dit que lo que més li agrada en es seu padrí, és s'ensaïmada de pebres torrats.
Ja me diràs tu, MAI DE SA VIDA he sentit, he vist o he tastat, una ensaïmada de pebres torrats. Que he fet? Correr a ses faldes de na Xesca. I ella
amb tota sa seva paciència, m'ha explicat, que és un menjar, de senyors, i que es pobres no en feien... d'aquí que no n'hagués sentit res. M'ha dit com se feia, i he començat a torrar pebres.ENSAÏMADA DE PEBRES TORRATS
INGREDIENTS:
- pebres torrats
- sucre
- ensaimada
- 5 ous
- 250 gr d'aigua
- 30 gr de llevat
- 400 gr de sucre
- 1000 gr de farina de força
- 200 gr de saïm
- Torrar els pebres, pelar i reservar.
- Mesclar el llevat, amb s'aigua.
- Batre els ous amb el sucre, i afegir-li s'aigua.
- Afegir la farina i deixar tovar.
- Quan és tou, li mesclam es saïm i posam sa pasta dins sa llauna on l'hem de coure, i la deixam tot es vespre a un lloc on no hi hagi corrents d'aire, i que tengui una temperatura més o manco constant. (Es millor lloc, és a dins es forn aturat).
- Mesclam els pebres amb es sucre, i també ho deixam tot es vespre.
- De bon dematí, colocam els pebres a damunt s'ensaïmada (com si fós una coca) i la covem.
- Devers 20' o 30' a 140º.
6 comentaris:
Quina recepta més curiosa! No se m'hauria ocorregut mai que es pugueren fer ensaïmades de pebres torrats i, a més, dolces. No he acabat d'entendre per què els pobres no podien permetre's aquestes ensaïmades. És que el preu dels pebres era caríssim en aquella època? Em sorprén una mica, la veritat.
jo crec que lo car devia d'ésser es sucre, o pentura, que com que sa coca es salada, la podrien menjar per dinar o sopar, i no només de postres. També podria ser que fós com es menjar blanc, o sa carn per ella mateixa. A ca nostra mai s'ha sabut fer ensaïmada, també podria ser una raó.
feis una comparativa d'ingredients i sabreu perquè l'ensaïmada és menjar de festa o de ric i la coca de pobre.
aigua, oli, (saïm o no), llevat i farina
amb els ous i el sucre de l'ensaïmada podia menjar una família...
és una qüestió d'economia domèstica.
encara sort que te tenim a tu.
Chis: tens rao. No hi havia pensat. Gràcies
Es meu padrí diu que es raïm es compra a sa vinya devers les 2 o les 3 de sa matinada,procurant anar amb una bicicleta que no faci massa renou, és a dir, rotllo self-service... Aaah i que amb unes 12-14 parres tens 40kg!! jajaja
Me sap greu però aquesta és s'única informació que n'he pogut obtindre... gràcies per sa recepta!!!
Muaks
Publica un comentari a l'entrada