n'Alfaro, un amic que fa de jardiner als cementeris de Calvià i Es Capdellà, mos va dur una rabassa de iuca sense cap fulla, i que pareixia morta. Me varen dir que li havia de donar molta d'aigua, i sempre la volia regar jo, i si ma mare la regava jo m'emprenyava i la tornava a regar.Amb els anys, ara en deu fer 15 o 16 que es padrí mos va donar aquesta casa, ha crescut, s'ha fet alta i forta. Quasi se podria dir que es es simbol d'una vida.... però seria exagerar.
2 comentaris:
Diuen que les plantes capten els sentiments. Potser li hages transmés les ganes de viure a questa iuca... La foto és una mica estranya, no? Com t'ho has fet per aconseguir l'efecte tan bonic a les fulles de la iuca que sembla que es fonguen amb la llum? Ha quedat "xulo". ;)
perque la vaig fer quan estava regant, devers les 21:30, després d'haver arreglat els animals. es sol es pon per darrera sa iuca, percert no sabia que es deia iuca. i com que tenia es sol de cara, va sortir així. supos que amb una camara de fotos hagués estat diferent, però amb es mòbil...
Publica un comentari a l'entrada