Una escola és un estel, encès en el front d'un poble

AMB MOTIU DE S'INAUGURACIÓ

DE SA NOVA ESCOLA D'ES CAPADELLÀ

A tots ets alumnes actuals i futurs d'aquesta Escola

Una escola ès un estel

encès en es front d'un poble.

Sembrau-hi bons ideals

i es poble serà un gran poble;

conrau-hi llavors de pau

i es poble serà un gran poble;

ompliu-la de foc d'amor

i es poble serà un gran poble.

S'Escola d'Es Capdellà

cultura sia p'es poble,

ja que una escola ès s'estel

encès en es front d'un poble. Llorenç Vidal

Aquest dissabte varem celebrar els 25 anys de s'escola nova d'Es Capdellà. Una festa per tota sa gent que ha tengut i tendrà relació amb s'escola, varem veure videos de portes obertes, fotos d'excursion de quan erem moooolt petits i sobre tot varem menjar... Però ara contaré un poc sa meva relació amb s'escola.
Quan encara anava a ses monges, s'escoleta, i només mos quedava un any per anar-hi, mos deien: uuuuuuuuui que sou de graaaaans, l'any que ve heu d'anar a s'escola des grans!!!
Aquella escola des grans, va començar el seu camí amb 4 aules, sa de 1er i 2on, sa de 3er i 4rt, sa de 5è i 6è i sa de 7è i 8è, una sala de professors dos banys, un hortet, es dos patis, es d'arena i es des grans i sa font.
No sé ben bé, si un o dos anys després d'entrar a s'escola, li varen afegir una nova aula i un gimnàs abaix de s'aula, ara si que era gran, ja teniem 5 aules!!!.
Desde que entrí en aquesta escola a pàrvuls, vaig tenir un parell de mestres, Na Cristina a Pàrvuls, Na Magdalena a 1er i 2on d'EGB, don Toni a 3er i 4rt, donya Carme a 5è i 6è i en Toni Bibiloni a 7è i 8è, n'hi va haver molts més, entre substituts, mestres en pràctiques i fins hi tot n'hi va haver de religió....
Cada any feiem i se fa, una festa de portes obertes.
Ses portes obertes d'un temps eren tot un "xou", espectacles de ball, "pleibacs" i uns pseudopresentadors que miraven de conduir tots els números, d'una forma ingeniosa i mooolt natural (sa directora els hi escrivia sempre es guió i el s'havien d'estudiar). Els pares embobats miraven i els altres reien mentres noltros disfrutavem i a la vegada feiem el ridicul més empantós... ara, ses portes obertes, són un dinar amb un grup d'animació encara més cutres que els nostros espectacles d'un temps.
Quan mos va tocar partir cap a s'institut va esser un autèntic drama, es darrer dia des curs, en Toni Bibiloni, mos va fer un recordatori, i a un troç de cartolina, mos va aferrar una foto d'una excursió que ferem en es puig de l'ofre i a devora mos escrigué es poema den Llorenç vidal... caaaaaaaaa pareixia que mos havien de matarrrrrrr tots brama que te brama cap a casa... llegint sa cartolina i bramant...
N'hi va haver que desde aquell dia no tornàren a trepitja s'escola, bé perque no hi tenien res que fer o bé perque no han volgut...
Per jo aquesta escola, no sempre va esser agradable, val que jo era un vago... però hi havia mestres que encara exercien amb sa foto del rei i una creu en es despatx... i com era d'esperar... ses formes... els hi fallaven.
Però també tenc bons records, fer estels i fer-los volar... es renouet de s'aigua de sa font que hi ha a sa clasta, mentres esteiem fent controls en silènci... els amics...
Aquests darrers anys, m'hi he tornat a involucrar, hem fet bunyolades, crespellades... i fins hi tot hi vaig dur a na Violant (s'ovelleta) i a na Petra (sa serp) per que els nins de pre-escolar els poguessin tocar i jugar...

Ara estan ampliant es nostro estel, li estan afegint 3 aules més i un gimnàs més gros, perque així s'escola segueixi brillant i mos faci llum al poble 25 anys i un parell més.