dimarts, 12 d’octubre del 2010

des de el sofà

de na Susanna Fruto i en Josep àngel Guimerà, he decidit començar a contar la meva crònica dels cócs i les coques, per què si ho fes des de Es Capdellà, de crònica no en tendria res.

Partint del principi bàsic i inqüestionable de que NO HI HA PARAULES per descriure tot lo que hem viscut, jo amb el meu peculiar ànim de superheroi, miraré de descriurer-ho, ens remontarem a temps passats (música de teleserie quan miren al passat)...

Tot va començar quan vaig començar a escriure el blog, animat per na Xesca (vease Can Loi) i com que es colmado era el lloc ideal per experimentar i contar al món les meves vivències, m'hi vaig animar. però lo que més m'ha agradat del blog, és que conèixes gent que s'interesa per sa teva vida, gent que la troba interesant, gent que t'anima, però sobre tot gent que comparteix un estil de vida i una passió, la cuina. (ara ja hem acabat el flashback)

Vàrem arribar a l'aeroport del Prat es dijous horabaixa devers les cinc de s'horabaixa, no vàrem tenir cap classe de problemes amb l'alijo de "farina" que duiem, i a les set crec que ja erem a Vinaròs, deixant de banda que anavem a totòsti... el viatge va ésser entretingut. JA MOS HAVIEM CONEGUT.

En arribar al forn, vàrem conèixer, a Na Massita, la madona del forn, a en Sergio, s'homo de na massita, en es seu fill en Sebastià i a la incombustible matriarca del clan massita, ara si que ja estava encaminada sa cosa, colocàrem els trastos, buidarem l'alijo i a pasturar per Vinaròs, anarem a recollir devantals i camissetes amb els logos des forn, a fer un cafè i a sopar a un restaurantet, què no fa falta demanar lo que vols, per què ells te duen lo que els hi pareix que has de voler.. ¬¬

I després anarem a jeure, per què el dia següent començava la 1ra trobada de cócs i coques.

5 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Doncs si, després diràn que això d'Internet és impersonal... Quanta bona gent i ara bons amics que he conegut gràcies al bloc, com dius compartim un estil de vida i una passió i això uneix! Una molt forta abraçada!!

La cuina vermella ha dit...

Quina emoció conèixer-te, ens ha fet molta il·lusió compartir matí! També ens ha agradat molt tancar la porta amb tu, ho recordes:

Pots tancar sa porta?

Mil petons Xisco, ja saps, a ca nostre tens les portes sempre obertes, pel que vulguis!!

Francesc ha dit...

Què bé, Xisquet!!!! M'hauria agradat tant anar a Vinaròs amb tota la colla!!! Salutacions

Oreto Doménech ha dit...

HA HA HA que bo eres, Xisco!! XDDD

Chis ha dit...

Cristineta-puta, Xisco, que te ret tot!!! Jo encara no he descarregat les fotos i tu ja has fet les cròniques!!! No hi ha com ser feiners!!!