dilluns, 25 de maig del 2009

crec que per començar sa setmana, ja va bé!

Fa uns dos anys que vaig guanyar a sa SER, un viatge per dues persones a ses festes de Sant Joan a Ciutadella. Quan varem arribar a Menorca amb es ferri a les 12 del migdia, a n'Oriol no se li va ocorrer res millor per fer, que anar a sa platja! amb aquell bater de sol! i jo vaig agafar es mateix coloret, que agafa una llagosta, quan la couen. I des de aquell dia, que no havia tornat trepitjar sa platja, fins fa dues setmanes.

M'he aficionat a anar a sa platja una horeta cada dia, s'horabaixa, quan ets turistes són a sopar, i sa platja queda completament buida, encara hi ha sol, i s'aigua esta calenteta d'haver rebut sol tot lo dia.

Però avui tenia ganes de caminar una estoneta, 30 minuts entre anar i tornar, i he anat en es caló des monjo. És sa darrera cala que hi ha a Calvià, després ja comença Andratx.





He anat amb es cotxo fins a cala fornells, he aparcat, i he començat a caminar, fins a sa caleta. Hi havia més gent de sa que esperava trobar, però bono... se coneix que estan ben ensenyats per què no han fet mica de renou.

M'he canviat ses sabates per poder entrar a s'aigua, allà tot és pedra, i jo tenc es peus molt delicats, bé tot jo som delicat, però es peus més.

He fet un capfico, i he sortit, no m'agrada estar gaire temps a sa platja, per què no m'agrada gaire es sol. He anat a fer un voltí per ses roques, i he trobat fonoll marí, i l'he collit per envinagrar, que m'agrada molt amb un bon pa amb oli.
Després he tornat cap es cotxo, i he pujat cap a cases.

4 comentaris:

Francesc ha dit...

Quines fotos més boniques!! Això del fenoll marí envinagrat és boníssim. Una bona amiga de Mallorca me'n va donar ara fa un temps i era un pecatòrum! Sembla mentida una cosa tan senzilla i tan bona. Salutacions

Chis ha dit...

Xisquet, jo som de les teves. Quan veig aquella estesa de carn humana de foravila al sol, he arribat a sentir olor de socarrim.
Jo som d'anar a la mar o prest, o tard. El fonoll marí no m'agrada, no vaig d'envinagrats, però en prepar per altri.
Ah! jo també som delicada i dels peus també! m'he d'anar a comprar unes sabates d'aigua per si enguany vaig a la mar.

neula ha dit...

Idò jo som una sargantaneta. vaig a la mar a les deu del matí i no m'en torn fins a les set de l'horabaixa!
I tampoc vaig d'envinagrats.

La cuina vermella ha dit...

hola guapo. ens ha trasbalsat d'emoció el teu passeig. Com ens agradaria acompanyar-te. Molts petons estimat.