divendres, 31 de juliol del 2009

mal hagués rebentat

ses quatre rodes abans de partir!

Com pot ésser que persones, que van a una manifestació en contra d'un atemptat, a favor de sa llibertat i de sa vida, se possin a cridar consignes a favor de la pena de mort i d'un ultradretisme asquerós.
Realment creuen que són millor que els assassins d'eta?

Jo hi he anat amb ganes, he trobat gent de s'agrupació socialista, hem xerrat, ets ulls se mos han possat vermells i casi han vessat llàgrimes, però quan he començat a veure cartells a favor de la pena de mort, gent diguent que eren els que governen que haurien d'estar a dins es cotxo cremats... m'ha fuit tota sa indignació que duia, i m'ha començat a entrar una rabia impressionant.

Per rematar-ho, es puta batle des collons que tenim, l'excel·lentíssim senyor Carlos Delgado Truyols, després d'haver pactat un text amb totes ses autoritats, s'ha hagut de passar per es collons aquell paper, i afegir, un viva la guardia civil, viva el rei i viva espanya, que encara ha encés més es foc d'aquests descerebrats, que se creuen millors que els atres, però..

Que passa, que els que no simpatitzam sempre amb aquest cos, no hi teniem dret a estar?
Els nacionalistes, que recolzàven sa concentració, i estaven allà en contra d'aquesta barbaritat d'ahir, sobràven?
Els republicans?

Clar que sobràvem!!! Aquest batle nostro, té tants pocs escrúpols, que de dues morts indignants, n'ha volgut fer un acte electoralista.
No he volgut quedar fins al final de s'acte, en Toni Vicenç ja no hi volia venir, deia que no era bona idea, i tenia tota sa rao.

Esper que no hi torni a haver mai pus un atemptat mentres aquest impresentable estigui en es càrrec, per què si hi és jo no hi aniré.

i torn a dir: ml hagués rebentat ses cuatre rodes i a més hagués cremat es motor!

3 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Així son les dretes en aquest país, Xico, en Toni Vicenç tenia raó. Un petó.

Oreto Doménech ha dit...

No tenen escrúpols ni moral. Un beset Xisco.

Francesc ha dit...

Quina gentola!!! Tal com diu l'Oreto. Besades.