Toca molt els collons, que quan has viscut sempre a ca teva, sa gent que és venguda de fora, t'hagi de dir que pots tenir, o que no pots tenir a ca teva.
Sa qüestió és que fa un parell d'anys, quan me vaig cansar de fer s'hort, vaig comprar un parell d'indiots i un paó. Els indiots, els he anat matant per menjar, i a na Priscilla, el deixava per fer guapo.
No són animals que facin molta companyia, però tot i així quan havia sortit de sa marjada, i li siulava, ell sabia tornar volant, i tot d'una apareixia.
Fa un parell de setmanes, va venir na Gil, una anglesa que va comprar sa casa que tenim en es costat, per dir-mos que els animals la molestaven.
Jo no li vaig fer puta cas, si viu a un poble, lo lògic és tenir animals pel voltant.
Idò per els seus collons, va venir un parell de vegades plorant a ca nostra, diguent que es seu home, que està malalt, se despertava es vespre amb es renou que feia es paó. I que mem si el podiem treure d'allà.
Vaig provar de caçar-lo amb trampes, però era més viu que ses genetes!
Així que només me va quedar s'opcio de demanar-li en es meu veïnat que li fotés un tir amb s'escopeta.
Així que he arribat a dues conclussions.
Conclussió 1--> de bon al·lot que vols ser, te fan passar per beneit.
Conclussió 2--> de fora vendran i de ca teva te treuran.
P.S: Priscilla, has viscut lliure i has mort per s'intolerància dels altres...
7 comentaris:
No m'ho puc creure estimat amic. N'estem farts d'aquest mobbing que fan aquesta gent vinguda de fora. Aquí a Catalunya passa el mateix, gent de les ciutats que tenen segones residències a la muntanya i pobles petits es queixen als pagesos i ramaders que: els porcs fan pudor i que els treguin d'allà, que les vaques i bous no portin esquelles que fan soroll i que els hi treguin... en fi...
en es Capdellà, hi va haver un aleman, que li va demanar a un pages, que es temps de fer horeta, desconectes es picarol a ses ovelles, i ell li va dir que no patís, que després de dinar, li treuria es batall, i després de berenar, els hi tornaria a posar.
Ai Bon Jesuset...
que se posi taps que van molt bé (i no només a les orelles). Francisquet, jo, no l'hauria mort, ans el contrari, hauria posat un parell de galls i mitja dotzena de ponedores, 4 quiques i una dotzena de tórtores que fan molta companyia quan surts al corral.
Ah! i dos cans xupons!
però es nostre senyor batle, l'exel·lentissim carlos delgado truyols, va fer un ban on possava que a dintre dels nuclis urbans no se podien tenir animals.
però el ban del Delgado no deu dir res de les bandes de música assatjant al bell mig del carrer.
venc amb la de Sant Llorenç??? t'ambé tenc uns amics que han muntat un grupet verbenero. no estaria malament una verbeneta davant l'anglesa dels collons!
M'he quedat bocabadat amb el cas del pobre "Priscilla". Com bé dius tu: "Forasters vindran que de casa mos trauran". Quin un, també, el teu batle!!!
Idò el vostre "senyor" batle no pot entrar dins el nucli.
Publica un comentari a l'entrada