divendres, 12 de juny del 2009

es formatger de ca'n Nofre,

me va fer una classe "magistral" de com tudar llet, per fer formatge i brossat.

Lo primér que s'ha de menester és molt de temps per perdre!
la resta d'ingredients són:
  • 5 litres de llet
  • 1 cd de cuall
  • 1 fogasser

Sa llet ha de ser recent munyida, o del dia abans, però l'heu de guardar a dins sa gelera SENSE BOLLIR.

Encalentir sa llet a uns 30 graus, ha de ser una temperatura parescuda a sa de s'animal.

A un tassó posar aigua calenta amb es cuall i un poc de sal.

Afegir és cuall a sa llet, i deixar-ho repossar més o manco una hora i mitja que sa llet prengui.

Quan és presa, s'ha de posar poc a poc sa ferrada (llet cuallada) en es fogasser, i no manyuclar-ho, per què quedarà un formatge surenc.

Es fogasser, fa sa funció de colador, sa llet formatjada passa per es foradets, i es formatge queda a damunt. Ha de degotar es temps necessari.

Quan és degotat, se ferma i se posa un pes a damunt i a dins sa gelera fins al dia següent.

Preparar una aiguasal amb es mètode de s'ou, i ficar-hi sa pesa uns dos dies. (aquesta part jo ja no l'he feta, per què és meu formatge no va agafar cos, i no vaig tenir paciencià per esperar que n'agafés).

Quan ha estat en remull, s'ha de posar damunt un


canyis, i cada dia donar-li sa volta amb sa ma untada d'oli i sal. Això farà que li surti sa pell.

Amb sa llet formatjada que mos ha quedat davall es formatge, l'hem de possar a bollir, i quan bull, li hem de posar es suc d'una llimona, per fer es brossat. Així és resultat d'aquest procés, és una capa de brossat a damunt i tot el serigot abaix.

Ja ho tornaré a provar un dia que tengui més temps i ganes de perdre sa paciència.

Aquest post tracte de formatge. No el deixeu a la vista dels infant, ni el poseu en pràctica si sou un poc inquiets. En cas de dubte, consulteu al vostre formatger de capsalera.

5 comentaris:

neula ha dit...

quina puta poca paciencia!

xisco ha dit...

no surt cap foto, ni teva ni meva, perque feim por!

Chis ha dit...

Però mem, Fransisquet, que no saps que per aquestes coses s'ha de tenir paciència...Ai, ai, ai... amb les poques feines que tens...

La cuina vermella ha dit...

diuen que la paciència és la mare de tota la ciència. Petons nin.

Eugènia ha dit...

I el cuall, d'on el vas comprar?