diumenge, 29 de juny del 2008

curri de xot i pera




INGREDIENTS:
  • pasta de curri
- 1 cd comí en pols
- 1 cd cilantre en pols
-1 i 1/2 cd garam massala
-1 Cd llevors de mostassa negra
-1 cd pebre bo en gra
-15 0 20 fulles de curri
-1/2 cdcanyella
-gengibre (4 cm o 1 i 1/2 cd)
-2 cd cúrcuma
-4 cireretes (opcionals)
-3 alls
-3 tomatigues pelades de sa carabasseta
-4 xalotes
-800 gr de llet de coco
  • Una cuixa de xot sense os
  • dues peres grosses i madures
  • oli d'oliva
ELABORACIÓ:
Per la pasta de curri, encalentir a una pella un poc d'oli, i fregir ses llevors de mostassa, i ses de pebre bo, fins que amollin l'aroma, afluixar el foc, i afegir les especies en pols, i aturar el foc. Ficar lo que hem fet a dins una batedora d'aquestes de peu. i possar-ho a màxima velocitat. Afegir la resta dels ingredients cruus, i tallat a bocinets. deixar-ho fins que faci una pasta homogenia. Reservar.
Sofregir la carn salpebrada i quan té un poc de color, afegir sa pera, remenar 2 segons, i reservar.
A la pella on hem sofregit sa carn, possar 2 Cd d'oli i la mitat de la pasta de curri que hem fet (s'altre se pot congelar o guardar dins la gelera ben tapada, aguanta una setmana), remenar fins que comenci a treure aromes, i veureu que canvia lleugerament de color, és el moment d'afegir la llet de coco i deixar-ho coure 2 minutets. Quan la llet hagi espessit, s'ha de colar amb un colador de peix o el més prim que tengueu. Afegir el xot amb la pera a la salsa i deixar coure 5 minutets anant alerta. Rectificar de sal i menjar acompanyat d'arros.

5 comentaris:

Francesc ha dit...

M'encanta el curri i quasi crec sentir les aromes d'aquest plat que, pel que expliques, deu ser de l'Índia, veritat? Quina sort tenen a casa teua de tindre algú com tu que cuina tan bo i tan variat. Deu ser que et ve de família, no? Salutacions.

xisco ha dit...

si, de familia, sa padrina (sa de ses cireres), sempre ha estat una gran cuinera, i sa tia eulari, i sa tia margalida, ma mare.... mai n'hi ha hagut cap que s'hi dedicas professionalment, bé, sa padrina francisca quan era part de "ses dones" un dia a la setmana que se reservaven per elles, ella anava en es forn a fer feina.
P.s: Ses dones, eren un grup de jornaleres que contractaven els amos de ses possessions per fer ses "feines de ses dones":anar a matances a rentar budell, omplir butza, collir olives, ametlles, fer oli... i per cert, devien ser feines molt feixugues, però ella sempre mos conta que se'n anaven cantant i tornaven cantant... jo crec que vivien millor ells, que noltros.

Francesc ha dit...

Quina sort de poder gaudir de tot eixe cabal de cuina tradicional des de tants cantons. Això és un privilegi. Per cert, has pensat mai a escriure en algun llibre o llibreta totes eixes receptes tradicionals que has rebut a casa teua. Això forma part de la nostra cultura de poble i estaria bé que no es perdera. Salutacions i enhorabona, novament, pel teu bloc.;D

Chis ha dit...

En Xisco té una plegueta d'escriure receptes, de la forma tradicional: una agenda regalada, de publicitat (no diré de què), de fa alguns anys. Crec que aquesta es la forma pagesívola de guardar les receptes. A casa també se fa així.
Ara bé, si en Xisco milloràs un poc la seva caligrafia no seria massa.
Això sí, vull fer constar en acta que la idea de les peres va ser meva.

xisco ha dit...

teniu vós tota la rao, però qui hi volia posar fruita ja ho teniem clar també.