Una dona albercoquera,
sempre mira d'on ve es vent
tant si és llevant com ponent,
i els albercocs tira enterra.
Ara ho explicaré per damunt, i a un altre post ja posaré la recepta.
És una confitura on els albercocs queden sencers, o millor dit xapats per la mitat, i que es cou al sol.
Per a més informació esperar a les properes entrades.
5 comentaris:
és que a Sant Llorenç TOT és taaaaaaaaaaaaaaan bo!!!!!
Veig que entre mateixa i mateixa dóna per parlar de cuina , eh???? Crec que això de coure amb el sol li ha de donar més dolçor , com els albercocs secs de Porreres. Ja ens diràs què.
Una abraçada
Hola Xisco,
Fa uns mesos me deixares un comentari al meu bloc, i la veritat, he tengut una temporada de tant de trull que no he trobat el temps de passar-me per "ca teva" fins pràcticament avui!! Així que perdona el retard! Esper que ara que ens "coneixem" ens anirem visitant més sovint.
Tenc molta curiositat de veure aquesta confitura cuita al sol!
Una abraçada,
Xisquet, i quan ens publicaràs el resultat? Besades
Uep bona gent. Me sap mooooolt de greu informar-vos de que aquesta prova ha estat tot un fracas.
Per coure aquesta confitura en es sol, s'ha de menester SOL, i quan jo la vaig fer, per què no podia fer esperar més els albercocs, va ser aquella setmana que va ploure taaaaaaant, així que s'invent se'n va anar a norris, i els pots me varen tornar peluts, és a dir florits, així que vaig tirar-ho tot als fems, pots inclosos. Però si en nofre en te cap, li demanaré que li faci una foto i la penjaré.
Publica un comentari a l'entrada