dijous, 30 de juliol del 2009

me sent invandit!

Crec que mai havia tengut aquesta sensació.
Mai he sentit simpatia per sa guardia civil, tot i tenir-ne un bon amic que ho és.
Me sap molt de greu haver dit mil vegades: mal rebentassin! ,cada vegada que els veia fent controls.
Però sobre tot me sap molt de greu que uns feixistes assassins, vulguin disfrassar els seus assassinats, fent-los passar per una lluita per la llibertat!

Supòs, que com que noltros no hi esteim avessats, mos afecta més.

Sempre he pensat i cregut, que sa roqueta, per tenir-mos envoltats d'aigua, mos protegia, però ara ja no ho podré pensar més.

Mai havia tingut por d'eta, pensava egoistament, que aquests no mos vendran a fer res a noltros, però ara me fan por! més por que mai. Ara he entes, per què al pais basc, diuen que no poden viure en llibertat.

Cada dia quan baix des capdellà per anar a Binifaldó, m'atur a deixar es meu cunyat, a davant es quarter de sa guardia civil de Palmanova, per què allà l'espera un company de feina per anar junts a treballar.

Just devora d'aquest segon cotxe que ha trobat sa guardia civil, hi ha una escola, on ara fan ses aules d'estiu!
Aquesta gentussa té un greu problema mental!

Quan baixava de Lluc, i sentia ses notícies, no m'ho podia creure, i així com anaven donant dades, me començaven a brollar llàgrimes, i quan a la fi som arribat a s'ajuntament de calvià i ja he vist a ma mare, m'he tornat a sentir segur i he deixat de plorar.

Fins ara que han dit lo des segon cotxo que han trobat, que he començat a pensar, que cada dia hi passam per allà, que vivim a 9 km, que no pot ser que hi hagi gent sense cor, que crec que mai tornaré a despotricar contra sa guardia civil. No me vull tornar a sentir així d'indefens, d'agredit, de esporuguit, de coaccionat, d'acorralat....

Crec que no me queda altre sortida que anar demà a sa manifestació i fer pinya amb sa gent, que vegin que lluitam per la llibertat.

2 comentaris:

Mar Calpena ha dit...

Xisco, pensem en tu. Jo tampoc sóc gaire fan de la guàrdia civil, però crec que creuen de tot cor en el que fan i avui som tots amb ells. No hi ha dret que no poguem viure en pau. No hi ha dret a que vinguin quatre malparits a dir-nos què hem de pensar i com hem de viure. Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

Jo ni som ni no som. És una feina necessària pel ciutadà. M'és ben igual que facin controls perquè vaig neta sempre.