- 250 gr d'aigua
- 100 gr d'oli d'oliva
- 1 ou
- 1 vermell d'ou
- farina de mitja força sa que agafi.
- 75 gr de saïm.
fer sa pasta amb els ingredients manco es saïm. Deixar reposar una estona dins sa gelera. Estirar la massa i escampar un poc de saïm amb els dits, doblegar sa pasta en 4 \__/ <------- més o manco és així com s'ha de fer. pensant que ses barres han de quedar a damunt ses barres baixes. Deixar reposar una estona sa pasta, i repetir s'operació 3 vegades més, heu d'anar alerta a no rompre sa capa de pasta entre greix i greix, perque sino, quan rebenti amb sa calor, no fara fulls.
Aprimar per darrera vegada i tallar amb un cortapastas.
posar el farcit enmig i fer una mitja lluna amb sa pasta. coure 25 minuts a 180º.
P.S: jo he comprat ses bases fetes, me les fa es mateix que es pa moreno, i no me duen tanta feina. però aquesta recepta va bé, que jo l'he provada, però pas una penada quan l'he de fer. Tanmateix, perque has de fer una feinada, si ja t'ho donen mig fet, i ho fan millor que tu?
2 comentaris:
Supose que tens raó quan dius que comprar algunes masses fetes estalvia feinades feixugues. Ara bé, és una sort disposar d'un forn i una botiga com la teua que, pel que veig, continua amb la cuina mallorquina tradicional de qualitat. Així es manté el patrimoni culinari i cultural nostrat. M'imagine que al teu poble deuen estar super contents de disposar dels dolços tan bons i d'altres plats que prepares. Pense que és molt generós de part teua que poses a l'abast de tothom totes eixes receptes. Salutacions des de València.
crec que es molt supossar que en es capdellà algú conegui es meu blog. Aquí, supos que com a qualsevol altre banda, funciona es sectarisme, és una llàstima, però a un poble de 1000 persones, sa gent que vé a sa meva botiga, no va a sa den Lluís, i sa que va allà per norma general no venen aquí. Jo sóc del parer que es sol surt per tothom, i que tothom té dret a guanyar-se la vida, i per això jo pos sa meva vida a sa botiga, i es meu cor, A QUASI TOT LO QUE FAIG, dic quasi... perque devegades te fan perdre ses ganes de fer res.
però bono... esper que algun dia, trobin es blog, ja no per ses receptes, perque si me les demanen les donc.. sino per veure que tenen un poc d'interes per sa vida des poble....
P.S: quin sermó....
Publica un comentari a l'entrada